Títol original: Il nome della rosa
Autor: Milo Manara, a partir de la novel·la original d'Umberto Eco, amb color de Simona Manara
Traducció de: Marta Armengol Royo.
Publicat per: Norma Editorial, abril de 2026
Format: Cartoné - 144 pàgines - 23 x 32 cm - Color
Preu: 39,50 €
Fou el febrer d'enguany, quan Norma Editorial ens va anunciar un prestigiós autor del còmic europeu que ens arribaria per primer cop en català. L'italià Milo Manara (1945), conegut especialment pel contingut eròtic de les seves obres, parlaria en la nostra llengua amb la traducció d'un dels seus títols més recents, El nom de la rosa, adaptant la novel·la original de 1980, del també italià Umberto Eco (1932-2016), que es va posar a la venda el passat abril, en una edició integral que recull els dos volums originals italians que van ser publicats el 2023 i el 2025 per Oblomov Edizioni. Així, en aquesta obra s'hi ajunten dos grans talents provinents de les lletres i la il·lustració.
Molts segurament vam conèixer aquesta obra a través d'una altra adaptació, em refereixo al film homònim de 1986, dirigit per Jean-Jaques Annaud i protagonitzat per Sean Connery (Guillem de Baskerville) i Christian Slater (Adso de Melk). Un film que compta amb doblatge en català, segons he trobat del 1990, i que curiosament el passat abril, coincidint amb la sortida del còmic, es va incorporar a 3CAT, avui ja no disponible, i llavors vaig aprofitar per visualitzar-la. Segons he trobat, Umberto Eco en va quedar descontent. Entenent que el còmic eés més fidel que el film, segurament ho sigui per això, diferint molt en alguns punts del final de l'obra.
 |
| Font: X (Twitter) @Llop_Segarrenc |
A les acaballes de l'any 1327, una abadia del nord d'Itàlia serà protagonista de dos fets rellevants que es viuran paral·lelament. Allà hi fan cap el frare franciscà Guillem de Baskerville i el seu ajudant, el novici Adso de Melk, per assistir a un concili per discutir sobre la suposada heretgia de l'orde franciscà envers la pobresa que pregona aquest orde, tant com manifestaran els seus representants davant els representants papals. Però aquesta religiosa trobada es veurà d'alguna manera alterada per una sèrie de morts de monjos que tindran lloc paral·lelament i que Guillem de Baskerville i Adso de Melk investigaran.
La primera té lloc just abans de l'arribada d'aquests dos, i durant la seva estada, en succeiran vaires més. Tal com farien segles més endavant en Sherlock Holmes i en doctor John Watson, Guillem i Adso seguiran totes les pistes per posar llum a la foscor. Però aquesta foscor no acabarà desapareixent del tot, quan els representants papals, amb l'inquisidor Bernat Gui, al capdavant, mantenint les seves fermes idees, faran prevaldre les seves idees la bruixeria i el maligne han intervingut en aquest cas d'assassinats.
Aquesta obra ens mostra el pensament que llavors es tenia de la concepció del món, i que és ben present, en altes obres situades en aquest període temporal o fins i tot més endavant. Segons el punt de vista de les autoritats cristianes del que era el bé i el correcte, es van cometre tota mena d'atrocitats, que prou bé d'una manera o altra, se'ns deixa veure en obra, concretament en aquesta adaptació, i com molt sovint passava i encara passa, els més vulnerables eren les dones, acusades injustament de bruixeria, i serà interessant llegir com veien i com creien que eren les dones aquells homes llavors. Mentre els principals personatges són homes, una innocent i jove noia malauradament es veurà involucrada els foscos afers que tenen lloc a l'abadia.
Aquesta edició es complementa amb una sèrie d'esbossos de l'abadia com dels personatges principals, com també amb les il·lustracions a tot color de les cobertes dels dos volums originals.
Amb El nom de la rosa és la primera vegada que m'endinso en una obra de Milo Manara, mostrant-nos un magnífic realisme en el seu dibuix, fent-se palès en les poques vinyetes de caràcter eròtiques que trobem a la meitat de l'obra, quan es mostra la nuesa del personatge femení. Evidentment en aquesta obra, només hi ha aquesta, però així i tot n'hi ha prou per entendre perquè és un autor conegut per les seves il·lustracions eròtiques, especialment per les femenines. Justament, fou un dels autors convidats al 44 Comic Barcelona, i en una de les entrevistes a què vaig poder assistir, aquest fou un dels temes que es va tractar.
Sense dubte, El nom de la rosa és una història amb uns diàlegs molt profunds, també amb misteri i acció, i amb una cosmovisió molt peculiar, la del seu temps, que està magistralment dibuixada per un dels grans autors europeus com és en Milo Manara, la qual afortunadament podem gaudir en català en aquesta magnífica edició que Norma Editorial ha publicat.
Marc "Llop Segarrenc"
