08 de maig 2012

El còmic en català busca lloc


Reproduïm un interessant article escrit per Jaume Vidal per el diari El Punt Avui (6-5-12).

Cap revista de còmic ha resistit com ho ha fet Cavall Fort: 50 anys. I ho ha fet en la llengua pròpia. Això podria fer pensar en la bona salut de la historieta en català. Amb tantes generacions formant-se amb la llengua del país, seria lògic que el còmic adult estigués principalment produït en català o traduït al català.

Tot i que les grans editorials catalanes de còmic, com La Cúpula, Editores de Tebeos (EDT) i Norma Editorial, que són líders en aquest sector a l'Estat espanyol, editen en català, el mercat del còmic adult en la nostra llengua no acaba de consolidar-se. D'intents, n'hi ha hagut molts. Norma Editorial als anys vuitanta llançava en català les seves grans apostes editorials. Però no hi va haver regularitat. Les propostes són aïllades i només en certs casos les vendes a Catalunya són les mateixes que podrien tenir en castellà. EDT acaba de treure Sostres, de Cristina Bueno, una interessant novel·la gràfica nascuda del concurs del Carnet Jove del qual va sortir també l'obra Sóc de poble de Marta Rabadán, que ha estat un dels èxits recents en català juntament amb Serrallonga. “Darrerament hem notat un cert retrocés de les vendes en català”, explica el director d'EDT, Joan Navarro.

No obstant això, des del País Valencià, Edicions de Ponent fa una clara aposta pel còmic en català, més enllà de raons de mercat. “Els editors hem de prendre consciència de la defensa de la cultura i de la nostra llengua. El còmic té una tasca molt important de fer arribar el català a tots els racons i ambients del país. Jo em sento responsable com a editor de la defensa de la meva llengua”, declara el responsable d'Edicions de Ponent, Paco Camarasa (no confondre amb el llibreter de Negra y Criminal del mateix nom).

Edicions de Ponent acaba de publicar La Fira de les vanitats. De la febre de l'or a la bomba del Liceu, un còmic de Lluís Juste de Nin. “Des del 1982, quan vaig crear la Norma amb textos de Tísner, només he publicat còmics en català. És el meu compromís amb el meu únic país'', explica Juste de Nin. L'autor ha editat amb Edicions de Ponent les obres Barcelona 1931, Montecristo 1941, El Guepard 1970 i La muntanya màgica, en què, mitjançant la inspiració del clàssic de la literatura i els records de la seva família (Andreu Nin i Anaïs Nin eren parents seus), fa un recorregut per fets cabdals de la història de Catalunya des de finals del segle XIX fins al 1980. El primer de la sèrie, Els Nin, va ser publicat per Planeta-De Agostini.

La editorial basca Astiberri també tria el català per a les seves grans apostes. Acaba de treure L'hivern del dibuixant, de Paco Roca.

L'historietista Oriol Garcia Quera, que amb Juste de Nin ha participat en els col·loquis amb autors que ha organitzat l'Institut Català de les Empreses Culturals a l'estand del Departament de Cultura al Saló del Còmic, opina que en l'àmbit del còmic en català no s'avança. “Em fa la sensació que hi ha una façana que aparenta un interès creixent, però que no és real. No es promou el còmic català, donar suport al que es fa aquí és el que primer s'hauria de fer. Però resulta més barat comprar a l'estranger i traduir al català per rebre subvencions.” Garcia Quera, que s'ha especialitzat en historietes de temàtica històrica catalana: Barcelona 1714, Corpus 1640, Guifré 879 i Pallars 1487, creu que aquesta situació és culpa tant dels autors com de les editorials i les administracions.“Hi ha dibuixants i guionistes que en la seva estructura no entra el fet de publicar en català.” El Saló del Còmic, que acaba aquest vespre, ha intentat visualitzar les propostes del còmic en català. A més de la mostra de Cavall Fort es presenta un estand amb les novetats en català de totes les editorials.

A l'imatge una pàgina dibuixada per Juste de Nin per l'àlbum La Fira de les vanitats.

Cap comentari:

Publica un comentari