22 de maig 2014

Crònica del 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aquests passats dies, del dijous 15 al diumenge 18 de maig va tenir lloc el 32è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, enguany canviant d'ubicació i desplaçant-se als Palaus 1 i 2 de Fira de Barcelona. Aquest canvi d'ubicació ha suposat un augment gegantí de superfície del Saló  obligats per la normativa legal, degut al gran nombre d'afluència hi arriba a haver. 



A diferència d'altres anys, no hi ha pogut haver-hi una trobada entre els membres de ComiCat, ara bé tres de nosaltres, en Jordi Riera, en Nightwing80 i un servidor, en Llop Segarrenc, cadascú hi va anar però pel seu compte. Com conclusions que volem valorar conjuntament hi han diversos aspectes. 

Les exposicions les considerem d'un nivell excel·lent, i obertes a diversos tipus de public. Comencem parlant de la del Palau 1. Aquest recinte estava en la seva casi totalitat ocupada per l'exposició Còmics en guerra. La podem qualificar de molt ben elaborada. Fa un repàs acurat del tema amb reproduccions i originals de còmic, ressaltant les principals guerres que hi ha hagut al llarg de la història. El material exposat s'ha classificat segons a l'època o guerra: Guerres de l'Antiguitat, Guerres de l'Edat Mitjana, Guerra de Successió Espanyola, Guerres del Segle XIX, Primera, Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, Altres Guerres posteriors, Reporters gràfics de guerra i Víctimes del conflictes bèl·lics. Destacar-ne també l'exposició de vehicles bèl·lics com també les recreacions del campaments dels Miquelets, de la Guerra Civil Espanyola o del Campament de la Creu Roja.  Comentar com a punt negatiu , el  problema de lectura i seguiment de l'exposició, fent necessari el mapa per guiar-te i seguir un ordre cronològic. La mostra es dividia visualment per el fet de que  cada època tenia un color diferent.  


Fora altament positiu que el material exposat es podés reunir en un catàleg, ja que seria un element que donaria molt de nom internacional al Saló i al mateix temps podria ser un bon record per els visitants. Per altra banda, és una llastima que només s'hagi pogut gaudir aquests quatre dies i no s'exposi en d'altres llocs. Trobar un patrocinador privat sembla necessari per expandir l'efecte de les exposicions ambicioses com aquesta.

Al Palau 2, com a exposicions dedicades a personatges de còmics hi havien la dels 75 anys de Batman, la dels 40 anys de Wolverine i la a dels 85 anys de Popeye el mariner. En les ostres temàtiques dedicades als autors teníem, les dedicades als guanyadors dels Premis del Saló de l'any passat: Miguelanxo Prado, Purita Campos i Oriol Hernández; la de Vinyetes autobiogràfiques i la de Mar de Fons, dedicada a autors de les Illes Balears. També destacar la mostra de tires humorístiques Pel dret a somriure, exposada en forma de cabines electorals, amb clara intenció de fer  referència al debat polític actual del dret a decidir de Catalunya. 



Del primer dia, destacar-ne la presència del Molt Honorable President Artur Mas a la inauguració del Saló. A diferència d'altres vegades en que com a màxima autoritat venia el Conseller de Cultura.

Divendres va tenir lloc la presentació de Tebeo València. La Fira del Còmic i la Il·lustració. Aquest nou certament tindrà la coordinació de FICOMIC.

Podem destacar en el balanç positiu del Saló, el bon nivell a les taules rodones. En referència a les  presentacions de novetats, sembla que el fet que tan sols i tenen dret els que han pagat estan, priva als visitants de conèixer un espectre més ampli i variat de la producció editorial lligada al còmic. No oblidem que el Saló rep subvenció pública per la seva dimensió cultural. Sota algun criteri determinat de qualitat,  estaria bé que recolzés projectes d'editorials petites o minúscules, micro mecenatges,...

Com a cas particular d'en Llop Segarrenc al diumenge, fou la coneixença amb l'Olga Resina, co-autora del còmic Supercatalà, amb els autors del còmic Lliures o morts, en Mariano de la Torre i en Victor García, i juntament amb ells, la Mar Escardó, la cap de premsa de Fanbooks. A part de poder "desvirtualitzar-los" i conèixer-los en persona, sobre tot amb l'Olga com amb la Mar amb les quals hi ha hagut molt contacte via Facebook, tots quatre van voler destacar la gran feina que fem des d'aquesta casa, ComiCat, en promocionar i difondre el còmic en la nostra llengua, en català.


També comentar la sensació que vam tenir que la presencia de manga va ser inferior d'altres edicions, però per altra banda sembla que hi va haver un augment de còmic americà. 

També destacar la bona feina i interessant de l'Escola Joso amb les seves classes magistrals. Recordar que recentment ha canviat d'ubicació.

Per anar acabant no ens podem oblidar de les absències d'Editores de Tebeos i de l'Editorial Sins Entido del Saló. I com a últim apunt, un record i un homenatge al  gran dibuixant Guillem Cifré que ens deixava a la matinada del dissabte 17 de maig durant la celebració del Saló. 

1 comentari:

  1. Em sorprèn trobar aquí i allà l'opinió que el canvi de pavelló va suposar un augment tan gran d'espai per tal d'evitar un embús com el del XIX Saló del Manga. Per dos motius: per una banda al pavelló 8, on s'havia fet el del Còmic els anys anteriors, no hi havia hagut mai cap problema i s'hi passejava amb tranquil·litat. Per l'altra, traslladar el Saló del Còmic als recintes que precisament van donar problemes fa uns mesos, els pavellons 1 i 2, sembla de tot menys un intent de millorar el problema de l'aforament.

    Val a dir que també hi havia molts menys estands que altres vegades, jo en vaig trobar a faltar uns quants de concrets, i estic segur que això va ajudar a millorar el trànsit en aquests dos pavellons tan mal dissenyats i gens diàfans.

    ResponElimina