06 de desembre 2017

Narcís Monturiol i les pedres de l'infern

Títol: Narcís Monturiol i les pedres de l'infern 
Autors: Sebastià Roig (Guió) i Toni Benages i Gallard (Dibuix)
Publicat per: Editorial Males Herbes, octubre de 2017
Format: Cartoné, 64 pàgines, Color
Preu: 18€



Després de Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, el duet format per en Sebastià Roig i en Toni Benages, tornen amb un nou còmic, aquest cop una història llarga i tot color: Narcís Monturiol i les pedres de l'infern. Així doncs el creador del submarí Ictineo és el protagonista d'aquesta nova obra també publicada per Males Herbes.

En Narcís Monturiol fou una persona d'idees republicanes i d'idees molt avançades de la seva època, cosa que li va comportar molts problemes, fins i tot un exili temporal. L'any 1855 es va refugiar a Cadaqués a causa de les seves activitats polítiques, i allà va poder observar la perillosa tasca dels recol·lectors de corall. Això el va portar a pensar sobre la navegació submarina, comportant doncs que acabés creant el primer submarí Ictineo. És doncs aquest poble del Cap de Creus que té lloc aquest còmic d'aventures. 

A Cadaqués hi tenen lloc unes estranyes i misterioses desaparicions de pescadors quan aquests estan pescant. La gent del poble en culpa a la Sabana, una jove noia a qui tracten de bruixa. En Narcís Monturiol, una persona de raó, defensa la noia, i decideix treure'n l'entrellat de tot plegat. Tindrà l'ajuda d'en Congre, un pescador jove i corpulent, que afortunadament s'ha salvat ell també de desaparèixer tot i que no se'n recorda de res, també comptarà amb l'ajut d'en Diri, el fill d'un pescador desaparegut i també de la jove Sabana. Aquest estrany quartet s'endinsarà en una aventura on s'hi barrejarà ciència, tecnologia i bruixeria, per tal de saber que hi ha darrere de les desaparicions que estan trencant l'harmonia d'aquest poble empordanès.

Una cosa que molt característica d'aquest còmic el trobem a nivell lingüístic. El català utilitzat és aquell català salat que segurament haguéssim sentit parlar a mitjans de segle XIX a l'Empordà i a altres punts de la geografia catalana, molt abans de la normativa de Pompeu Fabra, i per tant l'hi dóna versemblança històrica i territorial, un altre punt de realitat a l'obra, a part del protagonista, on la ficció i té molt de joc. 
I també mencionar, ja que així ho escoltat, per en Toni Benages treballar amb el color en una obra llarga li ha estat un repte, acostumat amb el blanc i negre. 
 
Al final de llibre hi ha un seguit de pàgines on s'hi mostren els esbossos dels principals personatges i també una pàgina d'agraïments. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada