24 de març 2015

Ralph Meyer, Frédéric Bézian i Fumio Obata, nous convidats al Saló del Còmic de Barcelona

A poc menys d'un mes perquè comenci el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, ​​confirmem la presència de tres nous autors al certamen. Es tracta de Ralph Meyer, Frédéric Bézian i Fumio Obata, convidats en aquest cas per ECC Ediciones-Spaceman Books.



spaceman.jpg

Nascut a París el 1971, Ralph Meyer va ser un precoç apassionat del dibuix i les historietes. Alimentat per les bromes de Sergi Grapes i Las aventuras de Blake y Mortimer, sense menysprear els problemes existencials dels superherois, el descobriment en la seva adolescència de l'obra del gran Giraud/Moebius tindrà en Meyer un efecte decisiu. Deixa París i acaba estudiant il·lustració i còmic a Bèlgica, des d'on, decidit, surt a la recerca d'editors per als seus projectes després de la seva formació. No desanimat per successius rebuigs, el 1996 presenta el seu treball al guionista Philippe Prengui, qui li proposarà una història especialment negra que, un any després, s'edita en la forma del primer tom de la trilogia Berceuse assassine. A continuació funda, amb altres autors, el taller Parfois j'ai dur, on neix l'àlbum Des lendemains sans nuages, dibuixat amb el seu company Bruno Gazzotti, sobre una història de Fabien Vehlmann. Juntament a aquest últim llança la sèrie de ciència ficció que Spaceman Books edita el març de 2015: Ian. La carrera meteòrica de Meyer des d'aleshores l'ha fet mereixedor de premis com el St Michel al millor dibuixant per la seva obra XIII Mystery, al costat de Xavier Dorison, fins a arribar a l'important gir gràfic que li va suposar el 2010 el llibre Página negra, editat per Spaceman Books el gener de 2015.

Frédéric Bézian va néixer el 1960 a l'Alta Garona. Des de molt jove va col·laborar en nombrosos fanzines, on va deixar clar el seu gust per l'univers del fantàstic. El seu treball autodidacta es va afinar gràcies a l'institut Sant-Luc de Brussel·les, on va seguir, de 1978 a 1981, les classes magistrals de Claude Renard i François Schuiten. En aquesta època publica Adieu l’émule, 12 planxes en blanc i negre en la publicació dels alumnes del taller Le Petit Neuvième Rêve n° 4. El 1982 publica el seu primer àlbum, L'Étrange Nuit de Mr. Korb, gràcies a Edicions Magic Strip, al qual segueix Ginette, Martine et Josianne amb Futuropolis. Entre 1983 i 1986 va publicar una sèrie de relats de gènere negre amb elements a mig camí entre Edgar Allan Poe, Franz Kafka i Oscar Wilde, a la revista À suivre. Aquestes històries serien recopilades en l'àlbum Totentanz, publicat per Magic Strip. En aquesta prolífica època, Bézian produí infinitat de material. El 1989, la sèrie Adam Sarlech arriba a la prestigiosa editorial Humanoïdes Associés. Gràcies a l'originalitat del seu univers fantàstic i alhora mòrbid, Bézian va aconseguir una gran notorietat. Va treballar durant cinc anys en aquesta sèrie, no exempt de sots creatius. El fet que es comparés aquesta sèrie amb el Sambre d’Yslaire el va portar a reconstruir-la en una trilogia, i el tercer dels llibres va obtenir el premi Bloody Mary al Festival d'Angoulême de 1994. En els anys noranta Bézian va treballar per a nombrosos editors independents. El 1999, mentre els seus llibres seguien arribant, es van posar amb contacte amb ell de l'estudi Armateurs (productors de Kirikou, entre altres pel·lícules) per treballar en el dibuix animat Belphégor, producció en què acabaria exercint de director artístic, però també en els story-boards i fins i tot en la composició musical. El resultat: 26 episodis i bones crítiques unànimes. Entre 2000 i 2003, participa en diferents publicacions col·lectives, revistes alemanyes i japoneses, alhora que il·lustra per al diari Libération. El seu gloriós retorn al món del còmic va ser Ne Touchez à rien, amb guió de Noël Simsolo  el 2004. El gener de 2006 participa en la mítica sèrie La Mazmorra amb un episodi amb guió de Sfar & Trondheim. I arribem així al seu retrobament amb el guionista Noël Simsolo el 2014 amb Doctor Radar (Spaceman Books).

Fumio Obata és un autor de còmic el treball i inspiració del qual provenen de les diferències culturals i els temes socials que l'envolten. També li agrada definir-se a si mateix com a "artista visual". Nascut a Tòquio, va créixer amb la cultura del manga i de l'anime de les dècades dels setanta i vuitanta. Sempre orgullós de dibuixar, al col·legi totes les seves llibretes estaven plenes d'il·lustracions i dibuixos. El 1991 es va mudar a Anglaterra i des de llavors ha estat vivint en territori britànic. Va estudiar Il·lustració a la Glasgow School of Art i va cursar a més un màster en Disseny i Comunicació al Royal College of Art de Londres. Sota la tutela de grans tutors, Fumio decidir prosseguir la seva carrera en el camp de l'animació seqüencial i el disseny, encara que sempre obert a estendre el seu potencial cap a una perspectiva més àmplia. Així va començar la seva carrera com a animador, i entre 2003 i 2008 va treballar per a la banda de pop Duran Duran i per a Channel4. Es va unir a l'equip de Redkite Animations a Edimburg el 2006, on va realitzar nombrosos projectes conjunts amb DC Thomson. El més important de totes aquestes experiències va ser el fet de valorar la importància del treball en equip, l'estructura i la planificació (el costat pràctic de la major indústria creativa). El 2008 va fer un pas endavant i va romandre en una residència d'artistes a la Cité Internationale de la Bande Dessinée et de l'Image a Angoulême, França. Des de llavors la seva relació amb el còmic francès i el seu escenari ha estat molt estreta, fins al punt de portar-lo a triar la novel·la gràfica i els còmics com el seu major repte creatiu i principal ocupació. Spaceman Books va publicar el febrer de 2015 Casualmente, novel·la gràfica que resumeix el xoc cultural d'un japonès resident a Londres a través dels ulls d'una protagonista femenina que afronta el desafiament de tornar al seu Japó natal per tràgiques circumstàncies. La novel·la ha estat ja publicada ni més ni menys que a Gran Bretanya, França, Itàlia i els Estats Units. I a tot arreu la crítica ha estat unànime i igual de encoratjadora cap a la prometedora obra de Fumio Obata.


Font: Ficomic

Cap comentari:

Publica un comentari