09 d’octubre 2010

Wilson

Wilson
Daniel Clowes
La Cúpula
84 pàgines, color, cartoné
17,90 €

Em pense que molts de vosaltres estareu d'acord si afirme que "Wilson" és la novetat de l'any quant a còmic en català. De motius per sostenir-ho (a banda d'aquesta tercera ressenya) en sobren. No només estem davant una obra de recent aparició d'un dels millors comicaires del nostre temps, sinó que a més aquesta ha estat publicada únicament en llengua catalana (suposem que per ara) amb una cura comparable a la de l'original americà, i fins i tot a un preu molt raonable. Tenint en compte experiències passades, les coses no es podien haver fet millor ni des del punt de vista comercial ni des del punt de vista de la cultura catalana. En aquest sentit, hem de felicitar La Cúpula per un esforç que, per cert, posiciona l'editorial i l'obra molt favorablement de cara als propers Premis ComiCat.

Qüestions culturals i industrials a banda, "Wilson" confirma que la fertilitat creativa de Daniel Clowes està lluny d'esgotar-se. Resulta sensacional veure com, des de les bases que va deixar fixades amb "Ghost World", ha anat refinant el seu estil fins aconseguir treure-li tot el partit. Una vegada més, trobe que les seves obres evolucionen cap a un punt on eventualment confluirien, formalment i temàtica, autors com Seth o Chris Ware. Aquella melangia de viure, aquell pessimisme existencial, aquell humor negre que serveix d'escapatòria, són elements comuns que potser ens servirien per parlar en perspectiva del sentiment de la seva generació. Formalment, en comparació amb l'anterior "Ice Haven", trobem un Clowes més contingut en la seva narració gràfica. De fet, l'únic efecte remarcable dins una concepció clàssica del còmic és la variació de l'estil de més a menys caricaturesc per marcar el to de cada pàgina.

Aquesta contenció aconsegueix l'objectiu de provocar en el lector tota mena de sensacions minimitzant el risc de perdre's en l'esteticisme, cosa que em sembla un encert. Igualment, el guió, que parteix d'una estructura fragmentària però lineal, segueix també aquests criteris de moderació en les formes. Cada pàgina correspon a un episodi com si d'un lliurament dominical d'una tira de premsa es tractés, de manera que es convida el lector a imaginar no només el temps entre les vinyetes, com diria Scott McCloud, sinó les escenes entre les escenes. És així com, de la mà de Daniel Clowes, l'exploració d'un llenguatge propi per la novel·la gràfica segueix obrint-se camí. I aquesta vegada, sembla com si es volgués consolidar allò que es té i, en certa mesura, fer-ho assequible al gran públic. El fons de la qüestió, en tot cas, ho mereix.

Si bé no diria que el tema de "Wilson" siga ben bé original, la intel·ligència amb que està plantejat i la mestria amb que es desenvolupa sí que són dignes d'elogi. Per exemple, m'ha semblat molt interessant la subjectivitat del punt de vista i com aquesta queda trencada quan el protagonista interactua amb d'altres personatges que el deixen en evidència. Bàsicament podem dir que la vida del primer és un nyap fruit d'un ambient on predomina la deshumanització, i la història que hi trobarem és la d'un supervivent en un món en ruines. Sí, és un poc dur. De fet, no deixa de recordar-me una reflexió de Michael Moore en "Capitalism, a love story", on recorda els dies feliços quan era menut i la seva ciutat era farcida d'obrers de classe mitjana, i ho compara amb la desfeta d'una societat abocada als valors del capitalisme meś salvatge, al consumisme, l'egoisme i la mesquineria moral.

En honor a la veritat, i com ja he reconegut altres vegades, he de dir que tinc una especial feblesa per Daniel Clowes. Amb ell em vaig convertir definitivament a la fe de la novel·la gràfica i encara em sorprèn la simpatia íntima que puc arribar a sentir amb les seves obres. Tot i això, no puc deixar de recomanar la lectura de "Wilson", una obra contundent, sucosa i absorbent que, com sol dir-se, no us deixarà indiferents. I per cert, esperem que la cosa vaja bé i aquesta mena de luxes deixen de ser excepcionals en la nostra llengua.


1 comentari:

  1. No té res a veure amb aquest article, però crec que podríeu anunciar l'aparició de la nova versió per als còmics en català de Clicómics: http://catcomics.slinkset.com/

    De fet, encara que no sigui fet per gent del vostre projecte, es complementa tan bé amb el que feu (secció webcòmics) que crec que podríeu fins i tot afegir-hi un enllaç a la barra superior.

    És una feina de El Listo.

    ResponElimina