L'animador i dibuixant d'humor gràfic Jordi Amorós i Ballester (Barcelona, 1944), conegut com a Ja, ha mort a vuitanta-dos anys.
En els temps finals de la dictadura franquista va despuntar una lliga d’autors extraordinaris que van començar a donar canya a la dictadura en el camp de l’humor dibuixat. Jordi Amorós “Ja” va ser un d’aquests valents. Ja va provocar els poderosos i se’n va burlar en aquest període, ho va continuar fent durant la "transició" i no va canviar amb el nou mil·lenni. Ja era un humorista genial. Amb un traç espontani i ràpid, marca de la casa, va saber utilitzar un llenguatge popular per expressar una sàtira virulenta, salvatge i directa de la nostra societat. El seu treball era mostrar els saborosos secrets que pot haver-hi darrere de l’allau de missatges de propaganda amb què bombardegen a la societat els que manen. Per fer-ho, no buscava dibuixar vinyetes boniques, el que li interessava era transmetre gràficament, de la manera més clara possible, la seva idea al lector. Va col·laborar en revistes com Mata ratos El Papus, El Jueves o Mongolia.
Va dirigir el llargmetratge Historias de amor y masacre el 1978, considerat el primer llarg d’animació per a adults fet a l’estat espanyol. Entre els altres títols de dibuixos animats que va dirigir destaquen Gugu, i Mofli, el último koala (1986). L’any 1989 va realitzar el llargmetratge d'animació en català Despertaferro per al cinema i el 1990 va crear una nova productora, Cine Nic. Aquí es pot recuperar una llarga entrevista feta al dibuixant l'any 2019.
Jordi Riera Pujal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada