Entrevistem al dibuixant Oriol Garcia i Quera

L'Oriol Garcia Quera (1967) es un dels dibuixants de referència del còmic català actual. Com autor s'ha especialitzat en el còmic realista sobre el fets històrics de Catalunya. Va començar a publicar els seu primers dibuixos a Cavall Fort l'any 1987 amb Històries en blanc i negre. Des de 1989 és guanya la vida com a professor a l'Escola de Còmic Joso, a més de la seva feina com a dibuixant de còmics i de col·laborador en projectes museogràfics per a jaciments arqueològics, enciclopèdies, museus, revistes d’història.  Li volem agrair la seva col·laboració  al voler respondre unes qüestions sobre el seu treball i sobre el moment que viu el còmic a casa nostra..

En una entrevista comentes que els teus referents a l'hora de dibuixar han estat El Tinent Blueberry, obra de Jean-Michel Charlier com a guionista i amb dibuixos de Jean Giraud. També cites els treballs de Hermann Huppen i André Juillard. Tots de l'escola franco-belga. Podies dir algun nom del país que t’hagués influenciat especialment a la teva feina?

Això de les influències no sempre és un fet buscat, voluntari. Vull dir que hi ha autors que t’han influït i no n’ets del tot conscient. Pel que fa als clàssics, segur que les il·lustracions d’Apel·les Mestres o d’en Junceda formen part del meus referents. I dins el món del còmic, se m’acuden en Madorell, l’Alfons Font o en Jordi Bernet. Tots ells son grans dibuixants. També em va influir, de petit, un altre autor. Al sortir de l’escola, un parell de tardes anava al Taller de pintura Da Vinci, que és a prop de casa. Allà hi havia un jove gallec que es deia Júlio que feia uns dibuixos fantàstics. Passava moltes tardes mirant-lo i fins i tot havia anat a casa seva a veure’l treballar. Anys més tard es va convertir en un gran professional del còmic. Signa Das pastoras, un autèntic virtuós de l’aquarel·la. 

Ets un dibuixant molt dotat, segur que la teva feina, si haguessis nascut a França o Bèlgica, estaria publicada per les grans editorial franc-belges amb tiratges impensables en el nostre mercat. Veus prou reconeguda la teva feina o penses que a vegades valorem més els còmics que venen de fora, que la dels grans autors del país? 

 Aquí encara hi ha un gran desconeixement del el mon del còmic. Pels motius que sigui, la feina que fem no acaba d’arribar als mitjans, i així és molt difícil que els possibles lectors coneguin el que s’està fent. És una llàstima, ja que ens trobem en un país amb molta vida editorial i amb gran tradició de dibuixants. 

Quins tiratges solen tenir els teus àlbums? 

Com a mitjana, la tirada inicial sol ser d’uns 2500 exemplars. D’alguns títols ja n’hi ha una o dos reedicions, que es van fent de 1000 en 1000. Son números que, si els compares amb d’altres no estan malament però no permeten viure d’això. Almenys no a mi, que trigo més d’un any a realitzar cada còmic. Pensa que els drets d’autor representen si fa no fa, el 8% o el 10% del preu de venda d’un àlbum. 

Ets un autor complert. Busques una història i en fas un guió, et documentes històricament, busques informació dels fets, els vestits, els ambients, fas fotografies dels llocs a on van succeir els esdeveniments, dibuixes a llapis, ho passes a tinta, poses el color. Quina es la part que et sedueix més de la teva feina? 

Hi ha un moment especial. Quan després de llegir, escriure molt i de fer molts esbossos, “veus” la història que vols fer. És el moment en que li prens el to a l’obra. Quan penses “ja ho tinc, ara sí que veig cap on va, tot això”. És un moment molt gratificant que encoratja molt de cara als mesos de feina que encara tens pel davant. I un altre moment bo és que quan rebo el llibre imprès, ja acabat. Encara els oloro! 

Jordi Riera Pujal

Podeu llegir la entrevista sencera aquí.