13 d’agost 2008

Eric Castel 1

Eric Castel és un dels còmics que quan era petit tenia moltes ganes de llegir però em vaig quedar amb les ganes. En aquells moments només en vaig poder llegir un tom i suposo que això em va deixar amb una mena d'ànsia de llegir-lo que encara em dura. Però ara que n'he pogut llegir el primer, crec que ja sóc un pèl massa gran...

Eric Castel
1. En Castel i els Tonis
Raymond Reding, Françoise Hugues
Norma Editorial
cartoné
48 págs, color
Preu: 12 €

Eric Castel és la nova estrella blaugrana per la pròxima temporada. Però tot i sentir el calor de l’afició, Eric es sent sol, enyora els seus amics, la seva familia. Però en conèixer un grup de nens de Tossa de Mar, la seva vida canviarà i recuperarà la il·lusió pel futbol i el seu toc màgic de pilota. Un còmic en el que el futbol i la ciutat de Barcelona són protagonistes per igual.

La veritat és que el còmic d'Eric Castel es veu antic i l'estil de dibuix hi contribueix en bona mesura. El dibuix és d'estil realista i posa molt d'èmfasi en els decorats, i s'hi nota que van fer una bona tasca de documentació. Tot i això la minuciositat amb la que recrea els escenaris de Barcelona o Tossa crec que és una de les coses que contribueix a que el còmic tingui aquest aire d'envellit. Tot en l'aspecte gràfic d'aquest còmic fa pinta d'anys setanta/vuitanta: Els xandalls dels jugadors amb les solapes gegants o amb ratlles al més pur estil retro, les samarretes, les pilotes, els cotxes fan una pinta de cotxes de museu que espanten. Però a més els jugadors van a fer copes a les Rambles!.

La història tot i concentrar-se en l'aspecte més personal del futbolista m'ha semblat una mica innocent i simplista. Els personatges no tenen una personalitat gaire marcada i l'únic intent de marcar el caràcter d'un jugador, l'Stanovic, el destrossen en tres vinyetes al final. De la trama també m'ha semblat sorprenent que uns nens fanàtics del futbol i afeccionats del Barça, no tinguin ni idea de quina cara fa un dels fitxatges estrella del seu equip. De fet em sembla inimaginable fins i tot pels anys 80.

Però el que trobo que fa més anacrònic el conjunt és que segurament els futbolistes ja no són com els que ens presenten en aquest còmic, ja no són gent normal implicada amb el club en el que juguen sinó que s'han convertit en una colla de nens milionaris malcriats que constantment recorren al "me'n vaig perquè no m'estimen" quan volen cobrar més diners.

Una cosa que m'ha agradat és que els partits no són el centre de l'activitat del còmic sinó que serveixen d'acompanyament a la història tot i que mai no se n'aparta excessivament. Crec que aconsegueix un punt intermedi que molts còmics de temàtica esportiva moltes vegades no aconsegueixen. Per no perdre aquest punt els partits no s'allarguen gaire (això no és "Oliver i Benji") tot i que no defugen col·locar els jugadors en posicions acrobàtiques o poc realistes per incrementar-ne la espectacularitat.

El català que fan servir en el còmic, sobretot al principi, és una altra de les coses que m'ha desagradat una mica. No perquè jo sigui un integrista lingüístic, que no ho sóc, sinó perquè llegir coses que em semblen artificials em desconcentra la lectura. Per exemple, algú en diu "baló" de la pilota de futbol?. També recordo algunes expressions que directament em semblen "estranyes": demanen a un noi que es posi a la porteria "Posa't a la porteria Turu!", i en Turu respon "Vaig". Vaig? No hauria de ser "hi vaig", "d'acord" o fins i tot el castellanisme "Vale"?. Segurament m'hi he acabat acostumant perquè aquests problemes sobretot els he trobat al principi.

Segurament algú pensarà que he estat molt dur perquè jo sóc del Barça i com que en el còmic hi ha quatre partits i el Barça només en guanya un i a més perd a casa contra el Madrid 2 a 3!. Ara que ho veig escrit, es clar que li tinc mania! Com ens poden fer perdre contra el Madrid??

06 d’agost 2008

Brodats

Brodats
Marjane Satrapi

Norma Editorial

136 pàgines, rústica amb solapes, blanc i negre

15,00 €


Una tarda qualsevol, mentre els homes fan la migdiada, les dones es reuneixen a la saleta i fan un te. I mentre beuen, airegen el cor. Mica en mica, cadascuna d'elles explica una experiència vital que les ha marcat per sempre més: matrimonis concertats, infidelitats que els han canviat el futur... i el més important de tot, haver de mantenir la virginitat fins al matrimoni, una cosa que, en els temps moderns, de vegades no sempre és possible. Brodats és un dur retrat sobre la situació de la dona a l'Orient Mitjà i sobre la millor manera de sobreviure-hi.


Sé que Brodats no és pas una novetat, però ara farà un més que me'l vaig llegir, després de que aquest any també em llegís Persèpolis. En primer lloc, si no t'ha agradat Persèpolis no crec que t'agradi Brodats, per tant no cal esforçar-se. Brodats podria ser un tros d'un capítol de Persèpolis, és una obra curta en que no abunden les vinyetes, vull dir que l'autora tira un mica d'il·lustració més que de vinyeta, fent que el llibre es consumeixi ràpidament. La historia te el seu punt divertit doncs es tracta d'un recopilació d'anècdotes que s'explique un grup de dones iranianes, entre elles l'autora, la seva mare i la seva avia, a l'hora del te mentre els homes fan una becaina.

Les històries són entretingudes i el context en que les emmarquen és agradable. El problema principal es que no deixa de semblar un afegitó a Persèpolis. Sembla que s'hagi volgut aprofitar l'èxit de la primera i s'hagi volgut allargar una història que s'hagués pogut resoldre en la meitat de pàgines, doncs l'estil de dibuix de Satrapi no dona pas tant com per lluir-se a nivell gràfic. La part bona és el contingut de les històries, el conèixer les preocupacions i les experiències de les dones iranianes, com veuen elles i viuen el sexe, l'amor o el matrimoni. Aquest còmic ens obre les portes a un saló de Teheran on no hi podríem entrar mai si no fos per Marjane Satrapi i ens desempolsega de perjudicis i de idees preconcebudes de les dones iranianes.

Poder no és un còmic imprescindible i no és el millor que ha fet Satrapi, però és un testimoni interessant de la vida d'unes dones musulmanes i és una lectura curta i divertida, ideal per a les tardes xafogoses de l'estiu.

Javier del Campo

05 d’agost 2008

Novetat de Dolmen per l'agost

Dolmen editorial publicarà durant aquest mes un nou còmic d'en Quim Bou i com passa amb Orn Història Universal serà publicat simultàniament en català i castellà.

L'ILLA DE LA MÀ
Quim Bou

Álbum. 48 págs. Color.
14 €
Quim Bou continua donant cos al Continent de Môn. Després de les aventures de Corazón Negro, Oro Rojo, Ser Rey i El Mes del Dragón ara s'hi afegeix L'Illa de la Mà que, a més, aquest cop també el podrem llegir en llengua catalana.

Per començar a fer boca en podeu veure les vuit primeres pàgines sense text aquí.