Títol original: The book of Genesis
Autor: Robert Crumb
Traducció per: Carlos Mayor
Publicat per: Editorial Finestres, novembre de 2025
Format: Rústica amb solapes - 17 x 24 cm - 218 pàgines - B/N
Preu: 25 €
A mitjan juny de 2025, Editorial Finestres va anunciar el seu pla editorial per la tardor d'aquest passat any. Anunciant cinc títols, el quart títol que va publicar a principis de novembre va ser El llibre del Gènesi, de Robert Crumb,
així el cèlebre autor i pioner del còmic underground arribaria en
català amb la seva il·lustració del primer llibre del Pentateuc, que fou
publicat originalment el 2009.
Llibre sagrat pel judaisme i, per tant, més tard pel cristianisme, que tal com diu el seu propi nom, vol explicar els orígens d'aquella gent, que serien els primers hebreus, segons les seves històries fundacionals i com veien el món que els envoltava.
El Gènesi està format per cinquanta capítols, que van des de la creació de la Terra i el primer home i la primera dona i la seva posterior expulsió del Paradís, tot passant per Noé i el Diluvi Universal i finalment tindrem el gran blog dedicat a Abraham i el seu llinatge.
Molt o poc, tots coneixem aquestes històries. Tenint en compte el que jo he viscut, al seu dia vaig fer religió cristiana (o el nom que tingués) a primària com també catequesi per fer la comunió i, per tant, d'alguna manera o altre aquests temes es tocaven, entrant a formar part del bagatge cultural. Evidentment, aquí les he vist al complet sense alteracions o les mínimes necessàries tal com explica el seu autor, però sempre la màxima fidelitat al text original, que en aquest cas ha tingut en compte diverses fonts com són la Bíblia del Rei Jaume, però sobretot ha tingut en compte a la traducció anglesa de Robert Alter, The five books of Moses, de 2004. Per la traducció al català, Carlos Mayor a part del text de Crumb, també ha consultat la Bíblia de Montserrat i la de l'Associació Bíblica de Catalunya, a més de versions en altres llengües en casos puntuals.
Hem de tenir compte que aquest text no deixa de ser una recopilació de les històries orals que es transmetien, algunes ja escrites cap al 1000 aC, i ja cap al segle VI aC, els sacerdots israelites van acabar recopilant en la Torà, o els Cinc Primers Llibres de Moisès, que són el Gènesi, l'Èxode, el Levític, els Nombres i el Deuteronomi.
Així doncs, podem entendre, que si l'oralitat ja podia ser ambigua i diversa, el pas cap al text escrit, ja va implicar, que segons els interessos del moment, algunes coses quedessin per la perpetuïtat i d'altres no. Al cap i a la fi, no estem parlant d'un document històric amb tots els ets i uts, sinó, sinó un recull d'històries i llegendes, moltes de les quals provenien d'altres pobles contemporanis o anteriors.
Llibre sagrat pel judaisme i, per tant, més tard pel cristianisme, que tal com diu el seu propi nom, vol explicar els orígens d'aquella gent, que serien els primers hebreus, segons les seves històries fundacionals i com veien el món que els envoltava.
El Gènesi està format per cinquanta capítols, que van des de la creació de la Terra i el primer home i la primera dona i la seva posterior expulsió del Paradís, tot passant per Noé i el Diluvi Universal i finalment tindrem el gran blog dedicat a Abraham i el seu llinatge.
Molt o poc, tots coneixem aquestes històries. Tenint en compte el que jo he viscut, al seu dia vaig fer religió cristiana (o el nom que tingués) a primària com també catequesi per fer la comunió i, per tant, d'alguna manera o altre aquests temes es tocaven, entrant a formar part del bagatge cultural. Evidentment, aquí les he vist al complet sense alteracions o les mínimes necessàries tal com explica el seu autor, però sempre la màxima fidelitat al text original, que en aquest cas ha tingut en compte diverses fonts com són la Bíblia del Rei Jaume, però sobretot ha tingut en compte a la traducció anglesa de Robert Alter, The five books of Moses, de 2004. Per la traducció al català, Carlos Mayor a part del text de Crumb, també ha consultat la Bíblia de Montserrat i la de l'Associació Bíblica de Catalunya, a més de versions en altres llengües en casos puntuals.
Hem de tenir compte que aquest text no deixa de ser una recopilació de les històries orals que es transmetien, algunes ja escrites cap al 1000 aC, i ja cap al segle VI aC, els sacerdots israelites van acabar recopilant en la Torà, o els Cinc Primers Llibres de Moisès, que són el Gènesi, l'Èxode, el Levític, els Nombres i el Deuteronomi.
Així doncs, podem entendre, que si l'oralitat ja podia ser ambigua i diversa, el pas cap al text escrit, ja va implicar, que segons els interessos del moment, algunes coses quedessin per la perpetuïtat i d'altres no. Al cap i a la fi, no estem parlant d'un document històric amb tots els ets i uts, sinó, sinó un recull d'històries i llegendes, moltes de les quals provenien d'altres pobles contemporanis o anteriors.
Així, són molts els estudiosos que han analitzat amb profunditat aquests textos, cercant el real i veritable que hi ha en ells. Però a part d'això, són moltes les coses que s'hi explique al Gènesi que a més o menys evidència ens poden sorprendre, i que amb més detall, ens explica Crumb al final del llibre. Així, hi podem fer moltes lectures. I és per això que m'agradaria destacar dues coses.
Quan pensem en monoteisme, molts pensem en les tres grans religions el judaisme, el cristianisme i l'islam, però en l'origen de tot, hi observem un politeisme primigeni, on a part del "déu altíssim" com se'ns menciona en diversos moments, també es parla d'altres éssers divins. Així doncs, fou amb el temps que es va fixant la figura d'un sol déu totpoderós, eliminant totes les deïtats que llavors també convivent amb el mencionat "déu altíssim".
I l'altre aspecte que també m'ha interessat i que Crumb també li dóna molta importància en els seus comentaris és en la dualitat patriarcat-matriarcat. Això es mostra en tota la part dedicada en a la figura d'Abraham i el seu llinatge.
Abans de tractar aquest aspecte, primer voldria fer alguns incisos sobre la seva figura. En primer lloc, no hi ha cap prova documental de la seva existència. Com a segon punt, és amb ell i la seva sement, o sigui el seu llinatge, on apareix per primer cop la idea que amb el seu llinatge s'inicia el fet de ser el poble escollit per Déu i el seu dret d'establir-se i viure en el País de Canaan, és a dir el que avui en dia coneixem en la dualitat Palestina-Israel, amb tot el que això comporta. Aquesta idea s'anirà repetint diverses vegades al llarg dels capítols. I, en tercer lloc, la seva figura és comuna i en certa manera central en les tres religions monoteistes. Pel judaisme, n'és el primer patriarca, el considerat primer jueu. Pel cristianisme, a part que del seu llinatge es creu que en naixeria Jesús, també és considerat un model de fe amb Déu, especialment pel capítol en la intenció de sacrificar el seu fill Isaac. I per l'islam, Abraham també sent pare d'Ismael, és considerat aquest el pare dels pobles àrabs.
Havent introduït aquests aspectes que envolten la figura bíblica d'Abraham, retornem a la dualitat del patriarcat-matriarcat. Aquest és un aspecte que Robert Crumb va aclarir amb el llibre titulat Sarah the Priestess, de Savina Teubal (1984). Sinteritzant-ho una mica, en aquells remots temps, molt abans del que s'explica en aquests passatges d'Abraham i el seu llinatge, coexistien en aquelles primeres societats i civilitzacions els patriarcats i matriarcats. Cada un tenia el seu paper en els orígens d'aquelles primeres societats i ciutats-nació, que es formaven al Pròxim Orient. De mica en mica, però i de manera sembla que gradual el patriarcat va anar substituint el matriarcat, fent-lo anar desapareixent. I això darrer és el que ens deixa entendre els diferents capítols d'Abraham i la seva sement. Ell i el seu Déu, simbolitzen el patriarcat, mentre que les figures femenines principals, Sara, Rebeca i Raquel, mostren l'encara matriarcat en procés de desaparició. Sense fer-ho molt evident, ens mostra rastres de societats o maneres de viure matrilineals.
Així doncs, els comentaris de Robert Crumb que ens mostra al final de llibre, són rellevants a l'hora d'entendre que signifiquen molts dels aspectes va apareixent, com són aquests dos aspectes que he volgut ressaltar.
Si hi ha una cosa que és segura, seguint les idees d'uns textos considerats sagrats, sobrevivint el pas del temps a diferència d'altres textos sagrats, ha donat lloc que en nom d'ells, s'hagin i encara es cometin guerres i tota mena de crueltats, ja no només al Pròxim Orient sinó arreu de tot el planeta.
Independentment del valor i lectures que li donem cadascú, amb El Llibre del Gènesi ens ha arribat per fi en Robert Crumb en català, fent-ho amb una obra molt ben treballada i magníficament il·lustrada.
Marc "Llop Segarrenc"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada