Ja fa gairebé tres anys es va iniciar la conversa que ens ha portat
fins aquí. Víctor Escandell, il·lustrador d'alguns dels nostres llibres
des de fa més d'una dècada, tornava amb una proposta il·lusionant.
Un còmic sobre el penal franquista de Formentera. Una novel·la
gràfica amb la qual participar en la disputa per la memòria. El projecte
era impressionant i, malgrat els nostres temors inicials, aconseguim
una amalgama de voluntats que avui ens permeten presentar-vos I un dia, ja gairebé acabat.
De què es tracta? De recuperar un fragment d'història,
resquills d'una tragèdia eclipsada per un oblit interessat i per la
terrorífica magnitud de la repressió posterior a la Guerra Civil
espanyola (1936-1939).
El Penal
Acabada la contesa, les autoritats franquistes van instal·lar una colònia penitenciària a Formentera.
Una presó, en una illa, en un Estat que era tant illa com presó. Un
lloc on confinar presos polítics d'orígens molt diversos: extremenys,
murcians, mallorquins... que acabarien convivint amuntegats, famolencs,
En un espai on avui a penes queden uns pocs murs i una memòria
esfilagarsada.
Va ser una de les més cruels instal·lacions de reclusió de la
postguerra. Va començar a rebre presoners el 1940 i en el seu moment de
major activitat va arribar a albergar uns 1.500 presos, de les Balears i
també de la Península, especialment de la regió d'Extremadura. Més de 2.000 presos
van passar pels seus barracons. Les condicions de vida estaven marcades
per la penúria, la desprotecció i el brutal comportament de la direcció
del penal. 58 reclusos van morir en aquesta presó, segons la
documentació existent.
Les instal·lacions van ser desmantellades el 1943, quan el règim
sorgit del cop d'estat de 1936 va percebre que els seus aliats en la II
Guerra Mundial podien ser derrotats en la contesa.
Malgrat constituir un episodi gairebé desaparegut dins del context
general de la postguerra a Espanya, diversos testimoniatges van
sobreviure, ja sigui en forma de documents escrits o de memòria oral
recopilada durant la segona meitat del segle XX.
Afloren aquí notes de crueltat, però també d'humanitat; breus apunts
de supervivència quotidiana; il·lusions de fugida i records d'un passat
que va arribar a ser esperançador; interacció entre reus de diferents
procedències i entre reclusos i guardians; convivència amb la població
autòctona d'una illa empobrida que al seu torn era una presó més gran,
igualment limitant i amb un incert avenir.
La novel·la gràfica
El conjunt ha estat supervisat i verificat meticulosament per Antoni Ferrer, historiador, tècnic en patrimoni cultural i autor de diversos articles sobre el presidi.
A partir d'aquesta documentació, Vicent Ferrer i Carles Torres, han donat forma a un guió dramàtic disposat en relats interconnectats i que reflecteixen la complexa quotidianeïtat del penal.
Sobre aquesta base Víctor Escandell ha operat la
seva màgia per a tornar visible cada història, imprimint-li una
composició gràfica dura, de negres esquinçats que conviuen amb una
bicromia que sovint estreny la nostra gola.
L'obra compta amb un apartat documental de més de vint pàgines que
permet aprofundir tant en el seu procés creatiu com en la història i
context del penal.
Exposició i conferències
No es tracta només de publicar un llibre, sinó d'incidir en la memòria col·lectiva.
La novel·la gràfica serà sens dubte la nostra millor basa —una vegada
impresa durarà literalment segles sobre aquest món—. La nostra millor
basa, però no l'única.
Hem començat ja a dissenyar una exposició temporal
que quedarà a la disposició d'aquelles institucions públiques o privades
que vulguin sumar-se a aquest esforç de recuperació de la nostra
història. Una desena de planxes informatives que serviran per a mostrar
al públic en què va consistir aquesta salvatge repressió amb la qual es
va intentar condicionar el destí d'un territori, el present del nostre
Estat.
Aquesta exposició avançarà de la mà d'una sèrie de conferències
en les quals es presentarà, de viva veu, el que va ocórrer al Penal de
Formentera. Prendran sobretot veu en elles els nostres guionistes i
historiador.
Es tracta de multiplicar forces i esforços, buscar aliats.
Ajuntaments, col·legis, universitats, biblioteques podran albergar, si
així ho desitgen, aquesta exposició i aquestes conferències.
Característiques tècniques
El còmic tindrà les següents característiques:
format 24x31,
enquadernació en tapa dura, llom recte, amb becaines,
200 pàgines en bicromia,
dues edicions: català (llengua original de l'obra) i castellà,
ISBN, edició en català: 978-84-16227-86-0.
ISBN, edició en castellà: 978-84-16227-87-7.
L'exposició es compon de:
10 planxes explicatives dissenyades per a un format 70x100,
impressió en color sobre paper estucat de 200 grams muntat sobre suport foam de 10 mm,
Terminis i pressupost
Després de més de dos anys de treball, l'edició del còmic està ja
gairebé llesta. La nostra intenció és imprimir els exemplars a mitjans
setembre i tenir-los llestos per al seu enviament a principis d'octubre.
Seguint aquest calendari, a mitjan aquest mateix mes arribaria també a
llibreries. Ho farà primer l'edició original, en català, i després la
seva versió en castellà.
El disseny dels panells expositius quedarà conclòs durant el mes
d'agost, per a poder realitzar les primeres instal·lacions al setembre.
Quant al pressupost, apuntem alt, el repte és d'envergadura!
No es tracta només de publicar el còmic (en dues llengües) sinó
d'activar una àmplia campanya de comunicació que contempla l'elaboració
d'una exposició temporal i la celebració de diferentes conferències de difusió.
Arribarem aquí després d'haver aconseguit desbloquejar més d'un any
de treball en exclusiva per part de l'il·lustrador i innombrables
esforços per part dels guionistes i l'historiador.
Pel camí hem trobat també suports significatius.VEGAP ha sostingut l'esforç de creació amb una de les seves beques. I confiem en el suport també de l'Institut d'Estudis Baleàrics i de l'Institut Català de les Empreses Culturals.
Comptant el temps de creació necessari, el d'edició i la impressió de
les dues edicions previstes (català i castellà), ens situem molt més
enllà dels 24.000 euros de pressupost. Quantitat que
suposa un repte enorme per a la nostra editorial, no sols per l'aposta
econòmica que representa sinó sobretot per les necessitats de liquiditat
que comporta.
La present campanya tindrà dues finalitats principals. D'una banda
ens ajudarà a afrontar el repte financer (se'ns va el líquid!) que
suposarà l'edició simultània de dues tirades considerables en tapa dura.
I per un altra, ens permetrà finançar una extensa campanya de difusió
que reforça el sentit d'aquest còmic.
Unint forces
Un repte enorme, però que sens dubte sortirà bé. Confiem en això. I
confiem perquè us sabem aquí, perquè creiem en la potència d'aquest
còmic i el seu sentit polític, perquè no dubtam de la seva rellevància i
de l'existència de comunitats disposades a acollir-lo.
Anem amb tot, i una vegada més us convidem a acompanyar-nos en
l'esforç. Per a donar reconeixement a la vostra contribució anticipada,
aquesta campanya inclou les següents recompenses, combinades en diferents lots:
Còmic I un dia: Formentera 1940, amb
edicions en català i castellà, en l'Estat espanyol sobre un paper offset
blanc de 140 grams, amb enquadernació en tapa dura, en bicromia, format
24x31, 200 pàgines.
Quadern de dibuix, format 13,5x21,5, amb 64 pàgines d'un gramatge de 120grams., on donar curs a mà i ment.
Bossa de roba del còmic (100% cotó, 38x42) per a acompanyar les vostres passejades i acollir els vostres projectes.
Un conjunt de 5 postals, format 10,5x14,8, impressió d'alta qualitat, amb motius del còmic.
Per a incondicionals de la nostra editorial oferim la
possibilitat de fer-vos també amb exemplars d'altres obres de
l'editorial que aborden, en un format o un altre, qüestions de memòria:
els assajos Paraules contra l'oblit: lluita i militància en les presons del franquisme (1968-1977) (David Beorlegui Zarranz i Carmen Ochoa Bravo, coords. i eds.), Las sin amo: escritoras olvidadas y silenciadas de los años treinta (d'Antonio Orihuela), Una utopía republicana: los legados de Pi y Margall (de Gerardo Pisarello) i els còmics Ocho horas: el Noi del Sucre y la huelga de La Canadiense (d'Alfons López i Pepe Gálvez), Gamonal: en el eco de un mismo recuerdo (de Sergio Izquierdo Betete i María de la Fuente Soro) i Los años de Allende (de Carlos Reyes i Rodrigo Elgueta).
Exposició temporal: composta per 10 planxes que
ens aproximen a la història del penal a través del còmic, la recompensa
inclou l'enviament, però no la col·locació, i la permanència en el lloc
indicat durant un termini aproximat de 3 setmanes.
Xerrades informatives: pensades per a durar
hora i mitja, aproximadament, amb la participació de dos membres de
l'equip d'autors i adaptades a l'audiència, ja sigui aquesta escolar,
universitària, general... La recompensa inclou les despeses de
desplaçament i allotjament de dues persones.
Sobre els enviaments
Els enviaments de les recompenses s'efectuaran a través de serveis de
missatgeria que cobreixen tot l'Estat. Hem preparat també una opció
específica que serveix com a suplement per a poder realitzar sense
problemes enviaments als següents països europeus: França, Itàlia,
Portugal, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Països Baixos, Suècia i el Regne
Unit. Si voleu participar en aquesta campanya des d'aquests llocs i
rebre-ho tot allí, subscriviu aquest suplement a més de la recompensa
que us interessi.
Sobre els autors
Víctor Escandell (Eivissa, 1971):
Dibuixant balear amb una llarga trajectòria artística. La seva obra es
caracteritza per l'ús de múltiples registres estilístics. Ha il·lustrat
tant per a institucions com per a empreses de diversos sectors i, en
premsa, ha publicat durant més de quinze anys a El Periódico de Cataluña, El Mundo, El País i La Vanguardia.
Es va iniciar com a il·lustrador professional el 1989, treballant per a
la productora d'animació D’Ocon Films Productions. Des de llavors,
també ha col·laborat amb agències de publicitat il·lustrant campanyes
tant d'àmbit nacional com internacional. En l'entorn editorial, ha
publicat nombrosos llibres il·lustrats per a públic infantil i adult,
amb editorials com Chronicle Books, Fischer, Thames & Hudson,
Planeta, Ànima o Saurina Books, entre altres. Ha estat guardonat en
diverses ocasions pel seu treball en els premis Junceda, APIM, Anuaria,
Daniel Gil o ÑH05 de Disseny Periodístic. Va ser seleccionat per a
l'exposició d'il·lustradors de la Fira del Llibre de Frankfurt (2007 i
2022) i de la Fira del Llibre de Bolonya (2017). El 2022 va ser premiat
en la XXVI Convocatòria d'Ajudes a la Creació Visual amb el projecte de
còmic que us estem presentant. Més info: victorescandell.com
Antoni Ferrer Abárzuza (Eivissa, 1970): Llicenciat
en Geografia i Història, especialitat en Història medieval, per la
Universitat de Barcelona (1994); doctor en Història amb premi
extraordinari de doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona
(2011) amb una tesi sobre la captivitat a Eivissa entre els segles XIII i
XVIl. Va ser professor associat d'Història Medieval de la mateixa
universitat (2012-2021), abans havia ocupat el càrrec de coordinador de
l'Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (1999-2003), ha estat
tècnic de patrimoni cultural del Consell Insular de Formentera
(2021-2025) i ha publicat diversos llibres d’investigació, com Arquitectura tradicional eivissenca (1998), L’Eivissa de Jaume I (2008) o Captius i senyors de captius a Eivissa, s. XIII-XVI
(Publicacions de la Universitat de València, 2015), i articles a
revistes especialitzades i de divulgació, tant de temàtica medieval com
sobre el penal de Formentera. Ha participat en la redacció de la Història de las Islas Baleares editada pel diari El Mundo-El Día de Baleares (2006) y en la Història d’Eivissa i Formentera de l'editorial Balàfia Postals (2019).
Carles Torres (Eivissa 1974): Llicenciat en
filologia romànica per la Universitat de Barcelona l’any 1999, a partir
de 2002 realitza tasques d’assessorament lingüístic, ensenyament de
català i col·laboracions en diversos mitjans de comunicació.
Coordinador, entre d’altres, redactor i corrector del setmanari Mola de Diario de Ibiza.
Des de 2015, en va ser redactor a Formentera, illa on resideix des de
2010 per engegar-hi el Servei d’Assessorament Lingüístic. Durant 2010 i
2011, publica un article mensual a La miranda. Realitza per a la Televisió d’Eivissa i Formentera Fet aquí, emès l’any 2006, i Treu la llengua, emès entre 2008 i 2010. Durant 2016, escriu i radia El conte del divendres, una narració per a Les Pitiüses al dia
d’IB3 ràdio. També ha creat i guionitzat, amb el director de cinema
Alfredo Montero, ‘Tríada’, per a IB3 televisió. El 2014 i el 2015 obté
el Premi de relats Joan Castelló Guasch per Vuit vents i El domini dels diumenges respectivament. L’any 2016 obté el Ciutat d’Eivissa de poesia amb Nits amb xicana, i l’any 2017 el X premi Helena Jubany amb el recull de contes breus El desconcert d’en Boyle, publicat i distribuït pel diari Ara.
El 2019 guanyà la 39a edició del Premi Just M. Casero, donat a Girona,
amb la novel·la Els* cossos elèctrics*, publicada per l'editorial
Empúries.
Vicent Ferrer (Formentera, 1967): Llicenciat en
filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 1991. És professor
de llengua i literatura en educació secundària. Ha desenvolupat la seva
activitat investigadora i divulgativa en àmbits com la literatura, la
toponímia, la cultura tradicional, la sociolingüística, la història
local i la gastronomia. Va publicar també ressenyes de crítica literària
en la Revista de Catalunya entre 1996 i 1999. És autor d'una
desena de textos teatrals publicats, de caràcter contemporani i alguns
destinats al públic juvenil, pels quals ha rebut diversos
reconeixements. Destaca el premi Ciutat d'Alcoi (2006) amb l'obra Carnatge. L’últim Nibelung. Un altre text seu, Tramuntana morta/Difunta tramontana
(2005), va ser traduït al castellà per Manuel Veiga i publicat en el
portal Catalandrama de la Sala Beckett de Barcelona. És membre des de
2009 de la companyia teatral Espai_frumentària, i entre 2003 i 2010 s'ha
format en escriptura dramàtica. Com a guionista de còmic, és autor dels
textos de l'àlbum Història de les Pitiüses. Coneguem el Consell (2003), i ha coordinat des de 1985 el fanzine (i després revista de còmic)(y después revista de cómic) ADN en les seves dues etapes (1985-1998 i des de 2020).
L'editorial
La Oveja Roja és (som) una editorial especialitzada en assaig
polític, amb no poc espai destinat a crear, des del còmic, la narrativa o
la poesia, altres imaginaris.
A Verkami hem desenvolupat les campanyes següents:
+ Info
Facebook: Laovejaroja
X (Twitter): @LaOvejaRojaEdit
Instagram: @/laovejarojaedit
Canal de youtube: La Oveja Roja, editorial
Web: laovejaroja.es
.png)
