Tornen Pau-Xavier d’Areny-Plandolit, Mariano Santos i Miquel Mateu, els protagonistes d'El museu de l’elefant, ara, en format còmic, amb il·lustració de Carles Pellejero i guió de l’autor, Joan Peruga. Es presentarà al saló de la Massana, junt amb les planxes originals.
Segur que els agrada el còmic. No cal ser-ne un friqui com Joan Pieras. Segur que si en tenen un a mà el fullegen. No s’han demanat mai per què n’hi ha tan pocs d’ambientats al nostre país? Amb prou feines les dues escapades andosines de Superlópez (Les muntanyes voladores i Viento en los dedos), tres àlbums estrictament divulgatius (Breu història d’Andorra, de Marzal; Història d’Andorra, de Núria Viusà, i Història digital d’Andorra, de Planellas), més aquella raresa absoluta que és el manga The Witches of Andorra. Sense oblidar, és clar, l’obra de Xavi Casals, de Marc Huguet i, de nou, de Planelles. I para de comptar. Però això està a punt de passar a la història perquè aquesta setmana, a punt per a la Massana Còmic, arriba a les llibreries El museu de l’elefant, adaptació gràfica de la tercera novel·la de Joan Peruga. Sí, home, la que segueix la peripècia del mag i taxidermista Pau-Xavier d’Areny-Plandolit i Plandolit, la redundància no és errata ni llicència poètica sinó estricta realitat, i l’anarquista aragonès Mariano Santos, alter ego de l’autor –de fet, el personatge s’inspira en un oncle de Peruga. Entre tots dos aixecaran el fabulós Museu de Ciències Naturals d’Ordino en el pitjor moment possible: amb mitja Andorra rendida als cants de sirena del magnat Miquel Mateu, el factòtum de Fhasa, i als prolegòmens de la Guerra Civil espanyola. Amb aquests auguris, vostès comprendran que la cosa no podia acabar bé de cap manera. Però ells això encara no ho saben.
Peruga prefereix dir-ne novel·la gràfica abans que còmic, amb il·lustració de l’aquarel·lista català Carles Pellejero, storyboard de Xavi Casals i guió del mateix Peruga, que com Pellejero s’estrena en el gènere. De fet, diu amb legítim orgull l’editora, Àngels Xandri, que és la primera adaptació al còmic d’una novel·la andosina. El més difícil de tot ha sigut, segons Peruga, sintetitzar les prop de 400 pàgines de la novel·la en el centenar del còmic. No hi busquin totes les trames de la novel·la original, molt menys les subtrames: “Amb gran dolor he sacrificat la part del Pau-Xavier il·lusionista, amb el portentós periple mexicà. L’objectiu era crear unes trames prou clares com perquè no calgui ni haver llegit prèviament la novel·la ni tenir nocions de la història d’Andorra als anys 30 del segle passat”. I aquests fils narratius són les relacions entre Pau-Xavier i Mariano, d’una banda, les de Miquel Mateu i el Consell General, de l’altra, amb un altre personatge, el de Neus Gassó, la dona de Pau-Xavier, que ha guanyat protagonisme i la història romàntica entre Mariano i Coloma, la neboda de Neus que també té més pes que a la novel·la. Ah, sí, i el dolent: l’agent nazi Otto Rhur. El rerefons històric és el de la cruïlla andorrana dels anys 30, amb la promesa del futur daurat que augura Mateu, amb tres centrals hidroelèctriques, tres –Encamp, Arcavell i Sispony– i l’amenaça que els més prudents albiren en un home que s’autodenomina sense manies Benefactor Altruista i que ja controla el primer banc del país, el servei de policia, la xarxa de carreteres i la de telèfons, per no parlar de l’elèctrica. El futur del país es dirimirà en una Assemblea Magna en què Pau-Xavier tindrà un paper decisiu.
Peruga i Pellejero han optat per un estil realista, que no hiperrealista, que respecta la documentació històrica per oferir un retrat versemblant de l’Andorra de l’època, però amb espai per a la reinterpretació de guionista i dibuixant, perquè estem parlant d’una obra de ficció, no d’un llibre de text. L’Hispano-Suiza de Mateu és el model exacte d’automòbil amb què es desplaçava amunt i avall, els escenaris on transcorre la trama –Casa de la Vall, Ordino, Hôtel de France, Fhasa– són perfectament recognoscibles, i el volum es completa amb un epíleg que segueix la trajectòria dels protagonistes després d'El museu de l’elefant i un making off on Pellejero explica com va crear escenaris i personatges, especialment els ficcionats, com Mariano, l’heroi de la novel·la, per al qual van repassar desenes de retrats d’anarquistes espanyols dels anys 30. No ho hem dit encara, però la il·lustració, inicialment a color, és en blanc i negre, i la presentació, en fi, tindrà lloc el 22 de novembre a la biblioteca Antoni Morell de la Massana a les 5 de la tarda:
Informació sobre la presentació i exposició:
Amb motiu del saló La Massana Còmic, la Biblioteca Comunal Antoni Morell de la Massana acollirà a partir del 26 de novembre alguns dels dibuixos que l'il·lustrador Carles Pellejero ha realitzat per a l'adaptació en format de novel·la gràfica del llibre El museu de l'elefant de Joan Peruga, editat per Editorial Andorra.
Per a la presentació de l'obra, comptarem amb la presència de l'il·lustrador Carles Pellejero i de l'escriptor Joan Peruga per parlar del treball d'adaptació de novel·la a vinyetes.
Dissabte 22 de novembre a les 17 h a la Biblioteca Comunal Antoni Morell de la Massana
