07 de febrer 2008

Ikkyu


Hisashi Sakaguchi
Glénat
Col·lecció Manga en català
4 volums, 304-336 pàgines, blanc i negre, 12 € c/u

Després de llegir els quatre volums d'aquest manga de renom, una cosa m'ha quedat clara: no és un còmic fàcil. No ho és per dues raons, la primera de les quals és purament circumstancial. La ignorància quant a la Història de Japó entre la gran majoria dels lectors de casa nostra (entre els quals he d'incloure'm) ens dificulta la lectura. El guió tan sols deixa apuntats fets històrics com un rerefons dramàtic, i per tant resten sense explicar. Aquest sobreentès deu funcionar perfectament entre els japonesos però, a nosaltres ens pot arribar a marejar. El millor es no deturar-se massa, i he de dir que la profusió de notes al marge no ajuda gaire, tot i ser benintencionada.

Aquí el que compta és la vida d'Ikkyu, el bonze que va cercar el zen pel seu propi camí, que es va enfrontar amb la jerarquia eclesiàstica i que, a la fi, va viure segons els seus principis. Altres personatges (bonzes, actors de teatre, emperadors, prostitutes...) li donaran la rèplica i ajudaran a comprendre la seva ànima per contrast. I aquesta és la segona dificultat i, alhora, l'objectiu d'una l'obra que basa tot el seu interès en l'evocació. L'autor, que ja havia donat passos en aquesta direcció en altres obres, tracta d'elevar el còmic a un nivell espiritual. Així, enmig d'escenes de la vida quotidiana i de tragèdies pròpies d'aquella nefasta època, Ikkyu ens regala capítols de veritable il·luminació. Memorable és, en aquest sentit, la catarsi final al bosc de bambú. Però, per arribar aquí hem hagut de seguir els passos del protagonista des de ben menut, en un exercici que demana paciència i relaxació.

De tota manera, tampoc penseu que es tracta d'un còmic avorrit, ni molt menys. De fet hi ha gran quantitat de successos en cadascun dels quatre volums. El que ocorre és que, com totes les biografies, hom no sap ben bé cap a on va la història, com tampoc ho saben els personatges. La vida té aquestes coses. Tot i així, pense que aquest manga és sens dubte un clàssic dels còmics precisament per aquesta capacitat evocadora de que parlava. Això es comprova fent una ullada al dibuix característic de l'autor, ple de força i sentiment, així com a un narració gràfica molt acurada. Sobre tot està molt ben treballada la temporalitat, tant en els monòlegs interiors com en les escenes quotidianes o en les històriques. Així mateix, també cal destriar la seva habilitat per transmetre sentiments tot integrant l'expressió gestual dels personatges amb els elements del decorat, siga aquest real o imaginari.

En fi, moltes son les virtuts que podria enumerar, i això sense oblidar que en el fons no és un còmic de lectura fàcil. Però, en la meva opinió paga molt la pena si hom és pacient i es fixa en allò que està llegint. Tan sols he de lamentar que el tristament finat autor ja no ens podrà delectar amb més obres d'aquesta mena. Per últim, em queda comentar que l'edició en català de Glénat està a l'altura de les circumstàncies, essent un plaer tenir-la a la meva col·lecció.

Marc Pastor i Sanz

Ikkyu al wiki

1 comentari:

fonamental ha dit...

Poder fer comentaris en un bloc del que un n'és col3laborador no està massa bé, però volia dir que m'ha agradat molt la ressenya i que aquesta mateixa setmana em penso comprar el primer volum!

Publica un comentari a l'entrada