15 d’octubre 2010

Novel·la gràfica, qüestió de noms


Encara hi ha molta gent dintre del món dels afeccionats i professionals del còmic que es resisteixen a gastar el terme "novel·la gràfica". Ho puc comprovar periòdicament, ja que sempre hi ha algú disposat a encetar la discussió al respecte quan t'escolta dir-ho. Però, no cal ser valencià per saber que això de la qüestió de noms (amb permís de Joan Fuster, és clar) no és sinó una trampa per impedir-te avançar en allò que veritablement importa.

Crec que tothom sap més o menys a què es refereix el terme "novel·la gràfica", que no vol dir altra cosa que còmic dirigit a lectors adults. Sí, ja sé que els entesos ens poden aclarir la seva relació amb el format i d'altres aspectes del contingut però, la gent del carrer ho entén així i per tant aquest és el significat que té, vulguem o no. Si com a afeccionats us voleu convèncer de la necessitat de fer servir el terme per comunicar-vos amb els neòfits, us recomane la lectura de "La novela gráfica" de Santiago García, on trobareu una bona racionalització.

En tot cas, trobe que l'únic fet clar és que cal reivindicar el còmic per adults (sí, més encara) i per això mateix etiquetar aquestes obres com a "novel·la gràfica" és molt útil. Així, de la mateixa manera que parlem de "feminisme" per significar que en en la lluita contra la discriminació sexual són les dones la part que cal reivindicar, ens cal un terme que acoste el còmic a la dignitat literària, per forçat que puga semblar aquest.

Una opció lògica hagués estat incloure un adjectiu a alguna de les denominacións genèriques ja que és evident que la "novel·la gràfica" no inclou tot el còmic però si a l'inrevés. El problema ve quan fem un repàs dels noms que ha tingut i dels que actualment són coneguts pel públic en general. Cap d'ells sembla apropiat, bé per infantil (tebeo, patufet, conte, ninot...) bé per referir-se excessivament a l'humor (còmic), bé per ser excessivament pomposos per la parla quotidiana (art seqüencial). Com afegir-li llavors un adjectiu? Es va intentar amb "còmic adult" o amb el neologisme "comix" però, lamentablement la connotació pornogràfica es va imposar.

És cert que altres cultures com la japonesa o la francesa han mantingut denominacions genèriques amb un èxit major però hom es pregunta si es poden importar per la finalitat que ens ocupa ara. Estic pensant, és clar, en els termes "manga" (tot i que també es va inventar el "gekiga") i "bande dessineé" o "BD". Sospite que no funcionaria, sincerament.

Per tant s'imposa, a l'igual que a la resta del món, adoptar sense més el terme "novel·la gràfica", i jo així ho estic fent. Evidentment, si ho faig és per referir-me a un còmic destinat a un públic adult i en cap cas, com molts dels vells afeccionats pensaran, per menysprear la resta de còmics. Senzillament és una eina per comunicar-me amb un públic que, tecnicismes a banda, tan sols vol saber si aquella obra va dirigida a ell o als seus fills. I prou. Per tant, us convide a tots a no llançar pedres sobre la nostra pròpia teulada i fer servir "novel·la gràfica" amb naturalitat i quan toca.

Marc Pastor i Sanz (Per Tutatis!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada