01 d’octubre 2017

Jaume Capdevila "Kap", Premi LiberPress 2017

Aquest proper divendres dia 6 d'octubre es farà entrega dels Premis Internacionals LiberPress 2017, en la seva la XIX edició, sent un dels premiats l'humorista gràfic Jaume Capdevila alies Kap. L'acte de tindrà lloc a l'Auditori de Girona a les 8 del vespre.


Premis Liberpress 2017


Els Premis Liberpress
LiberPress va néixer a Girona l’any 1999. Es va crear amb la idea de donar a conèixer i promocionar el que podríem anomenar “cultura de la solidaritat”. Amb la seva creació es pretenia formar un moviment solidari i humanitari, amb el qual s’impliquessin els mitjans de comunicació, que es mogués a l’entorn d’unes jornades que pretenien aconseguir tres objectius principals: d’una banda, obrir un espai de debat sobre quin és el paper dels mitjans de comunicació dins la societat (la seva independència, la implicació en matèria de solidaritat i la influència que exerceixen en la conscienciació sobre aquest àmbit més solidari de la cultura), atesa la importància mediàtica i la incidència que tenen en l’opinió pública; de l’altra, premiar els personatges d’àmbit mundial, especialment periodistes, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària; i finalment, implicar en aquest projecte altres associacions humanitàries per tal que aquestes aconsegueixin ampliar el seu suport econòmic i mediàtic.

LiberPress és una associació de caràcter no governamental, humanitària i sense ànim de lucre que té entre els seus objectius organitzar conferències, congressos, debats, fòrums, exposicions, jornades, actuacions i qualsevol acte de caràcter cultural i reivindicatiu per promoure una cultura de la solidaritat fonamentada en el respecte dels drets humans en l’àmbit mundial. En el present i en el futur, LiberPress treballa i treballarà per col·laborar en l’execució de projectes que realitzin altres associacions humanitàries, com també per impulsar els seus propis projectes.

LiberPress pretén, doncs, ésser un fòrum dirigit tant als professionals dels mitjans de comunicació com al públic que rep la informació provinent dels grans mitjans, a fi de promoure una major independència, veracitat i honestedat entre els professionals i un major sentit crític entre el públic que rep la informació, així com dotar d’un major contingut humà i solidari tots els àmbits de la comunicació, des de la premsa escrita fins a Internet.

Jaume Capdevila i Herrero (Kap)Jaume Capdevila i Herrero, Kap, va néixer a Berga el 1974 i és un gran dibuixant d’humor i caricaturista català. Actualment publica les seves vinyetes als diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, a revistes catalanes com El Triangle o El Web Negre i a revistes estrangeres com Courrier International, Siné Mensuel, Siné Hebdo, La Méche, Zélium (totes franceses) i L’Antitempo (italiana), entre d’altres. També publica als EUA mitjançant el Political Cartoonists Index de Daryl Cagle, ha dibuixat en directe en programes de televisió com Els Matins de TV3 i forma part del consell de direcció de l’Instituto Quevedo del Humor de la Fundación General de la Universitat d’Alcalá. Se’l considera un dels principals especialistes a Catalunya pel que fa al dibuix d’humor i la premsa satírica. També és president de Dibuixants sense Fronteres i membre de l’associació internacional de dibuixants d’humor patrocinada per l’ONU Cartooning for Peace (Premi LiberPress Associacions 2013). L’any 2009 li van concedir el Premi Internacional d’Humor Gat Perich, i el 2015, el Premi Notari de l’Humor de la Universitat d’Alacant. El febrer de 2016 va guanyar alhora el primer i el tercer premi d’un dels certàmens del món de l’humor gràfic més prestigiosos d’Europa, el Press Cartoon Europe. Té moltes obres amb els seus ninots, entre les quals destaquem Sense Kap ni peus, Manar! Manar!, Som i serem: Postals de la Catalunya independent, Pujol i fa sol i Kap: 15 anys gegants, i moltes altres de col·lectives, com Any d’estelades, Fins als Borbons! i Any de consulta.

Estudiós i expert de l’humor gràfic d’ara i, sobretot, d’abans, també té moltes obres dedicades a altres mestres, publicacions desaparegudes i temes candents, com Muntañola, Bagaria, Tísner, Antologia de la caricatura anticlerical, Andreu Dameson, El Gran Vázquez, L’Esquella de la Torratxa, Cu-cut, La Campana de Gràcia, Papitu i Perich (amb Raquel Perich). Ha fet exposicions a Barcelona, París, Granada, Madrid i Mèxic, entre altres llocs. La seva obra és habitual als circuits internacionals d’humor gràfic, i ha aconseguit el Premi Humoris Causa a la Biennale Internazionale di Humor Grafico Vino, Humour e... Fantasia (Itàlia), i mencions al Festival Internazionale di Humor Grafico (Itàlia), al Press Cartoon Europe (Bèlgica) i al World Press Cartoon.

Jaume Capdevila i Herrero, Kap, rep el Premi LiberPress 2017 per una obra amplíssima, sense fronteres, provocadora, contundent, sàvia, profunda i plena d’un humor intel·ligent, refinat i satíric. També perquè és una persona senzilla, bona, republicana, imprescindible i divertida, un geni teòric i pràctic de l’humor gràfic i de la caricatura que sempre ha lluitat per les llibertats de la gent i dels pobles, especialment per la llibertat d’expressió, i un amic incondicional de LiberPress. Moltes gràcies per tot, Jaume!

En la seva obra teòrica ha analitzat a fons la relació de la imatge amb la sàtira, i ha exposat arguments valuosos sobre la funció de l’humor gràfic:

Així com una fotografia reprodueix la realitat, el dibuixant filtra l’esmentada realitat, o la reinterpreta, per la qual cosa la imatge resultant sempre acaba per tenir un valor afegit. I és que el missatge, la idea, el contingut, diguem-ne com vulgueu, és la part més important del dibuix satíric. […] la sàtira funciona com un mirall, ja que no deixa de ser una representació gràfica que distorsiona una realitat preexistent per aconseguir algun efecte comunicatiu. La sàtira perd sentit si hom no pot reconèixer l’objecte reflectit. […] La iconografia satírica es pot utilitzar com a arma perquè acostuma a transportar un missatge transgressor. Un dels motors més potents de la caricatura és la seva capacitat de provocació i transgressió. Transgressió icònica o estètica, o provocació ideològica.

Els humoristes tenim un paper social important: correspon a fer riure, picar, molestar, ser la mosca collonera… Però alhora fer aquest exorcisme de convertir les coses lletges, dures i desagradables en coses païbles, ajudar que la societat les pugui assimilar. […] provocar aquest canvi d’estat mental un cop passada la por. […] Quan pots riure d’una cosa ja ha pres una dimensió controlada per l’ésser humà, i superes la por i l’angoixa.

L’humor gràfic és un gènere d’opinió, si bé l’humorista no construeix el seu discurs mitjançant les paraules sinó a través d’imatges.

La sàtira, al contrari que la ironia, que la metàfora, que la metonímia, que el sarcasme, sempre és agressiva. En el fons la intenció de la sàtira és constructiva, però els mecanismes que utilitza són sempre destructius.

L’humor pot ser satíric, corrosiu i violent, però també tendre i poètic. És una eina de convivència.

Cap comentari:

Publica un comentari