Títol original: Groenland Manhattan
Autora: Chloé Cruchaudet
Traducció de: Adrià Pujol Cruells
Publicat per: Editorial Comanegra, novembre de 2025
Format: Cartoné - 140 pàgines - 17 x 24 cm - Color
Preu: 20 €
Posant
una mica de context per introduir el còmic protagonista d'aquesta
ressenya, entre desembre de 2024 i gener de 2025, el llavors encara
president electe Donald Trump va mostrar el seu interès a annexionar
Groenlàndia als Estats Units d'Amèrica, per motius de seguretat
nacional, com sempre els agrada tant de dir. I al cap d'un any, entre el
desembre de 2025 i el gener de 2026, altre cop fou notícia, sent
llavors president com a tal, i justament en coincidint en aquest segon
moment, el novembre de 2025, Editorial Comanegra va treure Groenlàndia Manhattan, de Chloé Cruchaudet, un còmic basat en fets reals, publicat originalment el 2008.
L'interès
per aquesta illa és justament gràcies a un motiu d'una cosa que en
Trump nega, el canvi climàtic, el que els darrers anys, amb la pèrdua
del gel, s'han obert rutes per l'Àrtic, com també la possibilitat
d'obtenir-ne els seus recursos. Davant d'aquest interès, i especialment
durant aquesta segona etapa, hem copsat el rebuig frontal dels
groenlandesos, especialment dels inuits, el seu poble indigna, i en
conseqüència també de Dinamarca, estat on l'illa amb la seva
corresponent autonomia en forma part.
Però més de cent anys
enrere, l'illa de Groenlàndia era un lloc remot i fred, on a part dels
inuits, i els danesos, ja que la sobirania des d'un punt de vista
europeu i colonial va recaure sobre Dinamarca, poca altra gent s'hi
aventurava, i aquests eren exploradors, molts d'ells amb la intenció
d'arribar al Pol Nord.
En
aquest context, situant-nos a les acaballes del segle XIX, concretament
l'any 1897, la vida d'un aventurer estatunidenc i la d'un petit inuit
es creuran.
El primer és l'explorador Robert Peary qui intenta
una vegada més, fracassant, arribar al Pol Nord. Però retornar a Nova
York sense les mans buides no és una opció, i per fer-ho amb certa
celebritat, se li acudeix una idea molt pròpia d'aquells temps,
emportar-se uns quants esquimals, o sigui, inuits, entre els quals el
petit Minik i el seu pare Qisuk.
Sense que en siguin dels tot
conscients, els cinc inuits esdevindran una mena d'atracció pel món
occidental. Recordem que es van arribar a crear "zoològics humans" a
Occident, on hi portaven indígenes d'arreu del món. Afortunadament, ells
van tenir un tracte millor, ja que van residir en un soterrani del
Museu Americà d'Història Natural.
Aquí ja va començar el xoc
cultural, entre ells i aquest nou món que visitaven, com si fos una
aventura, tot esperant el dia per tornar a casa, tal com se'ls hi havia
promès. Però el final d'aquest viatge no seria pas bonic, malalties
desconegudes per ells van arribar i només un d’ells va sobreviure, el
petit Minik. Així començaria un procés d'assimilació cultural i la
pèrdua de les seves arrels, fins que en Minik va conèixer la veritat
sobre la mort de la seva gent, entre els quals el seu pare, i així va
començar una croada per poder retornar a la seva terra natal, i poder-hi
retornar la resta de la seva gent.
Aquesta és una història
real, tal com he comentat, Robert Peary, Minik i la seva gent van
existir. I si llavors, Groenlàndia era una terra llunyana on hi vivien
"salvatges polars", amb el pas del temps, els Estats Units començaria a
mirar-se l'illa amb uns altres ulls, tot començant durant la Segona
Guerra Mundial i reafirmant-se en el context de la Guerra Freda, on els
Estats Units, amb el beneplàcit de Dinamarca, va establir una base
militar a la regió de Thule, comportant que la població d'Uummannaq,
justament on va néixer Minik, fos destruïda i la seva gent fos deportada
100 km més al nord, creant-se la població de Qaanaaq.
Groenlàndia Manhattan
ens retrata un episodi d'un passat llunyà, que amb el temps es connecta
amb altres episodis, alguns de força recents, i no podem descartar que
més endavant en puguin sorgir de nous. En el moment d'escriure aquesta ressenya, el president Trump
té els ulls en un altre racó d'aquest planeta, però en tot cas, els
groenlandesos continuen mostrant recel i preocupació davant els
estirabots del president dels Estats Units d'Amèrica, que malauradament
fan trontollar tot el món.
Groenlàndia Manhattan no és la primera obra de Chloé Cruchaudet que ens arriba en català. El 2015, va participar a Webtrip. Relats i Receptes. Entre Lió i Barcelona, publicat per Planeta Cómic, a l'episodi 6: Un gust en un altre lloc. L'octubre de 2018, Joventut va publicar el còmic infantil Escampar la boira, i més recentment, fa dos anys, el març de 2024, Finestres va publicar Céleste i Proust.
Marc "Llop Segarrenc"

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada