Les assassines de la Soledat

Títol: Les assassines de la Soledat
Autors: Enric Pujadas (guió) i Tomeu Riera (dibuix)
Publicat per: Dolmen Editorial, desembre de 2024
Format: Cartoné  - 136 pàgines -  19 x 27 cm  - Color
Preu: 22,90 €

 

Aquest passat desembre, Dolmen Editorial va publicar un còmic el qual em va cridar molt l'atenció, amb una trama criminal a la ciutat de Palma a la Mallorca de 1940 plena. Una obra titulada Les assassines de la Soledat amb guió d'Enric Pujadas i dibuix de Tomeu Riera.

La Guerra Civil espanyola tot just fa pocs mesos que ha finalitzat. Però a pesar que el conflicte bèl·lic ha finalitzat, les seves conseqüències hi són ben presents. Se suposa que hi ha pau, però les persecucions al bàndol derrotat, l'afí a la República, continuen. Judicis sense cap mena de garantia amb les corresponents penes de mort són el pa de cada dia. Serà molta la gent represaliada, i en aquesta dura posguerra.

Però molta altra gent, es va trobar en una altra situació, la de la penúria, la fam, un dia a dia, que es feia dur de superar. La supervivència era clau en aquells temps. I és en aquest context més precís que ens situarem a la Mallorca de 1940.

Traslladant-nos  a la seva capital, Palma, i més concretament al barri obrer de la Soledat, des del Nadal de 1939 i en diferents moments de 1940, hi van tenir lloc quatre morts, aparentment normals. Però en un barri on tothom es coneix, aquestes morts van comportar certes sospites, i si en realitat fossin assassinats. Aquests indicis van arribar a les mans de la Guàrdia Civil i amb les corresponents investigacions van arribar una curandera, na Magdalena Castell.

Al llarg de la lectura, el lector anirà coneixent tota la història que hi ha rere aquestes morts, i el paper que hi té la mencionada Magdalena Castell. L'entrada en escena de la Guàrdia Civil ja serà al final de l'oberta amb els quatre suposats assassinats comesos, i a partir d'aquí tindrem les darreres escenes d'aquesta història. 

Podríem pensar amb una mena de misteriós Jack l'Esbudellador mallorquí, però les morts, no van ser tan esgarrifoses, ja que aparentaven ser naturals. Però el nom mencionat és el d'una dona, i en aquells temps tan durs, les dones eren qui més patien. Sotmeses al poder dels seus marits, molt sovint eren maltractades. I sense poder recórrer al divorci, com hi havia hagut durant la República, la mort dels seus marits serà l'única solució.

Així que quatre dones, mitjançant una intermediaria, una altra dona, recorreran a la mencionada Magdalena Castell, per poder resoldre els seus problemes familiars o matrimonials sense aixecar cap mena de sospites.

Si haguessin sigut una o dues morts, segurament tot s'hauria quedat en la foscor d'aquells temps. Però aquest servei social, tal com se'ns diu, va començar a ser una mena de negoci, totalment comprensible, tenint en compte la penúria que es vivia. I això és el que va comportar, tot sortís a la llum.

Però l'encant d'aquesta història, és que no és pas fictícia, tot al contrari, està basada en fets reals. Enric Pujadas i Tomeu Riera ens donen la seva interpretació d'aquell cas a partir de les cròniques i sentències que es van redactar en aquell moment.

Una interpretació que en moltes coses difereix del que va passar, però que han intentat donar la màxima versemblança, i així mostrant-nos les raons o els motius que van empènyer a quatre dones a cometre aquells actes. 

Així, l'obra es complementa amb tot de material extra, que ens situarà en el context històric, que ens explicaran els diferencies amb els fets reals, i a més a més, s'hi adjunta retalls de premsa de l’època que van parlar d'aquells fets.

En tot cas, a pesar del que va passar, aquelles dones, especialment les qui van cometre els assassinats, eren també víctimes, d'una època molt dura, amb la situació social, econòmica i política que hi havia, i pel simple fet de ser dones, el pes d'aquells temps encara era més feixuc. No les podrem considerar heroïnes, però arribarem a empatitzar amb elles. I és el que el rerefons dels motius i les raons d'aquestes dones són intemporals i transversals en tota mena de societat humana passada, present i no sembla pas que hagi de canviar en el futur. 

Sense cap mena de sensacionalisme, Les assassines de la Soledat és un excel·lent reflex d'un moment i d'un lloc determinat, on unes dones determinades per sobreviure van actuar com ho van fer.


Marc "Llop Segarrenc"