Jaume Vaquer recorda perfectament com es va iniciar en el món del còmic. “Jo llegesc molt. De sempre. I de petit em varen comprar còmics i em vaig enganxar”, explica. “Me n’anava a veure la padrina i sempre em compraven un Pulgarcito, un Pumby… Em posava allà assegut, i ja seguia. I els anava guardant. I a poc a poc, mira, aquí seguim.”
Amb els anys, aquesta passió el va dur a escriure, estudiar, muntar exposicions i reunir una col·lecció de 60.000 còmics i 1.500 dibuixos originals. Ara, treballa perquè una part d’aquest arxiu personal es converteixi en una proposta pública: el Museu del Còmic de Mallorca, amb seu a Inca, impulsat pel Clúster de Còmic i Nous Media i l’Ajuntament del municipi. “Ara escric de còmics, munt exposicions… i estam intentant tirar endavant aquest projecte del museu.”
El projecte s’ubicarà en un edifici cedit per Caixa Colonya que s’ha d’adaptar per acollir exposicions permanents i temporals.
Una col·lecció sistemàtica, seleccionada amb criteri
“Jo col·leccion per venades”, diu. “Una temporada faig còmics francesos, després americans dels anys 50… Jo llegesc molt, i m’agrada tenir material per a quan em ve de gust.”. Les 60.000 peces que conserva no són fruit de l’acumulació, sinó d’una tria acurada. Les té classificades en dues sales grans de casa seva: per estils, editorials, formats i, dins cada bloc, ordenades alfabèticament. “Si no ho faig així, després no trob res.”
Aquest ordre li permet controlar què té i què li falta. També facilita les consultes i el manteniment. La col·lecció es conserva en una casa espaiosa que va comprar fa anys, justament per poder unificar tot el fons que tenia dispers entre cases familiars i espais de feina. “El gran problema dels col·leccionistes és l’espai. Jo vaig trobar una casa gran fa temps, que s’havia de reformar, però que ja em va anar bé per unificar-ho tot.”
Les condicions de conservació són meticuloses: carpetes individuals, fora de la llum, en espais nets i protegits. Alguns exemplars estan emmarcats amb vidre especial per evitar el deteriorament.
Un fons que s’ha de llegir, no només guardar
Vaquer no concep el col·leccionisme com una pràctica passiva. “Hi ha col·leccions que encara no he llegit, però quan les tengui completes, ho faré.” Sovint, llegeix per cicles o per èpoques: còmics francesos, americans dels anys cinquanta, autors europeus… Per a ell, conservar no vol dir només tenir: “Jo sé el que tenc. No és per fer bonic. És per llegir, per consultar, per tenir-ho a mà.”
També rep consultes d’altres aficionats: “A vegades m’escriuen per demanar informació sobre una edició rara o com trobar originals.” Quan ell començava, va rebre ajuda d’altres col·leccionistes veterans, i ara fa el mateix.
Els originals: dibuixos que conten històries
“No són còmics, són els dibuixos originals” puntualitza. “És el paper on han fet la feina: han dibuixat, després han tintat, i després han posat el color.” Jaume Vaquer es refereix al material creat directament pels autors: planxes en blanc i negre, amb tinta o llapis, que després s’han convertit en publicacions. N’ha reunit al voltant de 1.500, de procedències diverses. “És el suport on els dibuixants han fet la seva feina.”
Entre els noms que formen part d’aquesta col·lecció hi ha autors de prestigi internacional. “Hi ha planxes que podrien estar a qualsevol museu del món. Jo en tinc una del 1931, i també coses de Schulz, Raymond, Foster…”
Sobre la conservació, és clar: “Els tenc en carpetes individuals, fora claror, sense pols. Alguns estan emmarcats, però en passadissos on no pega la llum. I amb vidres especials, dels que fan servir els museus.”
L’impuls d’un museu amb vocació internacional
Fa més de vint anys que Jaume Vaquer organitza exposicions temporals. La primera va ser a Avilés l’any 2001. Ara, el repte és consolidar un espai estable, amb una mostra permanent i sales per a propostes temporals.
El projecte compta amb el suport institucional i ja té espai assignat. L’Ajuntament d’Inca ha mostrat interès, i l’edifici cedit per Caixa Colonya permet imaginar un recorregut expositiu amb perspectiva de futur. També hi col·labora el Ministeri de Cultura, que podria aportar finançament per fer realitat la iniciativa.
Aquest no serà el primer museu del còmic de l’Estat —n’hi ha a
Andorra i a Catalunya, entre d’altres— però sí el més gran en volum i
diversitat. “No serà només de còmic espanyol. Hi haurà material americà,
europeu, argentí, italià… De totes les èpoques i formats.”
ComicNostrum 2025: la primera mostra a Inca
Tot i que el museu no estarà operatiu fins d’aquí dos o tres anys, enguany es podrà veure una primera exposició dins el marc del ComicNostrum, que es trasllada de Palma a Inca. “La planta baixa de l’edifici estarà prou a condicionada per acollir una mostra amb originals i materials representatius del projecte.”
Aquesta activitat serà un primer tast del que ha de venir. Permetrà veure part de la col·lecció en context i entendre com es desplegarà en el futur.
L’impacte del mercat i el valor intangible
Quan se li demana una estimació econòmica del conjunt, Vaquer no s’atreveix a posar-hi xifres. “Abans això només interessava a col·leccionistes molt especialitzats. Ara hi ha fons d’inversió que han fet pujar els preus, sobretot arran de les pel·lícules de superherois.”
Els originals antics han esdevingut especialment cotitzats. “Ara faig una exposició a València i és molt més complicat assegurar les peces. Hi ha material que abans ja era car, però que avui s’ha disparat.”
El “grial” penjat a un passadís
Entre totes les planxes, n’hi ha una que per ell té un significat especial. “Una portada d’un personatge que es deia Doc Savage. La vaig veure de petit i em va fascinar. Anys després la vaig trobar i ara la tenc penjada a un passadís de ca meva. És el meu grial.”
És un exemple del component emocional que acompanya sovint la col·lecció. “Molts cercam originals d’històries que ens varen marcar. Això no té preu.”
Un projecte personal que es fa col·lectiu
A casa seva, la convivència amb el còmic ja està integrada. “Mitja casa és per als còmics, l’altra per a la família. Ja m’entenen.” Aquesta afició, que va començar en la infantesa, pren ara una dimensió pública.
El Museu del Còmic de Mallorca vol ser un espai de memòria, divulgació i descoberta. Un lloc on es pugui conèixer la història i l’impacte del còmic com a expressió artística i cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada