Mega Man Megamix

Títol: Mega Man Megamix
Títol original: New Edition Rockman Megamix (新装版 ロックマン メガミックス)
Autor: Hitoshi Ariga
Traducció de: Ángel-Manuel Ybáñez i David Vega (Nagareboshi)
Publicat per: Ooso Comics, agost i novembre de 2023
Format: Rústic amb sobrecoberta -  298 pàgines aprox- 12 x 17 cm - B/N i color
Número de volums: 2
Preu: 12,95 €/volum. Total: 25,9 €

Fa anys i panys, com a regal de comunió em van regalar una consola pirata que imitava la Nintendo NES. En aquesta, hi havia no sé quants jocs, però en realitat molts eren diverses versions d'aquests. Per tant, en realitat el còmput final era menor. Però així i tot, no hi faltaven el Mario Bros, el Donkey Kong, el Tetris, l'Arkanoid, alguns jocs de disparar, destacant el de matar ànecs (la consola anava amb una pistola), el Contra i el Rockman, entre altres que ara no recordo. En resum hores i hores, enganxat al televisor i a la consola, passant pantelletes de tota mena, fins que l'interès per la consola es va acabar, tot i que en altres temps l'he recuperat per recordar aquells vells temps.

Com veieu tots aquests noms, són de videojocs clàssics molt coneguts. I un d'aquests n'és el protagonista d'aquesta ressenya, evidentment parlem del "ninotet" blau anomenat Rockman, que és tal com l'he anomenat sempre fins que al 28 Manga Barcelona vaig descobrir que tenia un altre nom, Mega Man, que és tal com es va conèixer aquesta saga de videojocs a Occident. I és que el manga que adapta aquest mític joc de Capcom fou la llicència que ens va anunciar Ooso Comics durant en aquell Saló del Manga. En un principi, el seu primer volum estava planificat pel primer trimestre del 2023, però finalment va sortir a l'agost, i el novembre, va sortir el segon i darrer volum.

Mega Man Megamix (Rockman Megamix, en l'original) és obra de Hitoshi Ariga, que es va publicar originalment com a capítols one-shots a la revista Comic BomBom de Kodansha entre 1995 i 1998 (dos volums recopilatoris, els abrils de 1997 i 1998). Posteriorment al Japó també ha estat publicada per Enterbrain (tres volums, febrer, març i abril de 2003), i Weldge Holdings (2 volums, maig de 2009), i finalment la de  fukkan.com (2 volums, febrer i març de 2015),  que és la que ens ha portat Ooso Comics.  El fet que hagi tingut diverses edicions, ha donat lloc que el contingut hagi anat variant al llarg del temps, creant-se nous capítols i modificant-se alguns i, per tant, aquesta última podríem considerar que és l'edició definitiva fins al moment.

En un món on els robots formen part del dia a dia de la humanitat, el Dr. Thomas Light aconsegueix crear un nou robot, en Rock, un androide amb sentiments humans, el qual la seva principal funció és ajudar el seu creador a gestionar els robots industrials que ajuden als humans. Un dia, els robots es giren en contra del seu creador i comencen a atacar la població i a destruir-ho tot. En Rock, decidit a impedir que provoquin el caos, i que tot torni a la normalitat, demana al Dr. Light que el transformi en un robot de combat, i així esdevé el Mega Man.

Al darrere d'aquest trasbals, hi ha el Dr. Wily que vol dominar el món, i així ha manipulat els robots industrials creats pel Dr. Light per aconseguir-ho. Aquest són en Cut Man, en Fire Man, en Guts Man, l'Ice Man, en Bomb Man i l'Elec Man, que justament són els robots que al primer videojoc de la saga, en Mega Man ha de derrotar, i aquesta batalla és el que se'ns mostra en el primer capítol, tot homenatjant la saga al llarg dels següents capítols d'aquest manga de dos volums

Concretament, en el primer capítol del primer volum, El naixement del Mega Man, fou creat el 2003, el que va comportar que el segon capítol Orde de destrucció, que es basa en el videojoc Mega Man 2, i original de 1995, es va haver de modificar el 2003, per tal que en fos la continuació. El tercer capítol que inclou el primer volum és Cor Metàl·lic, publicat originalment el 1996 com a continuació d'Asteroid Blues inclòs a Mega Man Gigamix també de Hitoshi Ariga (Weldge Holdings, 3 volums, 2009 - 2010). Per aquesta ocasió, hi ha una sèrie de vinyetes que resumeixen aquesta història. I com a darrer i quart capítol, tenim El robot del retorn assassí, original de 1996.

El segon volum inclou tres capítols. En primer lloc tenim El descans del guerrer, és original del 1996 i té lloc després dels esdeveniments de Mega Man 5. Seguidament, tenim El destí del guerrer, sent original de 1997 sota el nom de Batalla de poder (パワーバトル) i reanomenat el 2009, i per acabar tenim El més gran enemic de la història, que és original de 1998 i basat en Mega Man 6.

Aquells lectors que han seguit els diversos videojocs de la saga, segurament coneixeran amb més profunditat els diferents elements que apareixen, especialment els diferents robots a què s'enfronta en Mega Man, però així i tot, la lectura es gaudeix, sense necessitat d'haver-hi jugat. I tot i ser un komodo, destinat a un públic infantil, d'acció no en falta, i el fet de tractar el ja antic i conegut tema de la relació entre humans i robots, és a dir, les famoses lleis de la robòtica d'Isaac Asimov, que tot i no mencionar-se explícitament, evidentment a la seva manera s'hi fa referència. Com sempre que una obra sigui infantil, no vol dir que un adult no la pugui gaudir, i fins i tot, llegir-la amb uns altres ulls.

A més, però cal destacar les pàgines extres que s'inclouen al final dels dos volum. En el primer volum, hi tenim la historieta Els creadors del Mega Man (Primera part), on se'ns explica de manera versionada, com es va desenvolupador el videojoc original, seguit d'uns comentaris d'en Keiji Inafune, un dels creadors originals del videojoc, que elogia el treball de Hitoshi Ariga, i per acabar tenim, les dues historietes de dues pàgines: La història secreta del naixement del Mega Man 1 de 2009, on ens parla justament de com va tenir lloc la creació d'Els creadors del Mega Man (Primera part),  i La història secreta del naixement del Mega Man 2 de 2015, on ens parla de les diverses edicions de Mega Man Megamix i dels capítols que inclou aquest primer volum.

En el segon volum, hi tenim la historieta Els creadors del Mega Man (Segona part), on se'ns explica de manera versionada, com es va desenvolupador el segon videojoc de Mega Man, seguit hi tenim una breu conversa entre Ippo Yamada i Yoshihiro Iwamoto, tot parlant sobre en Hitoshi Ariga, i per acabar tenim, les dues historietes de dues pàgines: La història secreta del naixement del Mega Man 3 de 2009, on ens parla justament de com va tenir lloc la creació d'Els creadors del Mega Man (Segona part),  i La història secreta del naixement del Mega Man 4 de 2015, on ens parla dels capítols que inclou aquest primer volum.

Sense dubte un material que ens permet aprofundir millor en l'obra de Hitoshi Ariga com també en la saga en general. 

Com ja ens té acostumats Ooso Comics, l'edició manté les característiques dels altres mangues que han publicat, que continua sent encolat, però amb alguns canvis que cal comentar. Pel primer volum, en primer lloc, sota la sobrecoberta, com a portada i contraportada hi tenim les il·lustracions de coberta dels volums 1 i 2 d'Enterbrain, també incloses a dins a la pàgina inicial en color, on també hi ha la del primer volum de Weldge Holdings. Pel segon volum, sota la sobrecoberta, com a portada i contraportada hi tenim les il·lustracions de coberta dels volum 2 de Kodansha i volum 3 d'Enterbrain, respectivament, també incloses a dins a la pàgines inicials en color, on també hi ha la del primer volum de Kodansha, i també altres il·lustracions.

A més la traducció de les onomatopeies en japonès, forma part de les vinyetes com a dibuix, com passa en la majoria dels mangues actualment, i no pas com nota a peu de vinyeta, com fins ara feia l'editorial. Tot un encert aquest canvi.

Sense dubte, un plaer haver pogut redescobrir aquest mític personatge de videojoc, ara en format manga gràcies a Ooso, que suposem que si té una bona rebuda, també ens pugui arribar el mencionat Mega Man Gigamix, també reeditat per Fukkan.com el 2015. I mentre l'esperem us ha vingut ganes de cercar el videojoc original per jugar-hi? Doncs sense cap dificultat el trobareu per Internet. 


Marc "Llop Segarrenc"