25 d’octubre 2020

Tintín anirà a la Lluna parlant en mallorquí, aranès i aragonès.

Després de l'èxit de l'edició de Les joies de la Castafiore en diverses llengües i modalitats lingüístiques de la Península Ibèrica, que es van publicar el 2019, Zephyrum Ediciones i Trilita Ediciones han tornat a unir-se en un nou projecte que, sens dubte, agradarà molt tant a col·leccionistes com als parlants habituals d'aquests parlars. Molt aviat el díptic lunar de Tintín, Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna podran llegir-se en aragonès, aranès, asturià, basc, castúo, mallorquí (salat) i en gallec. Així doncs pel que  fa a les varietats dialectals del català, s'ha canviat el valencià pel mallorquí.

Des de ComiCat fem ressò de l'edició en mallorquí així com, per afinitat, també de les edicions en aranès (occità) i en aragonès. Us deixem alguns textos escrits pels propis traductors i correctors. Quan en sapiguem la seva disponibilitat, us n'informarem.

 

OBJECTIU: SA LLUNA i HEM CAMINAT DAMUNT SA LLUNA, Tintín en mallorquí

 



El suggeridor món de Tintín va néixer el 1929 de la mà i la imaginació d'Hergé, qui potser mai va pensar que les seves històries serien traduïdes a tantíssimes llengües i varietats lingüístiques.

Entre aquestes varietats lingüístiques a què han estat traduïdes Les aventures de Tintín es troba el mallorquí, que és la denominació als parlars de Mallorca (la major de les Illes Balears).

Pel que fa a la traducció al mallorquí d'Objectiu: sa Lluna i Hem caminat damunt sa Lluna, els lectors se sentiran identificats amb les formes d'expressió genuïnes de la parla de Mallorca, la qual cosa farà que els resulti molt fàcil posar-se en la pell dels personatges. S'ha procurat que cada personatge tingui la seva pròpia personalitat, la seva pròpia veu, sempre ajustant-se al text original, encara que amb algun tret propi del mallorquí, com succeeix amb el sempre despistat professor Tornassol, qui utilitza expressions pròpies d'una persona despistada (que en aquests àlbums pensa -o més aviat es "despista" - en mallorquí), com quan per error es col·loca al costat de l'orella la pipa del capità Haddock en lloc del seu audiòfon, i en adonar-se'n etziba un típic "es perdius!".

Amb relació al lèxic mallorquí, en una de les vinyetes d'Hem caminat damunt sa Lluna, el capità Haddock, en un moment d'arravatament, es llança a l'espai i en Tintín va al seu rescat. Durant l'acalorada discussió que mantenen els dos personatges, el capità li diu al seu amic que ja és prou grandet per saber el que s'ha de fer i que vol tornar a casa. Per dir casa en mallorquí s'utilitza la contracció "ca" seguida del pronom possessiu; així en mallorquí, el capità afirma que "Vull tornar a ca meva!". Altres termes molt utilitzats al llarg dels llibres són "bono", que és un adverbi que s'usa molt a Mallorca i que expressa admiració i perplexitat, i el tan recurrent i polivalent "idò".

En definitiva, tenint sempre la referència de l'original, en ambdós àlbums es recullen girs idiomàtics i expressions que donen com a resultat un text genuí i molt fluid.

Sandra Amoraga, traductora

 

 OBJECTIU ERA LUA i AUEM CAUISHIGAT ENA LUA, Tintín en aranès

 



Com a traductor de Objectif Lune i On a marché sur la Lune valoro molt positivament l'edició d'aquests dos nous àlbums en aranès de la col·lecció Les Aventures de Tintín que Zephyrum Ediciones i Trilita Ediciones han dut a terme, ja que considero que contribueixen a la normalització de l'aranès, i això és sempre una notícia feliç.

La bona acollida que va tenir l'any passat la publicació d'Es Joies dera Castafiore ha estat un estímul per a emprendre la traducció de l'aranès del díptic format per Objectiu era Lua i Auem cauishigat ena Lua. En el cas d'Es Joies dera Castafiore, va ser la primera vegada que en Tintín i la resta de personatges van parlar aranès (variant occitana), la llengua pròpia de la Val d'Aran que juntament amb el català i el castellà és oficial a Catalunya.

Ha estat un autèntic plaer traduir els diàlegs a l'aranès en boca d'en Tintín i la resta dels personatges que, en aquest cas, pul·lulen per la Lluna i l'espai sideral. Uns personatges els noms dels quals s'han adaptat a la grafia aranesa perquè sonessin com havia previst Hergé; així, el nom original de Milou, per exemple, en aranès s'ha traduït com Miló; els inspectors Dupond i Dupont apareixen en el còmic com Bertranon i Bertranet, dos oicònims reals de la Val d'Aran.

A més dels noms dels personatges s'han adaptat les onomatopeies, les expressions, els insults i els girs idiomàtics, que encaixen perfectament en el resultat final. Així, les interjeccions Ah! i Oh! en aranès perden la -h i passen a ser A! i Ò!

La toponímia aranesa també està molt present en els nous àlbums; d'aquesta manera, tonnerre de Brest, un insult utilitzat molt sovint pel malparlat capità Haddock, en la versió aranesa s'ha adaptat com trons deth Montlude (Montlude és un dels cims emblemàtics de la Vall d'Aran, situada entre les valls de Sant Joan de Toran i la vall de Varradòs, al límit dels municipis de Les i Vilamòs).

Les dues històries, i les seves respectives trames, constitueixen el relat d'una expedició científica a la Lluna. Un relat en el qual abunden tant la terminologia científica com les paraules tècniques que, en general, no són d'ús corrent en aranès, per la qual cosa ha calgut adaptar a la llengua de traducció certs termes com, per exemple, jet radioactif que apareix com bohada radioactiua.

Així mateix, he considerat adequat incloure expressions genuïnes de l'aranès, amb l'objectiu de difondre-les i alhora col·laborar que no desapareguin; algunes d'aquestes expressions són: non vo'n hètz (no et preocupis), moria (expressió de sorpresa molt present en el llenguatge oral), tiò (expressió afirmativa que equival a un "sí" reforçat), çampar (segurament), els verbs gandiar (vagabundejar) o desmangoriar, etc.

En la traducció he intentat ser el més fidel possible a l'edició francesa de Casterman. Per a mi, traduir a Tintín a l'aranès no ha suposat una feina, més aviat ha estat una diversió, ja que m'ha fet retrotraure la meva infància, quan llegia amb fruïció les seves aventures.

Així doncs, us convido a llegir aquests nous àlbums en aranès, llengua que, des del meu humil lloc de traductor, vull reivindicar per la seva bellesa i riquesa, tant com a llengua literària com a llengua del carrer que, en definitiva, aquesta última és la llengua de poble.

Tonho Castet Varela *


* [Membre de l'associació Es Paums, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Vilamòs, Val d'Aran, que promou la música, la llengua i la cultura araneses]

 

OBCHETIVO A LUNA i ATERRIZACHE EN A LUNA, Tintín en aragonès

 



No sé si Hergé va somiar Les aventures de Tintín flamenc o neerlandès, en francès o en el llenguatge dels somnis. Probablement les somiava en les dues llengües i, fins i tot, diria que en més llengües. El que sí que sé, és que jo somio en Tintín en aragonès.

Diuen els científics que somiar en diverses llengües "obre el cap". Compte, aquest obrir el cap és intel·lectualment, és clar. Potser això va fer que en Tintín fos un viatger impenitent que ens passeja per tot el món, per mostrar-nos tots els continents i diverses cultures i un munt de personatges necessàriament diferents. Hergé va crear tot un món per als seus lectors.77

Havia llegit i rellegit el díptic format per Obchetivo a Luna i Aterrizache en a Luna i m'havien agradat. M'ho havia passat bé i, fins i tot, havia cavil·lat sobre algun aspecte tècnic molt "avançat" d'aquests còmics. Però la veritat és que ara, quan m'ha tocat "somiar-lo" de veritat en aragonès, he descobert coses que m'han meravellat. Estem parlant d'un viatge a la Lluna, el 1950, quan l'home encara no havia arribat a la Lluna ni a l'espai. Val que el visionari Jules Verne ja ho havia manat el 1865 i el 1870; val que el precursor Wells, un dels més destacats autors de l'anomenada novel·la d'anticipació, també ho havia fet -a més, i curiosament, des de Florida, com en el món real de 1969- i val que Georges Méliès va filmar Viatge a la Lluna el 1902. Hergé ho va fer el 1953, en escriure-ho i il·lustrar-ho en les vinyetes de Tintín.

El tema ens ha hagut de rondar el cap a tots els humans. A Hergé també, com és lògic. Imagino que Hergé coneixeria aquestes novel·les i també la pel·lícula, i fins i tot alguna altra aventura escrita o oral sobre el fet, però va aconseguir preparar i enviar als protagonistes dels seus còmics amb una precisió magistral.

Com he dit abans, el nostre autor va crear tot un món amb bones dosis de suspens, gran habilitat i ben documentat. He de confessar, amb certa sensació de culpabilitat, que hi va haver una dada d'aquests que tots els traductors diuen "ja ho entenc, aquí ha ficat la pota"; doncs bé, no, resulta que no hi havia ficat la pota, era una falta de documentació o de coneixements per part meva. La veritat és que em va reconfortar el fet que no fos un error. Us imagineu trobar una errada en una historieta de tan gran difusió? Seria un gran problema perquè Les aventures de Tintín són somiades en 120 llengües.


Chusé Aragüés (editor i traductor)

Octubre de 2020 


Font: Universo Tintín

Informació aportada per Jaume Tugores

 

Cap comentari:

Publica un comentari