28 de febrer 2014

Tintín el poliglot!

En Júnior ens ha passat un article en francès sobre les traduccions de Les aventures de Tintín que molt amablement ens ha traduït. Moltíssimes gràcies!!!!

NOTA: Alguns dels noms dels idiomes són complicats de traduir, es per això que es posen entre cometes, en una traducció aproximada o sense traduir. També cal mencionar que l’articulista defineix l’alguerès com a “dialecte sard, similar al català”, que en Júnior ha respectat a la traducció, sent l'alguerès en realitat un dialecte del català.  

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Dossier publicat el dijous 27 febrer de 2014 en francès

Tintin parla més de 100 idiomes diferents, tant les llengües més parlades al món com les més minoritàries!


El 1946, els àlbums de Tintín van fer un tomb internacional. Traduïts per a la població flamenca de Bèlgica, però també d’Holanda, els primers títols van ser L'Orella escapçada, L'Illa Negra i El Secret de l'Unicorn en holandès. El 1952, va tocar el torn d'Alemanya, Anglaterra i Espanya (en castellà). En tots tres casos, els elegits van ser el díptic El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig.

http://fr.tintin.com/images/tintin/actus/actus/004139/Covers1.jpg
El tresor de Rackham el Roig en brussel·lès - Les joies de la Castafiore en borgonyès

























Després, en ordre cronològic, aniran apareixent àlbums traduït en:

- Anglès americà el 1959.
- Danès i suec el 1960.
- Portuguès brasiler, finlandès i italià el 1961.
- Turc el 1962.
- Hebreu i català el 1964.
- Japonès i grec el 1968.
- Persa i islandès el 1971. Etc ...

Tintín i el territori

Aquesta petita llista està lluny de ser exhaustiva, però ja deixa entreveure que la popularitat de Tintín ha estat durant molt de temps un assumpte internacional.

Ben aviat també van aparèixer les primeres traduccions "regionals". Aquest qualificatiu és òbviament perillós, però necessari, marcat per l'àmbit geogràfic d'aquestes llengües. Sota aquesta denominació s’entén una varietat lingüística pròpia d’un grup de parlants determinats i sovint associats a una regió determinada.

Aquests usuaris no sempre acostumen a ser d'edat avançada; hi trobem també amants de les tradicions locals o defensors d’una identitat regional que resisteixen com poden les tendències centralitzadores.
Aquestes llengües regionals o minoritàries han ocupat recentment titulars per la qüestió de la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. El partit bretó ha sortit al carrer per reclamar que aquesta ratificació es faci sense reserves ni restriccions. Una de les restriccions previstes per França voldria prohibir que aquests idiomes es puguin practicar a la vida pública.

Llegiu l’article de Marianne (en francès): Langues régionales : encore de l’enfumage sociétal?

Situació a França de les llengües regionals:

http://fr.tintin.com/images/tintin/actus/actus/004139/FranceLanguesReg.jpg

A Bèlgica, també hi ha diverses llengües regionals (dialectes brabançons, el brussel·lès, el való, el luxemburguès i molt més. westlands, wust-vlaams, waaslands, picard, wallo-piccard, namurois, liégeois, gaumais, francique ripuaire...).

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries va ser adoptada el 1992 (Consell Europeu) per protegir i promoure les llengües regionals i minoritàries a Europa. Finalment, a finals de gener, l'Assemblea Nacional de França va aprovar ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Alguns van exaltar-se considerant aquesta esquerda regional una veritable amenaça per a la República. A banda dels conflictes regionals, els idiomes són igual de sensibles!

Bèlgica, per la seva banda, encara no ha signat la Carta perquè el tema de les llengües minoritàries és molt delicat! Però en Tintín, sense qüestionar-s’ho, parla argots, dialectes i altres varietats lingüístiques.

Del català al… “saintongè”

Les primeres traduccions d’aquest tipus van ser al català i al basc a Espanya; i al bretó i l'occità a França. S’hi van afegir el frisó, el “bernois”, el feroè, l’asturià ... i, més recentment, l’alsacià, el cors, el “gaumais (lorrain)”, el “gallo”, el “picard”... (Font: Casterman).

Per a aquells que vulguin descobrir una llista bastant exhaustiva de les aventures de Tintín en en llengües regionals, els convidem a descobrir les pàgines dedicades a aquest tema en el lloc web de Casterman.

http://fr.tintin.com/images/tintin/actus/actus/004139/Covers3ok.jpg
El Secret de l'Unicorn en català - L'Illa Negra en saintongè


Tintín en les llengües regionals (en francès): http://bd.casterman.com

S’hi inclouen: l’alguerès (dialecte sard, similar al català), “twentè” (dialecte dels Països Baixos), el frisó, el criolla “réunionnais”, el “bernès” (Bärndütsch).

Recentment, Tintín ha saltat al “saintongès”, una llengua romànica que pertany a la família de les llengües d'oïl. La denominació “saintongès” (“saintongeais”) és una altra manera d’anomenar el “charentais” o “patois charentais (Charente-Maritime)”.
Rebusqueu la notícia sobre la sortida de L’Illa negra en aquest idioma: Nouvel album de Tintin en saintongeais

Vegeu també la notícia de France 3: Tintin traduit en saintongeais

Tintín en quebequès (o “argot” quebequès) va rebre molta atenció (s’hi va vessar molta tinta). La majoria dels quebequesos es va sentir ofesos per aquesta aparició, com si "(...) la majoria de quebequesos no són capaços d'entendre la versió original en francès?".

Ja és prou difícil pels quebequesos defensar una llengua com el francès a Amèrica del Nord, de manera que per a ells no cal complicar-ho amb el seu argot!
Llegeixi l'article (en francès): Tintin en joual…Ça fait jaser!

Amb tot això algú es pot mosquejar, tot i que es fa amb bones intencions. Una altra adaptació recent va ser Tintín en “wòlof”, una llengua parlada al Senegal!

Llegiu la notícia d’aquest esdeveniment: Tintin en wòlof

En total, hi ha més de cinquanta traduccions d’aquestes "regionals" de les aventures de Tintín. A aquest ritme, Les aventures de Tintín van prenent un tomb "glocal". El fenomen mundial de Tintín també té lloc al món local! Potser hauria de ser vist com una mostra de voluntat per fer servir el còmic per conscienciar entorn les llengües regionals i la seva transmissió a les futures generacions.

Diversos articles de premsa publicats recentment sobre el tema (en francès):

Cap comentari:

Publica un comentari