És l’única revista per a xiquets i xiquetes escrita íntegrament en valencià. Es tracta d’una publicació en format còmic, per a un públic principalment infantil i juvenil, i on totes les autores que hi participen són valencianes. Nascuda en 1984, en l’escola i per a l’escola, i amb una clara intenció educativa i cultural, Camacuc busca fomentar la lectura, normalitzar la llengua i donar a conèixer la memòria i les autores del País Valencià. En la vint-i-unena edició de la Nit de la Premsa i les Revistes en Català, l’acte institucional en el qual es reconeixen anualment la tasca i la trajectòria de les publicacions —en format físic i digital— dels Països Catalans, Camacuc ha estat guardonada amb el premi a la millor publicació en la categoria de revistes. Conversem amb el seu director, Joan Escrivà, sobre la història de la revista, l’estat de salut del còmic i la necessitat d’ensenyar i aprendre en valencià.
Quina és la importància d’editar un còmic íntegrament en valencià i fet per autores valencianes?
És tan important com tindre música en valencià, teatre en valencià, televisió en valencià o qualsevol material didàctic en valencià. La importància radica en el fet que en ser una revista íntegrament en valencià no treballem amb un còmic fet fora, això vol dir que totes les autores valencianes que fan còmic tenen un lloc on publicar. Això és crucial perquè, per una banda, estem posant en contacte a les xiquetes d’un territori amb les seues autores, les poden conèixer, saben qui són; també l’humor i la narrativa són properes. Per altra banda, estem creant economia de proximitat en treballar amb persones que són veïnes nostres.
Quines han sigut les dificultats que has trobat per arribar fins ací? Com ha evolucionat la revista?
La principal dificultat que tenim en Camacuc és que ací, al País Valencià, la gent no està acostumada a la subscripció. A Catalunya, Alemanya, França i molts altres països la gent té moltes publicacions periòdiques on subscriure’s. A Camacuc li costa molt tindre subscriptores. De fet, altres iniciatives que s’han fet al País Valencià han anat desapareixent. Les revistes infantils tenen el problema del fet que, quan les xiquetes es fan majors es donen de baixa i és una contínua renovació, no és una lectora a llarg termini. En principi, n’hi ha una franja d’edat molt limitada que t’obliga a regenerar, fer subscripcions noves, promocionar-te i donar a conèixer la revista contínuament. També estan els baixos índexs de lectura. Vivim en una societat en què cada volta es llig menys. A València, segons les estadístiques, hi ha un 60% de persones que acostumen a llegir. D’aquestes, un 3% llig en valencià i un 12%, si no recorde mal, llig còmic. O siga, que som l’últim vagó del tren.
Quina importància va tenir el fet de poder publicar el còmic en occità?
Va tindre molta importància, sobretot, per a les xiquetes de la Vall d’Aran, d’on naix la iniciativa d’aquest projecte. Es posà en contacte amb nosaltres el Conselh Generau d’Aran perquè volien fer el que fèiem ací, editar còmics i historietes per a fomentar la seua llengua entre les xiquetes. Va tindre molt bona acollida. De fet, tenim constància del fet que en carnestoltes, quan eixien disfressats pel carrer, algunes xiquetes es disfressaven de personatges de la revista. Es va allargar la publicació durant quinze anys, i després, per qüestions polítiques i canvis de govern, el projecte va finalitzar.
Quin és l’estat de salut del sector del còmic en general i, en concret, al País Valencià? Quines perspectives de futur veus?
Tant a l’Estat Espanyol com al País Valencià, ho veig proporcional. Cada vegada el còmic està més en voga. Hi ha més gent que llig i s’apropa a les tendes de còmic, ja siga pel fenomen del manga, pel còmic d’autor, la novel·la gràfica… Sempre hi ha alguna cosa que atrau, i les lectores solen ser fidels perquè la gent que comença a llegir còmic li agrada, i quan li agrada sol repetir. El còmic ha deixat de ser una publicació només per a xiquetes i ha passat a ser també una cosa d’adults. Ara, a València, s’ha estrenat la Càtedra d’Estudis del Còmic, de la qual és director Álvaro Pons. És la primera càtedra a tot l’Estat. Ací tenim moltes autores valencianes premiades, com ara Miquel Àngel Giner, Cristina Durán i Ana Penyas. El còmic gaudeix de bona salut i cada volta hi ha més autores. Esperem que Camacuc agafe l’estela i que vaja darrere d’aquesta espenta.
Seguiu llegint l'entrevista sencera a Directa.cat
Font: Directa.cat
(sota llicència creative commons)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada