Títol original: 기다림 (Gidarim)
Autora: Keum Suk Gendry-Kim
Traducció de: Yasmine Bonjoch Luna
Publicat per: Reservoir Books, novembre de 2024
Format: Rústic amb solapes - 15,2 x 21 cm - 256 pàg. - B/N
Preu: 19,90 €
Si a l'octubre del 2023, vam saber que Reservori Books, segell editorial del grup Penguin Random House, publicaria en català el passat gener l'obra multipremiada Herba de la sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, el passat agost, vam saber que com a novetat d'aquest novembre, ha publicat L'espera,
on l'autora ens relata un altre episodi de la història coreana del
segle XX. Una obra original de 2020, publicada en castellà l'any passat i
que enguany ens ha arribat en català.
Si amb Herba vam
viure la Corea sota dominació japonesa, on una moltes negatives
conseqüències fou que moltes dones joves van ser explotades com a
«dones de conhort», un eufemisme utilitzat per l’exèrcit imperial
japonès
per referir-se a les esclaves sexuals. Ho coneixem a través del
testimoni real d’una supervivent: la Lee Ok-Sun, que va es va veure
obligada ser-ne una. Ara, amb aquest nou volum, L'espera,
també començant en la Corea ocupada, avançarem un pas més en la seva
història, i ens centrarem en una de les conseqüències de la divisió de
Corea en dues entitats polítiques ben diferents: No només el país va
quedar dividit, les famílies també, com el cas la Gwija, la mare de la Keum Suk Gendry-Kim.
La
Gwija era una nena que va néixer al nord de Corea, llavors sota
ocupació japonesa, en créixer i evitar que els japonesos se
l'emportessin com a esclava sexual, es va veure obligada a casar-se. Amb
el fi de la Segona Guerra Mundial i la rendició del Japó, Corea va
quedar alliberada, però unes altres potències entrarien en escena. El
nord del país quedaria sota influència de la Xina comunista i la Unió
Soviètica, i el sud sota la influència dels Estats Units. El paral·lel
38 va dividir el país en dos. A pesar de la nova situació, la Gwija va
formar una família amb el seu marit tenint dos fills, però aquella pau
no va durar gaire, el 1950 va esclatar una nova guerra entre aquelles
dues Corees. Una guerra per reunificar militarment el país, però, en
canvi, amb l'armistici de 1953, es va reafirmar la divisió que avui en
dia encara dura.
Però la guerra va comportar que molts coreans
dels nord desplacessin cap al sud, i amb l'armistici, i amb la divisió
de Corea en dos blocs polítics ben diferents, moltes famílies quedarien
separades per sempre. És el que ens explica aquesta història, on la
Gwija i la seva família tot viatjant cap al sud, ella i la seva filla es
van veure separats del seu marit i el seu fill.
Seixanta-vuit
anys després de la separació, ara amb noranta-dos anys, la Gwija manté
l'esperança de retrobar el seu fill que es va quedar al nord, i és que
la Creu Roja des del 2015 ha anat propiciat diverses trobades on molts
parents separats s'han pogut retrobar, com és el cas d'una amiga seva
que ha retrobat la seva germana petita. La Gwija espera ser una
afortunada en una pròxima convocatòria.
Tal com se'ns diu a l'epíleg, a diferència d'Herba on es va intentar mostrar la màxima realitat possible del testimoni de la seva protagonista, L'espera
és una obra de ficció basada però basada en testimonis reals, els de la
Gwija, i els mencionats senyor Kim i senyora Lee, tot reorganitzant
esdeveniments. La decisió per triar la ficció, fou per no perjudicar les
persones i les famílies que van participar en els retrobaments.
Així,
la història no ens mostra el que de debò li va succeir a la Gwija, però
ens serveix d'exemple per mostrar-nos el que van viure molts altres
coreans, com els altres testimonis amb qui Keum Suk Gendry-Kim va parlar.
Així
doncs, ens trobem davant d'una ficció ben real. Moltes famílies es van
veure obligades a separar-se, i en molts casos per sempre. Afortunats
són aquells que van poder retrobar aquell parent, fos el germà o la
germana, la mare o el pare, després de més de mig segle separats. Corea
no només va quedar dividida en dos, tal com encara veiem als mapes, sinó
que també moltes famílies van quedar dividides sense saber que els va
passar als altres, amb tot el dolor que això va comportar i encara
comporta per a molts.
Cada dia que passa, la generació que va
viure la guerra està a més a prop de desaparèixer, i les generacions
actuals, ho veuen com quelcom lluny i alhora desinteressada amb la
reunificació. Sembla doncs que el paral·lel 38 continuarà sent una
cicatriu eterna, sense arribar a curar mai aquella ferida que molts
coreans se'ls hi va obrir quan una potència estrangera va ser rellevada
per d'altres ben distants.
Marc "Llop Segarrenc"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada