23 de novembre 2011

El món per un forat, nova novel·la gràfica












El món per un forat
Autora:  Eulàlia Sariola
Col·lecció:  La Dula, 1
Club Editor
ISBN: 978-84-7329-161-3
24x16 cm.
96  pàgines
Preu:  20.00 €






Se'm va acudir que volia expicar una sèrie de coses a partir de la meva infància i vaig començar a escriure-les. No m'acabava d'agradar. Les imatges sí que les tenia al cap. Vaig posar-me a dibuixar, i ha sortit aquesta història de com una nena de la postguerra descobreix el món.

Club editor publica una novel·la gràfica de la il·lustradora Eulàlia Sariola sobre la infantesa i joventut d'una noia barcelonina nascuda en la postguerra franquista.

Hi ha una generació de dones catalanes que van patir la repressió franquista i catòlica d'una manera perversa. És la generació de les nascudes a primers dels anys quaranta, en plena postguerra. La il·lustradora i traductora Eulàlia Sariola acaba de publicar 'El món per un forat' (Club Editor), una novel·la gràfica que tracta la infantesa i joventut d'una noia d'aquesta generació de la burgesia barcelonina, educada per les monges a base de la por , la prohibició de parlar en català, el pecat associat al sexe…, i dels camins de supervivència i de revel·lió que van trobant (un fragment en pdf).

Eulàlia Sariola ha explicat a VilaWeb que quan va començar a dibuixar la novel·la gràfica no ho va fer amb cap afany de denúncia ni amb voluntat de narració històrica: 'El procés creatiu és complexe i és difícil d'explicar, però el que em va passar és que vaig començar a imaginar-me les imatges d'aquesta història en forma de vinyetes, com en un còmic. I em vaig posar a dibuixar. En la història no dono gaire respostes, no és la meva intenció, sinó que vull mostrar el present a través del passat. A mesura que anava dibuixant la història d'aquesta nena anava recordant i fent memòria de la meva d'infantesa i joventut.' Eulàlia Sariola diu que ha escrit la història de com una nena de postguerra va arribar a descobrir el món.

Segons Sariola, encara que s'expliquen coses que li van passar a ella, prefereix dir que la protagonista és un personatge, perquè d'aquesta manera té més llibertat de moviments i de creació, 'i perquè un cop et poses a narrar, la història agafa vida pròpia. A més, vull continuar el projecte.' El llibre acaba que la jove aconsegueix un visat per viatjar a Israel a viure en un kibutz. Sariola explica que hi ha moltes continuacions possibles però que possiblement explicarà les vivències al kibutz.

'Efectivament, continua Sariola, la generació que descric és una generació de dones molt marcada. Hi ha amigues meves que diuen que no els va impactar tant, però, és clar, tot depèn de la sensibilitat que tinguis, i del contrast entre casa i escola, que a vegades era terrible. A més, en aquella època, pel fet de ser dona tenies molt poques possibiltiats d'estudiar, el que s'esperava d'una dona era que es casés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada