19 de desembre 2008

L'Illa de la Mà

Quim Bou
Dolmen Editorial
48 pàgines, color, àlbum tapa dura
14 €

La festa d'ahir no l'oblidarà mai el Gorne. La recepta del seu nou licor va resultar massa forta i ara, sense gairebé recordar res, és perseguit pel cap guerrer del seu poble, que hagués acabat amb ell de no ser per l'aparició d'aquell drac, a l'encontre del qual acudeix com ovella a l'escorxador. Al cap i a la fi, què pot fer un Goblin davant un ésser com aquest?

Agrade o no, ningú no negarà que Quim Bou millora a ulls vista. Vol convertir-se en un dels nostres autors de referència i té la capacitat de treball i la voluntat que cal per aconseguir-ho. El seu darrer treball així ho demostra. Si bé amb Orn, Història Universal l'amplitud del plantejament no ens permet de tenir encara (amb dos àlbums publicats) prou perspectiva com per jutjar, sí podem fer-ho amb aquesta obra autoconclusiva de quaranta-vuit pàgines que ara ens ocupa.

Emmarcada dins el seu univers personal de fantasia, Bou desenvolupa una història que navega entre el to de La Mazmorra de Trondheim/Sfar i el del Conan El Bárbaro més romàntic de Thomas/Windsor-Smith. El guió s'ha de reconèixer que li ha quedat ben rodó i equilibrat. És de lectura àgil i sap plantejar conflictes de caire humà que ens faran patir pels personatges. També sap conjugar la peripècia de l'aventura amb la Història general d'aquell Contient de Môm que hom té la sensació que és ben completa al cap de l'autor per com en fa referència. En qualsevol cas, trobe que el desenvolupament sap interessar el lector i implicar-lo en la lectura de manera hàbil. I gran part del mèrit d'això és del carisma dels personatges, en especial el protagonista, el qual mereixeria encara un bon parell d'històries.

Quant a l'apartat gràfic, Bou experimenta amb un estil més solt i directe, tot i que ben treballat, sense oblidar-se mai d'aquelles vinyetes generals seves que han de construir l'ambientació. Com de costum es mostra molt efectiu i versàtil en el dibuix, adaptant-se tant a situacions còmiques com èpiques. Però, el més destriable al meu entendre és la narració gràfica. En aquest punt, que per mi és dels més importants, trobe que ha fet una feina notable. Partint d'esquemes clàssics, ha sabut marcar molt bé el temps per donar intensitat i sentit a cadascuna de les escenes.

En definitiva, L'Illa de la Mà és una lectura d'allò més rodona i del tot recomanable. És un còmic de gènere fantàstic, sí, però també és alguna cosa més, doncs sap parlar de coses tan antigues com el món. El mateix Quim Bou diu que si hagués de recomanar un sol còmic seu, seria aquest. Estic completament d'acord (com a mínim mentre completa Orn, Història Universal). Per últim, també cal felicitar de nou Dolmen per editar aquest àlbum de collita pròpia en una bona edició de qualitat simultània en català i espanyol. El veurem en francès?

Marc Pastor i Sanz

Ressenya de Xavier Sala a ComiCat
L'Illa de la Mà al wiki
Quim Bou al wiki

2 comentaris:

Aleix Saló ha dit...

Enhorabona al mestre Bou!

Quim Bou ha dit...

Bones!

Gràcies per l'entrada.
Els personatges encara em volten pel cap, i tot i que tinc tres idees diferents de com continuar (o totes tres alhora?)..... per ara són només idees que volten pel cap...

Ei, Aleix! Segueixo encuriosit per com enfocaràs l'àlbum sencer de Glenat... Només et conec (i et segueixo) a través de l'humor gràfic. Un bon repte! Molta sort i ànims (la feina i la qualitat ja hi són)!
Salut!

Publica un comentari a l'entrada