Avui, s'ha fet una taula rodona al Saló per parlar de Els museus de la cultura popular: rock, còmic & il·lustració. Participaven (segons la foto, d'esquerra a dreta): Manuel Barrero, director de Tebeosfera, Carles Santamaría, director del Saló del Còmic, Jordi Tardá, crític musical, director del futur museu del rock, i col·leccionista de Tintín, Antonio Altarriba, guionista del premiat L'art de Volar, Luis Gasca, del Centro de Investigación del Cómic Luis Gasca de Sant Sebastià, i finalment un moderador de Ficomic.Manuel Barrero, en les seves diverses intervencions ha parlat del poc que s'ha cuidat al país la cultura popular. A Tebeosfera, que es dediquen a catalogar els còmics espanyols de 1915 fins ara, tenen referencies de unes 10.700 col·leccions i més de 70.000 títols. Creu que encara falta molta feina a catalogar, sobretot dels anys trenta.
Jordi Tardà està treballant en el projecte del museu del rock que anirà a Les Arenes (Plaça Espanya) de Barcelona. Vol un projecte didàctic i poder fer col·laboracions amb el futur Museu del Còmic, per projectes que involucrin rock i còmic.
Tardà explica la relació amb Nick Rodwell, gestor de l'empresa que controla els drets d'autor d'Hergé. La visita de Rodwell a casa seva i a Girona posteriorment, primer lloc a on Tardà va exposar la seva valuosa col·lecció d'objectes de Tintín. L'exposició de la Fontana d'or (Girona-2007), amb 150.000 visitants va ser possible gràcies a seguir un estricte protocol dictat per Nick Rodwell. Seguirien exposicions a Madrid, València (500.000 visitants), Vitòria, Avila,... Li agradaria arribar a acords amb el futur Museu del Còmic de Badalona.
Carles Santamaria, un dels tres comissaris que treballa en el projecte de Museu del Còmic, parla de les dificultats que suposa que Badalona estigui al costat del mar, per la conservació de les peces. Tindran especial cura de les condicions d'humitat i temperatura que poden afectar el paper. L'edifici abandonat des de fa trenta anys, calcula que es podrà acabar en l'apartat de obres a principi del 2011. A partir de llavors es treballaria en el projecte museístic estricte per poder inaugurar a finals de 2012 o principis de 2013. Es comença a treballar en el fons, que vindria de tres fonts: col·leccions publiques (Biblioteca de Catalunya, Casa de l'Ardiaca,...), autors, col·leccions privades. Un dels objectius seria digitalitzar el fons amb aparells d'alta definició per poder-ho posar a l'abast del public.
Antonio Altarriba ens parla de l'amnèsia que tenim amb els propis referents del món de la cultura popular i com ha de canviar això, recuperant patrimoni. Els centres que es dediquin al món de l'historieta han de treballar en xarxa, no en competència. Un dels seus projectes seria recuperar texts històrics i estudis que s'han realitzat fins ara sobre el còmic i aconseguir que fossin fàcilment consultables digitalment.
Luis Gasca creu que nomes hi ha d'haver un gran Museu del Còmic, el de Badalona. Tots els altres haurien de ser complementaris. Parla que el fons que hi han al Centro de Investigación del Cómic donat la precarietat del paper i de les cintes que té en vídeo del tema còmic no poden sortir d'allà, sinó es copiat en un altre format. En un darrer incís diu que tant els hereters dels drets d'Hergé con els d'Hugo Pratt els mou un excessiu afany de lucre.
Tothom ha coincidit en un punt, la necessitat de preservar el llegat cultural popular per el present i per les futures generacions.
Totalment en contra del que diu en Tardà, barrejar rock i còmic afebleix a un i a altre. Cadascú que faci el seu propi camí.
ResponEliminaBé, en Tardà no va concretar quin tipus de col·laboració. Em semblaria més interessant en relació a la seva col·lecció de Tintín per el volum de gent que podria aportar al futur Museu del Còmic.
ResponEliminaDe totes maneres, en la meva opinió, l'exposició de Miquel Jurado al Saló sobre còmic i musica era molt interessant.