16 de juliol 2008

Sin City: Mataria per ella

Potser sorprendrà una mica als afeccionats del còmic però jo no havia llegit "Sin City" fins que els han publicat en català (per tant aquest cop i sense que senti cap precedent no sóc un dels que tenen el còmic en català i en castellà).

SIN CITY 2. MATARIA PER ELLA
Frank Miller
Norma Editorial
Format: Rústica, 15,2 x 22,9 cm.
208 pàg. B/N
Preu: 12,00 €


He comentat altres vegades en el meu bloc que a mi, que sóc bàsicament un lector de còmic europeu, en general em costa bastant entrar en el còmic americà més popular. Tot i que hi ha una excepció, hi ha un grup de còmics americans amb els que si que m'hi integro fàcilment: els de gènere negre. Si hagués de fer memòria dels còmics americans que m'han agradat més bastants són d'aquest tipus: per exemple ara em venen a la memòria el "Criminal" o l'"Sleeper" de Brubaker i Philips.

Està clar que com que sóc un afeccionat a la novel·la negra aquest còmic ja partia amb moltes possibilitats d'agradar-me. I la veritat és que no m'ha defraudat en absolut, ja que té tots els components del gènere negre: un protagonista torturat, una "femme fatale" que el fa anar com vol, traïcions, violència, morts a trets, i fins i tot fa servir fantàsticament les típiques veus en off. No sé si serà perquè l'altre cop coneixia la història o perquè ara la història és molt més de "gènere" però he de reconèixer que aquest segon tom m'ha agradat molt més que el primer.

Quan vaig llegir el primer número "Sin City: El dur adéu" ja em passava que el dibuix em descol·loca una mica ja que intercala vinyetes que em sembla que tenen un dibuix absolutament fantàstic amb unes altres en les que hi fa coses que personalment no m'acaben de convèncer (per exemple quan l'Ava s'està banyant en la piscina) i que jo atribueixo a un intent d'innovar que almenys a mi personalment no em sembla gaire reeixit. Segurament això és culpa de que tinc uns gustos més clàssics i encara no puc evitar de bavejar quan veig la mestria en el blanc i negre de Mandrafina, els Breccia o Jordi Bernet.

Però bé, ara com que m'ha agradat bastant en compraria més però m'ha quedat un dubte: em compro el tercer en castellà o bé m'espero a veure si Norma ens el publica en català?

2 comentaris:

apocalipshit ha dit...

Depèn de "la necessitat" per llegir-lo, jeje.

Jo m'esperaria.

Salut.

Xavier Sala ha dit...

Si, esperar és el que faré. Però clar per demanar que no quedi :-)

Publica un comentari a l'entrada