El XXII Saló del Manga de Barcelona mostrarà els orígens del manga

El manga, tal com el coneixem avui, es deu en bona part a l'obra d'Osamu Tezuka publicada just després de la Segona Guerra Mundial. Però el gran mestre del manga no va partir en absolut de zero. Cal destacar que, des de principis del segle XX, van començar a aparèixer al Japó historietistes com Rakuten Kitazawa que cultivaven la tira còmica, la caricatura i altres formes d'expressió artística que barrejaven imatges i text. Cap forma artística ha sortit del no-res, i encara que no podem parlar pròpiament de manga fins al segle XX, la veritat és que en la tradició artística japonesa trobem un pòsit d'imatges i creacions que d'alguna manera han influït en l'esdevenir de la historieta japonesa.

El XXII Saló del Manga de Barcelona, que tindrà lloc del 29 d’octubre a l’1 de novembre a Fira Barcelona Montjuïc, produirà l'exposició Els orígens del manga. La mostra explorarà més de mil anys d'història artística japonesa, ensenyant aquelles obres que podrien arribar a considerar-se els ancestres del manga. Tenim les irreverents caricatures descobertes en el revers de les taules del sostre del temple Hôryûji de finals del segle VII i els rotllos il·lustrats anomenats emakimono del segle XII. Aquests eren una banda de paper que podia fer fins a quinze metres de llarg que anava enrotllada al voltant d'un pal, que permetia una visió múltiple d'una escena. Els emakimono estaven destinats a l'aristocràcia i les elits religioses. Hi ha una obra que destaca coneguda com chōjū-jinbutsu-giga o Rotlle de les aus i els animals, que retrata amb ironia i sarcasme la bona vida que vivien els monjos a través d'animals antropomòrfics. Ja al segle XIX, l'obra il·lustrada de Kawanabe Kyosai La processó nocturna dels cent dimonis acabaria tenint una gran influència en un autor tan transcendent del segle XX com Shigeru Mizuki, conegut pels seus colpidors mangas sobre els yôkai, que és com s’anomena als fantasmes en la cultura japonesa.

Japó té una llarga i rica tradició pictòrica i del gravat, on hi ha un lloc destacat per a la caricatura, l'exageració, la fantasia, la paròdia, i tants altres elements que després s'han plasmat en els manga que llegim avui dia.

Font: Ficomic