Adéu, Lluís Juste de Nin

Dijous passat, tot sentint les notícies de les 9 del matí a Flaix FM, n'hi va haver una que em va cridar l'atenció, fou la darrera: La mort d'en Lluís Juste de Nin.

Són moltes les morts de personalitats que s'anuncien pels mitjans de comunicació, que no sabies ni que existissin, però en aquest cas, era diferent, l'havia conegut personalment.

Com a membre de ComiCat, en començar l'any corresponent publicava en aquest blog l'anunci de la sortida la seva nova obra de novel·la gràfica, ja des de l'època d'Edicions de Ponent, però mai vaig arribar a comprar cap de les seves obres que havia publicat en aquesta editorial. Això va canviar, a conseqüència d'una mort, la d'en Paco Camarasa, l'editor d'Edicions de Ponent, el juliol de 2016. Això va comportar que en Lluís Juste de Nin arribés a un acord amb l'Albert Mestres de Continuarà Comics, i que les seves futures obres es publiquessin al segell Trilita Edicions. I així a principis de 2017 va arribar Garbo, l'espia català que enganyà Hitler. Aquesta doncs aquesta va ser la primera obra que vaig comprar d'en Lluís Juste de Nin. I justament amb el 35 Saló del Còmic de Barcelona, l'edició d'aquell any, el vaig poder conèixer personalment mentre en dedicava Garbo. Tal com vaig escriure a l'entrada d'aquell Saló, el tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona.

El 2018 va arribar Vergonya! La grandeur touché i el 2019, El Noi. Vida i mort d'un home lliure. La seva última aportació ha estat Rossinyol que vas a França, publicada al març d'enguany. Totes les obres publicades per Trilita ara formen part de la meva biblioteca. Malauradament ni el 2018 ni el 2019 vaig poder coincidir amb ell als Salons del Còmic corresponents. I enguany, deixant de banda l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 amb tot el que ha comportat, segurament per les seves circumstàncies personals, malalt de càncer, segurament tampoc hauria pogut ser. 

Sense dubte, en Lluís Juste de Nin fou gran autor de còmic, on mitjançant els elements de ficció sabia mostrar-nos la realitat de l'època que explicava. Sense cap manera de dubte ens ha deixat una persona compromesa amb Catalunya, sent també un dels grans referents del còmic català i en català. Moltes gràcies per tot el llegat que ens has deixat. 

Per acabar vull recordar-vos l'article que en Jordi Riera Pujal va publicar aquí a ComiCat, el passat dijous en honor a en Lluís Juste de Nin.

Font: Planeta Sigarra