Per aquest novembre, Liana Editorial ens porta El vals de les muntanyes d' Anna Aparició Català, la seva primera novel·la gràfica com a autora completa. Una història amb un aire de conte clàssic i uns personatges inoblidables.
Ja a la venda (4 de novembre)!
Traducció de Núria Molines Galarza
Col·lecció Bromelia
Cartoné - 160 pàgines - 21 x 28,5 cm - Color
Col·lecció Bromelia
Cartoné - 160 pàgines - 21 x 28,5 cm - Color
ISBN: 978-84-10158-52-8
23 €
Tocar l’acordió és com respirar…
Any 1931, l’Amandine és una jove acordionista que ho ha sacrificat tot per la seva passió per la música, fins i tot, s’ha perdut una mica a ella mateixa. Quan una misteriosa carta la convida a tocar la nit de Tots Sants en un poblet perdut dels Pirineus, s’acaba adonant que una nota en fals pot causar… un desastre.
Això és el que l'autora té a dir sobre com va sorgir el projecte: "Així va començar el meu viatge amb El vals de les muntanyes. Sabia que volia explicar una història amb una protagonista femenina, en una atmosfera de tardor, i treballar sobre quelcom que m'atrau molt; el pont entre la quotidianitat i la màgia, el fet de meravellar-se davant del que és conegut i el misteri de les llegendes. Una protagonista músic em va semblar molt adequada com a punt de partida, i l'acordió va aparèixer gràcies a una amiga que em va servir d'inspiració. El que va començar sent un viatge per a l'Amandine va acabar sent-ho també per a mi. Sense saber ben bé on em portaria, vaig començar a caminar amb els personatges en aquest petit poble fictici, inspirat en Bagnères-de-Luchon (Banhèras de Luishon). Parlar de la recerca de la bellesa en les petites coses, reconnectar amb la infància, amb la innocència i amb aquesta manera tan senzilla d'estar present que sembla gairebé impossible avui dia, em va resultar especialment interessant. També ho era imaginar que hi ha un secret per desvelar i fer-ho a través de la poètica del realisme màgic".
Tocar l’acordió és com respirar…
Any 1931, l’Amandine és una jove acordionista que ho ha sacrificat tot per la seva passió per la música, fins i tot, s’ha perdut una mica a ella mateixa. Quan una misteriosa carta la convida a tocar la nit de Tots Sants en un poblet perdut dels Pirineus, s’acaba adonant que una nota en fals pot causar… un desastre.
Això és el que l'autora té a dir sobre com va sorgir el projecte: "Així va començar el meu viatge amb El vals de les muntanyes. Sabia que volia explicar una història amb una protagonista femenina, en una atmosfera de tardor, i treballar sobre quelcom que m'atrau molt; el pont entre la quotidianitat i la màgia, el fet de meravellar-se davant del que és conegut i el misteri de les llegendes. Una protagonista músic em va semblar molt adequada com a punt de partida, i l'acordió va aparèixer gràcies a una amiga que em va servir d'inspiració. El que va començar sent un viatge per a l'Amandine va acabar sent-ho també per a mi. Sense saber ben bé on em portaria, vaig començar a caminar amb els personatges en aquest petit poble fictici, inspirat en Bagnères-de-Luchon (Banhèras de Luishon). Parlar de la recerca de la bellesa en les petites coses, reconnectar amb la infància, amb la innocència i amb aquesta manera tan senzilla d'estar present que sembla gairebé impossible avui dia, em va resultar especialment interessant. També ho era imaginar que hi ha un secret per desvelar i fer-ho a través de la poètica del realisme màgic".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada