Gabi Beltrán, Bartomeu Seguí
Dolmen Editorial i Ajuntament de Palma
Cartoné, Color, 160 pàgines, 20€
"Històries del barri de les putes" fora segurament un títol més adient,
ja que fins i tot el protagonista l'anomena així. En tot cas, era el
barri de Palma on la gent anava a parar quan les coses no li havien
anant bé i on, des d'aquell moment, únicament podien anar-li pitjor.
Gabi Beltran en fa memòria de la seva estada al llarg de la seva
joventut, quan la misèria primer, i l'heroïna després, s'emportaren per
davant gairebé la generació sencera a la que ell pertany. Aquest volum
recull, mitjançant un seguit d'històries curtes, anècdotes i records,
l'ambient que es respirava, els personatges que hi vivien i les coses
amb que passava l'estona amb els seus amics.
Són uns episodis sobre el
seus orígens que, segons sembla, Beltrán sempre porta a sobre i que
aquells que l'envolten li han sentit explicar nombroses vegades.
Per fi, amb la inestimable ajuda de Bartomeu Seguí, s'ha decidit a
buidar la seva ànima en les pàgines d'aquesta obra. Atracaments a
comerços, topades amb la policia, visites a prostíbuls, feines precàries
i tota mena d'aventures de pura picaresca i barri baix hi queden
reflectides. Però, per sobre de tot plana un sentiment de melangia, que
no és sinó la tristesa per un futur que va ser negat a tota aquella gent
condemnada per la societat. Tristesa pels amics que van morir joves,
pels pares absents, per les desgràcies quotidianes però, també una certa
ràbia continguda que clama contra la injustícia social.
Els quadres de
text expliquen, com en un diari personal, les sensacions viscudes pel
protagonista i no deixen que la peripècia i allò visual convertisquen
aquella marginalitat en un espectacle fascinant como tot sovint ocorre
al cinema. La feina de Seguí, per la seva banda, s'ajusta perfectament a
aquesta òptica, així com a l'ambient juvenil del relat. El seu
enfocament gràfic té quelcom de revista per joves, dels "tebeos" més
ingenus, però alhora resulta molt colpidor. El tractament del color és
una peça clau en aquest sentit i marca perfectament no només l'ambient
realista sinó també l'ànima del protagonista. La seva narració gràfica
és clara, efectiva i elegant, com si volgués facilitar la lectura a
qualsevol tipus de persona i deixar recaure el pes artístic en la força
dels fets.
Tot plegat fa que a primera vista "Histories del barri"
semble una obra menor, un còmic inofensiu. Tot el contrari del que
veritablement és. Entre les seves virtuts, per cert, hi ha també la de
fer una recreació de la Palma dels quinquis que molts voldrien oblidar,
igual com passa a tantes altres ciutats. S'hi reconeixen carrers,
places, passeigs, edificis o mercats que encara hi són tot i els canvis.
Semblen voler dir-nos que no oblidem aquella generació i la seva
desgràcia. Publicat gràcies al primer Premi Ciutat de Palma de Còmic,
únicament podem recomanar la lectura d'aquesta obra tan ben acabada i
que resulta enriquidora socialment, històrica i humana.
Marc Pastor i Sanz - Per Tutatis!
Publicat originalment a L'Accent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada