09 de març 2024

El viatge de Shuna, o l’encís de les històries clàssiques, de Hayao Miyazaki

Títol: El viatge de Shuna
Títol original: Shuna no tabi (シュナの旅)
Autora: Hayao Miyazaki
Traducció de: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per: Salamandra Graphic, octubre de 2023
Format: Cartoné - 16,2 x 22,5 cm - 160 pàg. - Color
Preu: 24 €

Basat en una antiga llegenda tibetana, a mig camí entre el còmic i el llibre il·lustrat – emonogatari, en diuen els japonesos–, aquest llibre de Miyazaki, creat el 1983 però inèdit fins ara en català, ens ofereix l’oportunitat de gaudir dels orígens creatius del dibuixant nipó potser més conegut a Europa, després d’Akira Toriyama, gràcies als títols de la factoria cinematogràfica Ghibli, l’estudi d’animació que va fundar el 1985.

A mig camí entre la rondalla i la narració d’aventures, entre la ciència-ficció suau i el relat mític, entre la distòpia d’un món devastat i l’esperança en uns valors universals, Miyazaki ens transporta als orígens d’un plantejament ficcional que posteriorment ha donat fruits tan saborosos –en còmic o en pel·lícules d’animació– com ara Nausica de la Vall del Vent, La Princesa Mononoke o El viatge de Chihiro, que presenten temàtiques o personatges que ja comencen a esbossar-se en aquesta obra fonamental. 

Per això, sens dubte, en gaudirà el lector que gaudisca amb el ritme pausat, els personatges moralment marcats, decidits, inicialment estàtics, però que evolucionen atenent a les dificultats d’un periple forçat o segons les relacions d’amor, ajuda, o odi que s’hi estableixen. Tot plegat, una constant en l’obra de Miyazaki: hi trobem temes recurrents com són la relació entre l’ésser humà i la natura, el conflicte entre la civilització i la barbàrie, el paper de la dona com a heroïna o el viatge iniciàtic com a forma de maduració.

Es tracta d’una clàssica història d’aventures, amb un heroi que travessa el llindar de la quotidianitat per assolir una transformació que l’ajude a ell i a la seua comunitat a prosperar, més enllà de les limitacions d’un context en declivi, en forma de present desolador, en una mena de futur post-apocalíptic. El protagonista, Shuna, pren la decisió d’abandonar la llar i emprendre un viatge cap a l’oest, a la recerca d’unes mítiques llavors de cereal daurat, les quals, en cas de trobar-les, podran acabar amb la fam i la pobresa, i restituir la felicitat entre les gents del seu país. 

Aquest viatge, com és d’esperar, no serà fàcil i l’heroi haurà de fer front a no poques dificultats i enemics, en una terra dessolada per un passat insinuat com a catastròfic, i amb les misèries de la condició humana davant la guerra i l’escassetat generalitzada de recursos: enganyadors caníbals, ferotges caçadors i comerciants d’esclaus, entre altres hostilitats. En aquest itinerari a través d’un paisatge descoratjador, tanmateix, sempre hi ha un espai per a l’esperança, nascuda del cor valent i de la natura salvatge, per a les accions desinteressades –que impliquen, tanmateix, un sacrifici–, i per a la bondat.

La lectura d’El viatge de Shuna és, cal dir-ho, una experiència captivadora. La senzillesa i mestria del traç de Miyazaki, la seua destresa amb el llapis i les aquarel·les, configuren un estil que convida el lector a detenir-se en la contemplació de cada vinyeta i cada pàgina. D’altra banda, les pinzellades d’acció fan impossible deixar de llegir, i el lector acaba inevitablement admirat i enamorat per la fesomia i el posat incorrupte d’un heroi que, tanmateix, flaqueja; i pel pes moral i la valentia d’una coprotagonista femenina que serveix de complementació i ajuda recíproca, de compensació i restauració quan arriba la mort metafòrica de l’heroi en forma d’oblit i pèrdua de la identitat.

La particularitat d’El viatge de Shuna rau en la magnífica possibilitat de tenir entre les mans una petita joia artística. Més enllà d’altres relats audiovisuals de l’estudi Ghibli, en aquest cas, podem sospesar físicament una obra que encisa, gaudir el tacte i l’aroma d’unes pàgines que, acoblades amb vinyetes més aviat grans i colpidores escenes a doble plana, faran la delícia d’aficionats i nouvinguts, a això del còmic japonés. La intel·ligent edició de Salamandra, amb la bona traducció de Marc Bernabé, en format de llibre amb tapa dura i en sentit de lectura oriental, esdevé un convit més que suggeridor a llegir una història que no deixarà ningú indiferent. En definitiva, ben recomanable.

Jeroni Méndez

Font: La Veu de Llibres

Publicat sota llicència Creative Commons, Reconeixement -No Comercial- Sense Obres Derivades 3.0 No Adaptada, CC BY-NC-ND 3.0.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada