01 de gener 2015

Històries del barri. Camins.

Esquitx Edicions
Gabi Beltrán, Bartomeu Seguí
160 pàgines, color, tapa dura.
18,00 €

No estem segurs que el primer volum d'"Històries del barri" aconseguís atreure tota l'atenció que mereixia però, en tot cas, tampoc no és estrictament necessari haver-lo llegit per entendre aquest segon. I dic això abans que res perquè no voldria que ningú es quedés sense gaudir d'aquesta meravellosa novel·la gràfica per aquest motiu. Francament, no tots els dies, ni tan sols tots els anys, podem recomanar una obra d'autors de casa nostra amb un nivell de maduresa com aquest. I a sobre, editat en català.

Ho diré amb altres paraules. No tots els dies llegeixes un còmic que et té amb l'ai al cor, et fa patir amb els personatges, emocionar-te amb ells, reflexionar sobre allò que importa a la vida i fins i tot reconciliar-te amb ella. I disculpeu els tòpics però és que és així, ni més ni menys. "Històries del barri. Camins" segueix narrant la història del "barri de les putes" de la Palma en la qual hagué de criar-se Gabi Beltrán. En aquesta ocasió, apunta com i gràcies a qui pogué salvar-se de la desfeta de tota una generació. Gairebé un miracle, donades les circumstàncies.

A l'igual que el primer lliurament, està estructurat en forma de relats curts relacionats entre si a mode de collage que poc a poc van agafant consistència fins a quallar en el que tanca el volum. A més, tots ells incorporen un text que, com una mena de presentació, permet al guionista/protagonista explicar les seves circumstàncies més íntimes i reflexionar sobre les mateixes amb la perspectiva del temps transcorregut. Queda per tant per a la part dibuixada la narració pròpiament dita així com el retrat d'aquell món.

En aquest sentit, s'ha de reconèixer que Bartomeu Seguí fa una feina superba de naturalització del llenguatge del còmic capaç d'endinsar el lector en aquells carrers, aquella època i aquells personatges. Segurament són aquests últims, i l'estima que hi ha darrere de cada caracterització, la que aconsegueix que ens impliquem tant en la història. El detall amb que són tractats i la cura que s'ha tingut amb la gestualitat és notable. Així mateix, també cal destriar el bon ús que es fa del color, obra també de Gabi Beltrán.

En certa mesura, no puc evitar pensar que estem davant d'un "Ghost World" dels barris baixos de Palma, amb l'única diferencia que aquest no és gens inofensiu. La melangia i el món interior tenen tant de pes com el patiment i els condicionants socials, i això marca la diferència. Més enllà dels encerts formals d'uns autors amb molt d'ofici, ens trobem amb una lliçó que mereix ser apresa i una història que paga la pena ser llegida. I per tot això recomanem aquesta novel·la gràfica amb tot l'entusiasme. 

Com a nota al marge, també cal dir que ens agrada i molt poder llegir-la en català mallorquí, cosa que a banda de ser idoni i aportar versemblança, suposa una fita en un temps en que pareix que els diferents territoris vivim cada vegada més d'esquenes els uns als altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada