28 de juliol 2009

2a Setmana del Còmic de Tarragona: l'article

Miguel Villalba Sánchez (elchicotriste), creador i ànima de Delirópolis, ens cedeix amablement el següent article, una valoració de la 2ª Setmana del Còmic de Tarragona vista des de dins i que inclou unes interessants reflexions sobre el paper del còmic en la nostra cultura. L’article i les imatges que l’acompanyen s’han publicat originàriament al número 41 de la revista Delirópolis: Surrealismo y Arte secuencial (juliol 2009): 10-11.

“El baròmetre que marca el bon funcionament dels organismes oficials en una ciutat és la seva atenció envers la vida cultural de la mateixa. La cultura no és a dins de l’ajuntament sinó aquí fora, als col·lectius que desinteressadament treballen per la divulgació artística i cultural amb passió, coneixement i anys de treball seriós. Per això, si l’ajuntament vol vetllar per la bona salut de la cultura a la seva ciutat, ha de sortir al carrer i anar cap als creadors facilitant la seva tasca, en contacte directe amb ells i sense intromissions de caràcter polític. Només així es pot preservar l’essència d’un projecte i només així es pot lluitar contra el fenomen dels gestos intermediaris, aliens a la matèria, que desvirtuen la tasca seriosa dels professionals. Aquest és el veritable càncer de la vida cultural a la nostra ciutat.”

Més o menys amb aquestes paraules es va inaugurar la 2ª Setmana del Còmic de Tarragona, de la mà dels dibuixants de Delirópolis: Surrealismo y Arte secuencial. Amb moltes dificultats, que malauradament no tenien res a veure amb l’amor pel còmic, vam aconseguir finalment portar a bon terme aquesta activitat fruit de 5 anys de treball constant en el terreny de l’art seqüencial al camp de Tarragona, un territori on les portes d’estudi i divulgació d’aquesta disciplina no havien estat encara obertes oficialment. Vam comptar amb les instal·lacions del centre cultural “El Pallol” i la inestimable col·laboració dels seus tècnics, amb el treball gràfic de molts artistes internacionals i amb un elenc de conferenciants de luxe que, un any més, han contribuït a anar desglossant els infinits aspectes a descobrir d’aquesta disciplina, que ja fa més d’un segle continua revolucionant la manera d’entendre la vida amb un llenguatge únic i que, tot i així, encara no ha trobat el seu just reconeixement com a polifacètica i complexa expressió artística al nostre país.

Ramón Sarlé, Laura Gual "Walto", Miguel Villalba Sánchez "elchicotriste",
Júlia Marqués Meyer, Fabio Lanza "Rabano" i Hugo Prades.

Ramón Sarlé, un dels dibuixants amb més solera de la història de l’art seqüencial a Tarragona, va parlar de les emocions i els sentiments al còmic en una xerrada que, sense dubte, va ser la més personal de tot el cicle. No podia esperar-se menys d’un militant pacifista de l’armada del còmic. Ramón lluita pel còmic senzillament dibuixant, perquè quina arma hi ha més poderosa que el llapis o la tinta?
Jordi Artigas va presentar una acurada documentació respecte als il·lustradors censurats a l’era franquista, la seva obra i circumstàncies, fent un viatge per la història del país a través de la vida d’aquells professionals.
Emili Samper, un dels pioners del còmic en català als blocs, ens va parlar de ComiCat i de l’eina digital, sense dubte, decisiva pel futur del còmic i la seva divulgació.
Jaume Capdevila “KAP”, bon amic i col·laborador de Delirópolis, va arribar amb el premi “Gat Perich” encara calentet a les mans per explicar-nos fins a quin punt un acudit o caricatura poden revoltar el govern d’una nació, posant de manifest l’increïble impacte visual i comunicatiu del dibuix humorístic i la seva perillosa capacitat de fer política. L’acudit pot ser una arma de destrucció massiva!
Francesc Capdevila, àlies “MAX”, va pujar des d’una illa a posar un ingredient més al brou surrealista de la història de la publicació Delirópolis, i ens va desvetllar alguns secrets de l’inquietant Bardín el Superrealista, pas previ pel bar de tapes amb més caliu de Tarragona, és a dir, el mític Bar Coimbra, on després d’alguna brava i algun gotet de Cutty Sark va tenir la gentilesa de deixar una petjada del seu art per a la posteritat del local. En Piko, feliç propietari, respongué amb una exhibició dels seus tradicionals trucs de màgia. L’entesa va ser natural i, com veieu, continuant amb la psicodèlica trajectòria d’aquesta revista sense precedents, a un any de la participació de Moebius comptem una altra vegada amb la col·laboració desinteressada d’un dels dibuixants amb més projecció internacional en l’actualitat, i sinó, doneu un cop d’ull al Bardín de la portada, fet expressament per commemorar el pas per aquesta humil publicació d’en Francesc Capdevila MAX.

Miguel Villalba "elchicotriste" i Francesc Capdevila "MAX".

Vam concloure aquesta 2ª edició amb una visita per totes les portades d’aquest ja mític recull de 20 pàgines mensuals, de la mà de Ramón Sarlé, Rabano i Elchicotriste, i amb la participació especial de Tom Karlsson, col·laborador suec que va vindre a visitar els seus col·legues tarragonins en ocasió de l’event. Tot plegat, un acte de valor incalculable per a la història cultural de la nostra ciutat. Incalculable per la seva transparència i qualitat. Valors que, tot i que ha sigut difícil, hem lluitat dramàticament per preservar.

Fins quan podrem portar endavant aquesta iniciativa sense que aquestes qualitats perillin? Té difícil resposta. KAP i MAX, professionals consagrats, ens van felicitar per la tasca i fins i tot per l’acollida de la iniciativa, tenint en compte les seves experiències i el nivell de desconeixement de la matèria que encara existeix al nostre territori. La nostra lluita és la de familiaritzar el públic amb aquest mitjà d’expressió tan poc reconegut i divulgar la seva potencialitat artística i cultural enfosquida per anys de prejudicis envers la disciplina del còmic. Potser la resposta està allà dalt, a l’inici d’aquest article, en aquelles paraules amb les que vam inaugurar l’acte. En qualsevol cas, la subversivitat que caracteritza als dibuixants de còmics garanteix, com ha garantit 5 anys de Delirópolis, que la lluita per la dignificació de l’art seqüencial continuarà en aquesta ciutat, amb o sense acollida institucional, amb o sense entorpiments externs, perquè tenim llapis, tinta i, sobretot, moltes coses a dir.

Alfonso Litario

Cap comentari:

Publica un comentari