Del 6 al 10 de novembre torna el 42. Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona,
Durant els cinc dies de programació hi haurà una amplia programació
dels gèneres fantàstics i de ciència-ficció, sent la seu principal de
l'esdeveniment, l'antiga i emblemàtica fàbrica Fabra i Coats del barri de Sant Andreu. El còmic també hi serà present amb diverses taules rodones.
El cartell
Misterioses criatures rere la gúbia
L’il·lustrador Agustín Comotto utilitza la xilografia expressionista per al cartell de la quarta edició del 42, que barreja dracs auris, mars siderals, astronautes i antics déus
Narrador amb imatges, il·lustrador i historietista, Agustín Comotto és per al món dels gèneres fantàstics a Catalunya l’artífex de les portades del cicle de Terramar, d’Ursula K. Le Guin a Raig Verd, però també l’il·lustrador de les 20.000 leguas de viaje submarino, de Verne; La caída de la Casa Usher, de Poe, i de Coses aparentment intranscendents, de Pere Calders, a l’editorial Nórdica. Barceloní d’origen argentí, entusiasta de la literatura infantil i juvenil, i guanyador de premis com el d’“A la orilla del viento”, Comotto es distingeix pel fet d’introduir l’art narratiu visual en les seves propostes, i el cartell que ha ideat per a la quarta edició del Festival 42 no n’és cap excepció.
Així, la proposta destaca perquè planteja un misteri inquietant a partir de quatre elements del cartell, extensius a la resta de la imatge gràfica del festival:
- D’una banda, Comotto ha posat en el centre de la imatge, i al voltant del guarisme 42 que dona nom al festival, un esplèndid DRAC amb plomes, hereu de la cultura maia, que escup aigua i no foc, perquè és donador de vida i contenidor de tot el cicle del planeta representat. El drac, un dels eixos de la quarta edició del festival, presenta a més un cos auri que segueix la divina proporció de Fibonacci, present al cosmos i a la natura des de la forma de l’ADN fins a les espirals de les galàxies.
- De l’altra banda, en un mar hereu de la mateixa línia exploratòria que el va dur a incorporar la xilografia medieval en el discurs modern de la ciència-ficció i la fantasia de Le Guin, l’artista ha jugat amb el misteri de les aigües fossilitzades i ha introduït així les referències que van de la sequera a la ciutat marítima de Barcelona, i que també formen part enguany dels debats de l’esdeveniment.
- Sota l’empremta de la gúbia i l’efectiva gravació expressionista de la República de Weimar, a més, Comotto ha utilitzat una opció cromàtica basada en colors saturats d’alt contrast i, amb el suport del dissenyador Tono Cristòfol, també per una tipografia arrodonida que permet aproximar-se a la ciència-ficció més clàssica, subratllada en aquest cas per la presència d’un astronauta que explora el que podrien ser les ruïnes d’un planeta en extinció, i que algun cop va ser fèrtil.
- A la banda oposada, la presència inquietant de les restes d’una civilització perduda, simbolitzades amb un cap de gegant fossilitzat i mig sepultat a la sorra, convida l’espectador a preguntar-se què va passar mil·lennis enrere en aquest espai marcat per la fascinació i la decadència, sense saber si gràcies al poder del drac podria reviure en qualsevol moment. Aquesta invitació a la foscor ritual —molt lligada a eixos també del festival d’enguany com la mitologia i el folk horror— es converteix en la cirereta d’una proposta que no s’esgota pel que fa a la particularitat dels seus components, sinó que obliga l’observador a completar orgànicament el relat.
Aquesta és l’essència del 42, un festival que
homenatja Douglas Adams amb la idea que calen menys respostes i millors
preguntes, les que ens regalen els llibres i les imatges, aquest cop amb
el guiatge del gran artista narratiu Agustín Comotto.
Informació aportada per Jaume Tugores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada