Ressenyes: Nena pija (Integrals de les tires còmiques)

Títol: Nena pija
Títol original: Niña pija
Autor i traducció: Guille Martínez Vela
Publicat per: Zapastra Editorial (autoedició), maig de 2024
Format: Rústica - 23,5 x 16,5 cm - 204 pàgines - Color
Núm. de volums: 4
Preu: 21 €/volum. Tots quatre junts = 72 € 

Fou a finals de novembre de 2023, quan vaig per veure per Internet la futura publicació de cara el maig de 2024  dels quatre volums de l'obra titulada Nena pija. Tot i fer una cerca llavors i també els següents mesos, no vaig saber trobar més informació com tampoc cap mena de portada sobre l'obra. Però amb el 42 Comic Barcelona de 2024 finalment en vaig treure l'entrellat.

A l'esdeveniment, hi tenia un estand l'autor, en Guille Martínez-Vela, i tot xerrant amb ell, ens vam situar. Nena pija, o pel seu nom original, Niña pija és una sèrie de tires còmiques que es van publicar a la revista satírica El Jueves des del març de 2014 fins a l'abril de 2022, creant un total de 645 tires.

Amb tant de material, va decidir recopilar les tires, i per autoeditar-se va crear el segell Zapastra Editorial, alhora que va decidir traduir-les al català ell mateix, com també una edició en anglès traduïda per Edgar Cantero.

El resultat de tot plegat, el vam trobar aquest aquell 42 Comic Barcelona, amb els quatre volums de Nena pija acabats de sortir del forn. Tant es podia comprar els volums individualment com també tots quatre junts, amb descompte al preu final, com també en format digital. Tota la informació la podeu trobar a la seva pàgina web, que és l'únic lloc on podreu comprar els seus volums. 

Així doncs, després de la conversa amb en Guille i, per tant, ja ben informat, vaig comprar el primer volum, per poder conèixer i tastar aquesta obra, amb deu anys de trajectòria en castellà, però ben acabada de néixer en català. Així, l'any següent al 43 Comic Barcelona, vaig comprar el segon volum, llegint-lo posteriorment, i enguany al 44 Comic Barcelona, vaig comprar els dos darrers volums, el tercer i el quart. Acabant-los de llegir fa pocs dies. Com se sol dir: feina feta, no té destorb. 

El primer volum recopila les entregues setmanals de la sèrie publicades a la mencionada revista El Jueves entre el març de 2014 i l'abril de 2016. El segon volum, les publicades entre l'abril de 2016 i el març de 2018. El tercer volum, les publicades entre l'abril de 2018 i el gener de 2018, i per acabar el quart i darrer volum recull les tires publicades entre el febrer de 2020 i l'abril de 2022. 

La protagonista de Nena pija és la Maria del Pilar Macadapera i Ferrat-Saler, més coneguda com a Piluca, que tal com ens indica el mateix nom de l'obra és una noia adolescent de papà i mamà, de la classe alta d'una gran ciutat, que per ser més concisos és Barcelona, tal com el títol anglès reflecteix, Rich Girl from Barcelona. Per tant, presenta tota una sèrie de característiques pròpies de la seva condició social o que se li han volgut atribuir, però en tot cas dubto que es desencamini massa de la realitat. 

Així, la Piluca és rica, ben acomodada, i molt, molt espanyola (parlar català, referent a la nostra edició, no et fa ser independentista catalana), i també molt devota, o sigui molt catòlica, i així creu que aquest és el camí bo i correcte a seguir. Per tant, tot el que s'allunyi d'això es pot rebutjar i menysprear, mai barrejar-se amb gent que no sigui com ella, llevat que sigui la minyona de casa, que llavors s'accepta, però tractant-la com pertoca, fent-la passar per tota mena d'estranyes i peculiars situacions.

Amb ella coneixerem, les seves amigues, la seva família i tot el seu entorn de classe alta. Amb tota aquesta comunió d'elements, ens trobem amb tota mena de situacions en què abunda la crítica social a la gent d'aquesta mena i la seva doble moralitat. És doncs una crítica amb molt bon humor a la classe alta, tocant tota mena de temes: negocis, vacances, esquí, el dia a dia, religió catòlica, vicis, i també una mica de sexe. Tots els tòpics i prejudicis que tenim de la classe alta molt ben explicats. Hi ha tires que són excel·lents, i molt diverses, sense haver-hi una sensació de repetició. L'actualitat també hi serà present, en especial al quart volum on hi tindrem tota una sèrie de tires dedicades al tema que per les dates de llavors era el pa de cada dia, la pandèmia de la covid. 

Sí, el terme "pijo/pija" és ben incorrecte en català, començant per la fonètica de la seva J, és el pitjor que té, com d'altres castellanismes amb aquesta lletra, que molt sovint diem en català. Amb tot el que li atribuïm a aquesta paraula col·loquial, és difícil trobar un equivalent exacte en català. Segons el context, sí que tenim paraules que podem usar, o bé expressions, com per exemple "de casa bona", "de bona família", o la que he utilitzat una mica abans "nen/nena, noi/noia o fill/filla de papà/mamà". Però, com que estem parlant d'una obra d'humor, on es critica aquesta mena de gent, es pot fer una excepció. Però també i sense cap mena de dubte, també se li hauria pogut dir "Nena de papà", ja que "papà" és un terme que veurem sovint al llarg de l'obra.

Tot aquest paràgraf serveix per introduir-nos que el català que parlen els personatges de classe altra que apareixen, és ben especial, que no es veu reflectit a la versió original en castellà i és exclusiu de la traducció a la nostra llengua. En primer lloc, tenim que el català utilitzat per aquesta gent és el més "camacu" possible, se salten totes les normes ortogràfiques existents. Aquest fet pot comportar que com que estem acostumats a llegir amb veu baixa o mentalment, ens costi un pèl a entrar-hi, en la seva lectura, però llegit en veu alta, i/o posant-hi entonació, la lectura hi guanya molt, donant-li molta força al català "pijo" i, per tant, emfatitzat l'humor de l'obra. 

Amb el temps, a mesura que es desenvolupava l'obra, es va anar fent evident, que era de Barcelona i, per tant, amb la traducció al català de l'obra es va fer imprescindible que ella i els de la seva classe social haguessin de parlar en "camacu", en aquest català "pijo" que molts de nosaltres hem utilitzat en algun moment o altre. Alhora que també, l'autor l'ha fet més catalana, la protagonista, tot i ser "molt i molt espanyola". Del cognom original "de la Berza" ha passat a ser "Macadepera". En qualsevol, cas s'ha evitat el màxim l'ús de castellanismes, a part del "pijo", o l'ús del catanyol. Siguin de classe alta amb parlar "camacu" , o altra mena de gent, tots parlen un català gramaticalment correcte.

Amb tots aquests canvis, els qui han llegit primerament Niña pija, i ara també han llegit Nena pija, segurament, així ho crec, podrien pensar que estan llegint una obra diferent, així la traducció també ha implicat una localització important, donant-li un pes específic.

Totes aquestes reflexions lingüístiques sobre la traducció, amb el joc i l'humor ortogràfic que implica, les explica ben extensament en Guille al blog de la seva web.

Sense dubte, Nena pija ha estat tota una bona descoberta, amb un excel·lent humor, crítica social i sense pèls a la llengua, totalment irreverent.  La raó és que a pesar de tot, els "pijos" són una font inacabable per fer-ne acudits, i en Guille ho ha fet excel·lentment. 

I aquests quatre volums tindran continuïtat? En acabar el quart volum, se'ns diu que està preparant una història llarga de Nena pija. Si més no, és una cosa que té sobre la taula, i que dependrà del suport que se li doni. A més, ara en Guille està ben ocupat amb els Xurroglífics diaris, que va estrenar el passat febrer, i que fa no gaire va portar a terme una campanya a Verkami, per a publicar en físic el seu primer llibre recopilatori, que va ser tot reeixida. Així doncs, haurem d'estar a l'aguait per si la nostra Piluca tindrà una història llarga. 


Marc "Llop Segarrenc"