22 d’octubre 2008

Panorama de 100 Anys de Premsa Infantil Catalana (i VII): De la “Norma” a Bola de Drac, 1982-2004

ComiCat us ofereix aquest interessantíssim article que ens va cedir Antonio Martín, una de les persones que més entén de còmic. Degut a la seva extensió, la publicació es fa per capítols, el sisè i últim dels quals podeu llegir a continuació:

De la "Norma" a Bola de Drac, 1982-2004


Autor: Antonio Martín
Traducció: Marc Pastor i Sanz

La Generalitat de Calunya va promoure en 1982 la campanya de la “Norma”, per assolir la recuperació total de l'idioma, en la qual entre altres mitjans es va recórrer a difondre i publicar una sèrie de tires de còmic protagonitzades per una nena: Norma, que vivia petites anècdota diàries el missatge de les quals es resumia en el lema: “Sóc la Norma. El català, cosa de tots”. Per refermar la campanya es va editar un fullet que deia, en català i en castellà: “Norma és un homenatge a milers de nens de tota Catalunya que ja han pogut aprendre a llegir en català en l'escola cada dia (...)”. Seguint aquesta afirmació sembla que ja no hauria de ser necessari continuar la línia editorial de les revistes educatives, pedagògiques, formatives o didàctiques, en totes les formes de apostolat català practicades fins llavors, ja que ja no era necessari ensenyar l'idioma fora de l'escola.

Desgraciadament, la insistència en la repetició de models de premsa más propis del segle XIX que del XXI, així com les propostes escassament atractives pels nens, és una realitat que encara sembla obsessionar a moltes persones ben intencionades en els nostres dies. Doncs segueix en vigor la creença que l'adult ha de comprar la revista pel nen i que aquesta revista la tria l'adult en funció del que a ell li sembla bé que el nen llegeixi. Greu error que ha fet que tantes revistes infantils catalanes desapareguessin primerencament pel simple rebuig dels seus teòrics lectors, i que unes altres romanguin solament gràcies a la seva venda per subscripció, venda que es realitza, és clar, als adults. Per això, les revistes que es recomanen habitualment són: Camacuc, 1998, editada per Edicions Camacuc, S.L. al País Valencià; Cavall Fort, 1961; Cucafera, 1994, Bayard Revistes, S. A.; La Revista dels Sers, 1997, Vang-3 Publicacions, la revista del Club Super 3; L'Esquitx, Projectes Editorials, 2000, Santa María de Mallorca; Reporter Doc, 1994, Bayard Revistes; Tiro Liro, 1994, Bayard Revistes; Tocar i Parar, 1984, revista editada per l'Onze en braille; Tretzevents, 1951-1963.

Aquest és encara el panorama en l'any 2004, quan ja no és necessari en absolut el “fabricar” revistes per defensar l'idioma català. Ja que avui l'idioma no ha de seguir sent exclusivament “llengua de cultura” sinó que sobretot ha de ser mitjà de comunicació. Però l'entossudiment d'educadors i especialistes el confirma el fet que desconeixen o volen ignorar l'existència de revistes de còmics, còmics si es vol, que han demostrat el seu atractiu prop dels nens i que aquests s'han comprat i se segueixen comprant sense necessitat de suports adults, com per exemple: Bola de Drac, amb dues sèries editades en 1992 i reeditades diverses vegades des de llavors; Doraemon, el gat còsmic, editat en 1994; Shin Chan, editat en 1996 i tornat a editar en 2002 i avui en els quioscs o un comic-book absolutament divertit que respon al nom de Capità Catalunya, començat a editar en l'any 2000 i que avui segueix la seva marxa. I si el que preocupa és la normalitat del costum lector i del català escrit, llavors convindrà recordar que l'edició de Bola de Drac va arribar i va superar els tiratges de 65.000 exemplars setmanals, amb pics que en alguns moments van dur la col·lecció fins als 80.000, superant qualsevol altre tiratge de l'actual premsa catalana en general.

Sembla com si encara no estigués suficientment clar. El balanç d'aquests cent anys de premsa infantil catalana apunta clarament al desgast i cansament de la premsa tradicional i a la necessitat objectiva d'oferir als nens un nou tipus de publicacions que superi el model de les revistes històriques, permetent-los ser ells qui triïn les seves lectures, revistes amenes i recreatives, sense servituds pedagògiques ni ideològiques, que no siguin ja instrument de cap tipus d'apostolat. Solament llavors tindrem una nova premsa infantil catalana.

Capítol I: Naixement de la premsa infantil catalana, 1904-1923
Capítol II: La premsa catalana sota la Dictadura, 1923-1930
Capítol III: La premsa en llibertat, 1931-1939

Capítol IV: Premsa per després d'una guerra, 1939-1961
Capítol V: Cavall Fort, una revista resistencialista, 1961-2004
Capítol VI: De L'Infantil a Roc Ventós, 1963-1982

Cap comentari:

Publica un comentari