Dues aventures d'en Siset

Quan hi ha qualque forma d'expressió plàstica o intel·lectual que ens interessa molt, pot ser com a simples consumidors o podem anar una mica més enfora i fer les nostres pròpies creacions. Qui més qui manco ha escrit qualque poesia, ha començat a escriure qualque novel·la o relat, ha pintat o ha dibuixat alguna pàgina de còmic. Més poca gent ha convertit aquesta experiència en una afició, amb la pretensió de passar-s'ho bé fent-ho. Persones que es guanyen les sopes amb una feina poc o gens relacionada amb la creativitat que parlam però no escatimen hores del seu temps lliure per crear allò que els agradaria consumir. Si posteriorment tenen l'oportunitat de donar un cert ressò al que fan, el plaer ja és majúscul. El problema és quan hi ha un desajustament entre la qualitat real i la percepció que en té l'autor, perquè pot conduir-lo a situacions entre compromeses i ridícules. Parlant de còmic, un autor aficionat, ha de ser conscient de les seves possibilitats reals i ajustar les expectatives. Poquíssimes vegades es poden establir comparacions entre creacions aficionades i professionals, i això es nota en els certàmens de còmic del jurat dels quals he tengut el plaer de formar part; degut a la redacció de les bases, i a la dificultat d'establir un límit entre l'aficionat i el professional, hi ha un percentatge molt elevat de participants que no tenen cap oportunitat ni de passar a la semifinal perquè se'ls ha de valorar segons uns criteris dels quals no assoleixen ni els mínims.

En cap moment m'havia trobat amb un autor declaradament aficionat com Joan Codina Negre, un advocat de dret mercantil i fiscal gironí que ha vist assolit el seu somni: publicar còmics d'un personatge propi: l'agent especial Siset. La seva singularitat radica en el grau de qualitat del producte acabat.

Anem primer als seus referents: el còmic clàssic francobelga i els seus derivats, que arribaren a Catalunya mitjançant publicacions com Cavall Fort. Els fonaments de la seva obra són algunes de les fites de l'anomenada línia clara: Tintín, Jep i Fidel, Gil Pupil·la, Benet Tallaferro i Ot, el bruixot. De tots ells, és el repòrter belga creat per Hergé qui més ha influït a l'hora de recrear les aventures de Siset. L'essència argumental és la mateixa: un jove investigador es veu involucrat en increïbles aventures que el condueixen a situacions excitants en llocs dispersos. Codina converteix la seva estimada Girona en el centre d'operacions de Siset i en un dels protagonistes, ja a cada vinyeta que transcorre en la ciutat es pot apreciar un racó real.

També en l'estructura i el tempo narratiu les aventures de Siset són seguidores de la tradició d'Hergé. La planificació és clàssica, amb una estructura de pàgina d'entre 9 i 12 vinyetes distribuïdes en quatre fileres regulars i una predominància de plans americans, llargs i de conjunt. Codina té facilitat per fer fluir la història amb un extensa gamma d'enquadraments i punts de vista, alguns d'ells autèntiques proeses perspectives. Lògicament, com a aficionat, el dibuix és la part més irregular, amb vinyetes fetes més apressuradament que altres, i amb alguns dels reptes compositius (escorços, perspectives forçades) resolts amb menys fortuna.

El guió i el seu desenvolupament és d'una solidesa inusual en obres d'aficionats. Ben aviat Codina ens endinsa en dues històries de pura aventura i ens convenç que tot el que hi passa és possible, tant el robatori del Tapís de la Creació a La llegenda del tapís com la destrucció d'un satèl·lit artificial perillós a Operació Iceberg. Com va fer Hergé al seu moment, Codina agafa elements actuals i els converteix en part d'una trama que pretén entretenir alhora que provoca l'agradable sensació de saber qualque cosa més després de llegir el còmic.

El diari El Punt ha cregut des del primer moment en aquesta cabòria de Codina i ha posat els seus mitjans a la seva disposició per culminar el seu somni: l'edició en paper. Per això han arribat a les meves mans aquests dos àlbums, que passen a formar part de la meva col·lecció en un lloc privilegiat.

Publicat originalment al Diari de Balears dia 26 de setembre de 2009