Autors: Maria Barbal (autora novel·la original), Israel L. Escudero (guió i versió final del text) i Áurea López (il·lustracions)
Publicat per: Columna Edicions, desembre de 2025
Format: Cartoné - 19 x 26 cm - 128 pàgines - Color
Preu: 22,90 €
Molt sovint hi ha obres amb una llarga trajectòria, ja considerats clàssics, tot i que temporalment, puguin ser més o menys moderns, que desconeixes; és impossible arribar a tot arreu. Però es pot donar el cas que aquestes obres puguin tenir segones vides, com poden ser les adaptacions, i siguin a partir d'aquestes que coneguis per primer cop.
És el cas de Pedra de tartera, un novel·la de Maria Barbal, que es va publicar originalment el 1985 i que l'any passat celebrava el seu 40è aniversari. L'any abans de la seva publicació, per tant, sent inèdita, va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, i l'any de la seva publicació va guanyar el Premi Joan Crexells de narrativa. Pedra de tartera és l'obra amb què es va donar conèixer l'autora de Tremp, i ho va fer amb gran reconeixement. La novel·la seria traduïda a divuit idiomes, i va ser la punta de llança per la seva trajectòria literària. I és Columna Edicions, la que aquests darrers anys ha publicat la seva obra, com l'obra de la qual estem parlant.
A pesar de tota aquesta rellevància no en tenia coneixement, i fou justament al passat desembre, topant-me amb la seva adaptació gràfica, sent el còmic el format, amb la qual l'he conegut, i justament també publicada per Columna. Publicada aquesta adaptació justament amb motiu del seu quarantè aniversari, darrer d'aquesta hi tenim l'Israel L. Escudero, qui s'ha ocupat del guió, i de la Áurea López, qui s'ha ocupat de les il·lustracions, i que prèviament havia dibuixat àlbums il·lustrats de Maria Barbal. Així entre els tres, l'autora original també, han donat una nova vida a Pedra de tartera, on sens dubte, el que t'atrapa, en primer lloc, tot fullejant l'obra, són les magnífiques il·lustracions.
Aquesta història ens explica la vida d'una pallaresa, al llarg de les primeres dècades del segle XX. La protagonista és la Conxa, qui de jove es veurà obligada a deixar casa seva per anar-se'n al petit poblèe de Pallarès a ajudar sa tieta i el seu oncle.
Ja el marc temporal en què se situa l'obra ens podem imaginar, quins grans fets històrics amb qu es trobarà, sent els principals, la Segona República, la Guerra Civil i els primes anys del franquisme. I ella en viurà a remolc de tots a ells, però només d'aquests si no també del seu propi entorn social. Sent una dona, sempre hi haurà algú de qui dependrà. Els seus oncles, en primer lloc, i després quan l'amor aparegui, també del seu futur marit, i fins i tot s'adonarà que també dependrà dels seus fills, fins i tot havent de deixar la seva terra natal, per decisió del seu fill.
Els temps que va viure la Conxa estaran plens de canvis i convulsos, i el seu entorn social i familiar no ens serà aliè, i els viurà en pròpia pell. Ja que tal com reflexiona en cert moment, ella és una pedra d'una tartera, sense cap mena de voluntat pròpia, sense poder expressar les seves decisions. D'aquí el títol de l'obra.
Mai és tard per conèixer una obra clàssica de la nostra literatura, i com ja he comentat en casos, similars les adaptacions a còmic en són un exemple clar.
Pedra de tartera és una obra dramàtica que ens explica un temps i una societat des del punt de vista femení, normalment sempre sotmès a la figura masculina, i més en el món rural on la Conxa creixerà i farà la vida. Una magnífica obra que ens mostrarà la realitat d'aquells temps, i fins i tot ens sorprendrà, de la crueltat i de les penúries que havien de passar les dones, pel simple fet de ser-ho, o per les relacions familiars que haguessin tingut, independentment que elles no haguessin fet res.
Marc "Llop Segarrenc"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada