Títol: GorazdeTítol original: Safe Area Gorazde
Autors: Joe Sacco
Traducció per: Joaquim Toset Masdeu
Publicat per: Planeta Cómic, setembre de 2025
Format: Cartoné - 19 x 25,7 cm - 296 pàgines - B/N i color
Preu: 30 €
Fou el passat maig quan Planeta Cómic va anunciar una nova edició de la cèlebre Gorazde de Joe Sacco, la qual també ens arribaria en català, després de la publicació de Palestina, el primer gran títol d'aquest autor, el passat abril d'enguany.
La lectura de Palestina no fou la primera vegada que em topava amb una obra de Joe Sacco. Ja fa anys i panys que vaig llegir, o així ho suposo, l'edició del 2001 que Planeta va traure de Gorazde: Zona protegida (Col·lecció
Trazado), la seva segona i també cèlebre obra, tractant la guerra de
Bòsnia amb la ciutat bosniana de Gorazde com a protagonista
especial. A la ressenya de Palestina, vaig afirmar que llavors la
vaig llegir, que ara sí, havent-la llegit, en tinc dubtes de llavors.
L'exemplar que tinc, me'l vaig trobar, algú se'l va deixar, i
concretament és una segona edició del 2006.
Abans d'aquestes edicions de Palestina i Gorazde, en Joe Sacco ja s'havia publicat en català. Tal com se'ns diu a Tebeosfera, l'any 2016 va participar en un especial del diari Ara titulat I ara què?, com a il·lustrador.
En Joe Sacco, estant a punt de completar la seva primera obra Palestina,
es va interessar per un altre conflicte bèl·lic que tenia lloc en
aquella primera meitat dels anys 90 del segle XX (1991-1995), i molt més
prop, ja al continent europeu, en el que es coneixia com a Iugoslàvia,
un conflicte bèl·lic que va comportar la seva desintegració, naixent-ne
nous estats: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i
Montenegro (El 2006 s'independitza Montenegro) i Macedònia (del Nord).
Així
altre cop va emprendre un viatge cap a terres de guerra, per així tenir
la seva pròpia visió. Entre setembre de 1995 i gener de 1996, fou quan
va trepitjar Bòsnia per primer cop, amb la intenció de conèixer la seva
capital, Sarajevo, però ves per on, una altra ciutat va agafar-li
protagonisme, Gorazde (pronunciant-se "Goraixda"), una ciutat de la Bòsnia oriental, i durant gran
part del conflicte, fou una de les zones de seguretat, juntament
Srebrenica i Zepa, que quan ell va arribar ja era l'última que encara
resistia a la total ocupació dels serbis bosnians.
Aquella
antiga Iugoslàvia era un país multiètnic, que al llarg dels segles
sempre estava a la perifèria d'altres imperis com l'otomà o
l'austrohongarès, que amb la desintegració d'aquest a conseqüència de la
Primera Guerra Mundial, Iugoslàvia es va constituir com a regne, i anys
més tard com a república. Amb Josip Broz "Tito" al capdavant, va saber
mantenir el país unit, a pesar de les seves diferències, però a partir
de la seva mort, el 1980, el nacionalisme serbi es va radicalitzar, i així
amb l'arribada dels anys 1990, els diferents territoris constituents es
van independitzar, en alguns casos el conflicte va ser menor, com a
Eslovènia, però allà on hi havia una important població sèrbia, la
guerra fou inevitable, com a Croàcia o Bòsnia.
Bòsnia era i és un
país multiètnic on bonament convivien croats de religió cristiana
catòlica, bosníacs de religió musulmana i serbis de religió cristiana
ortodoxa. La seva declaració d'independència va suposar que va emergir
el pitjor de la humanitat en una guerra que es va estendre de l'abril de
1992 al desembre de 1995. I tal com ens explica aquest títol, la Bòsnia oriental fou extremadament dura.
Com he dit, Joe Sacco
hi va arribar a la tardor de 1995, a les acaballes del conflicte, quan finalment des de les potències mundials, després moltes ambigüitats, van decidir posar punt final
a aquesta guerra. Això li va permetre, poder arribar a la ciutat de
Gorazde, que durant tres anys llargs va estar aïllada de Sarajevo,
completament rodejada per territori controlat pels serbis bosnians, sent
constantment atacada però podent resistir a l'ocupació definitiva.
En Joe Sacco
a la ciutat hi va conèixer molta gent, fent bons amics, i és a partir
dels seus testimonis, de tota la gent que entrevistarà i del seu propi
testimoni, que realitzarà aquest gran títol de còmic periodístic on ens
posa infinits exemples de la crueltat que els bosnians musulmans van
haver de patir a mans dels serbis bosnians.
Fou plenament
conscient del terror que van haver de viure tota aquella gent que va
conèixer, i com una ciutat força gran es va veure abocada a la més
absoluta destrucció.
Els lectors serem testimonis de com la ciutat va
resistir aquells tres anys llargs de conflicte, de com anava acollint
refugiats d'altres ciutats que van caure sota el control serbobosnià,
també de les penúries per aconseguir menjar, dels diferents assassinats
que hi va haver, entre ells la matança de Srebrenica. Però en mig de
tant dolor, l'autor també hi voldrà donar un toc d'humor, o moments més
relaxants, per trencar de tant en tant, la foscor que ens mostra.
En Joe Sacco
tot i que en aquest cas concret es posa al costat de les víctimes, dels
ciutadans atacats per Gorazde, també ens explica, que al llarg del
segle XX, tots els pobles constituents de l'antiga Iugoslàvia van
cometre en un moment o altre les seves crueltats en contra dels altres
pobles. Doncs són molt importants les pinzellades que ens mostra de la
història més recent de l'antiga Iugoslàvia per entendre el present ell
trepitja.
Repetint el què he dit, Gorazde està situada a la zona
oriental de Bòsnia, on fins abans de la guerra, els dos grans grups
poblacionals eren musulmans i serbis. La guerra va suposar que els
serbis de Bòsnia emprenguessin una neteja ètnica, d'aquesta zona
oriental, on tot assassinant musulmans, foragitaven els supervivents tot
expulsant-los de les seves ciutats, tot substituint un grup poblacional
per un altre.
Un tema que se'ns remarca prou bé és que la
població damnificada era musulmana, perquè si no t'ho diguessin en cap
cas ho pensaries. Tal com se'ns mostren, especialment de cara a vestuari
i vida social, poc tenen a veure amb els musulmans que tenim més a
ment, els del nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Al cap i a la fi, els
bosníacs actuals, del llibre, descendeixen d'aquells eslaus que es van
convertir a l'islam en època otomana i, per tant, no són àrabs o pobles
afins, que és el que estem més acostumats.
Amb el final de la
guerra, l'Estat de Bòsnia i Hercegovina actual es va constituir de la
Federació de Bòsnia i Hercegovina, amb una població majoritària croata i
musulmana, on hi ha Gorazde unida la resta de la federació un per
franja de territori, la República Srpska de majoria sèrbia, i el
Districte de Brcko, un condomini entre les altres dues entitats.
Gorazde
fou publicada el 2000 per Fantagraphics, obra de la qual més endavant
se'n va fer una nova edició de la qual se n'ha fet la nostra, la qual
inclou una introducció de Christopher Hitchens, abundant material inèdit previ al còmic amb tota una sèrie de reflexions del mateix Joe Sacco sobre
diversos fets que veurem al llarg dels capítols de l'obra, i al final del llibre tindrem una entrevista de Gary
Groth a l'autor, tot aprofundint encara més en l'obra.
Com
a punt personal, durant la lectura del còmic, he recordat que en algun
moment de la guerra de Bòsnia, quan cursava els primers anys de
primària, des de l'escola ens van fer preparar material escolar, com
llibretes, escrivint alguna mena de carta, en anglès, que ens ho devien
donar mig fet, on devíem explicar qui érem i que ens preocupaven per la
situació que passaven ells, els nens de Bòsnia, i com mostra de suport,
els enviàvem aquell material. Suposo que la cosa devia anar així, si la
memòria no em traeix. La qüestió és si tot aquest material que des de la
innocència vam preparar va arribar al seu destí, o bé, es va perdre en
algun punt del camí.
La guerra de Bòsnia doncs deu ser un dels
meus primers conflictes bèl·lics de la qual tinc certs records, i més
especialment, ja que tenia lloc a Europa mateix, cosa per a molts uns
fets inconcebibles després de dues guerres mundials. Ara avui en dia,
una mica més lluny, Ucraïna pateix la invasió russa del gener des del
febrer del 2023
Gorazde
és un retrat molt pròxim i sincer del que van viure els bosnians
orientals i els ciutadans d'aquesta ciutat en concret duran la guerra de
Bòsnia. Com tot retrat passarà a la posteritat, amb el dolor que van
patir la seva gent. És una lectura totalment recomanable i
imprescindible, i
que ara podem gaudir per primer cop en català.
Marc "Llop Segarrenc"
Les cròniques de Nyur Nyur volum 1, de Pau Arévalo, Xavi Tárrega i Pau Castanyer
