AbulioJoan Cornellà
Glénat
64 pàgines, blanc i negre
12 €
Abulio. Amb aquest nom la cosa no podia eixir per altre cantó. Estem davant un còmic que, malgrat l'aspecte d'àlbum decent que li dóna una bona edició dins la col·lecció dels Premis Coll, és pur còmic "underground". La seva deliciosa flaire m'ha fet recordar els millors moments de la revista “Nosotros somos los muertos”, així com aspectes d'autors de la talla de Daniel Clowes, Charles Burns, Max Anderson, Blanquet, Paco Alcázar, Julie Doucet o Thomas Ott.
Però, malgrat tots els referents, la personalitat de Joan Cornellà Vázquez (és net del gran Vázquez!) s'aprecia clarament. Així, aconsegueix construir un univers propi tant en l'apartat gràfic com al guió. La contundència del primer va emparellada amb la del segon i ambdues són capaces d'imprimir en el lector una doble força d'atracció i repulsió. És l'efecte que produeix un humor negre ben entès, unes històries angoixants que ben bé podríem qualificar de futur distòpic, i un estil de dibuix malaltís.
Em resulta difícil explicar en poques paraules la peripècia d'Abulio, envoltat de pensionistes terroristes, conspiracions i d'altres successos paranoics. És millor que ho veieu per vosaltres mateixos. Això sí, us puc assegurar que en cap moment no es perd en el surrealisme gratuït en el que sovint cauen els còmics d'aquest gènere. “Abulio” sembla amagar un rerefons de veritat i reflexió que potser és el secret de l'èxit de la seva proposta. És com quan hom té un malson format per elements que coneix però l'envaeix el desassossec per com es comporten.
En definitiva, “Abulio” és un còmic que paga la pena llegir per la seva visió intel·ligent i arriscada, i per l'èxit del seu resultat. Si us agrada el còmic en la seva vessant més “underground” (per artística i adulta) el trobareu genial. I si no és així he de dir que el trobe ben capaç de sorprendre-vos. Per cert, escolliu la versió en català.
Glénat
64 pàgines, blanc i negre
12 €
Abulio. Amb aquest nom la cosa no podia eixir per altre cantó. Estem davant un còmic que, malgrat l'aspecte d'àlbum decent que li dóna una bona edició dins la col·lecció dels Premis Coll, és pur còmic "underground". La seva deliciosa flaire m'ha fet recordar els millors moments de la revista “Nosotros somos los muertos”, així com aspectes d'autors de la talla de Daniel Clowes, Charles Burns, Max Anderson, Blanquet, Paco Alcázar, Julie Doucet o Thomas Ott.
Però, malgrat tots els referents, la personalitat de Joan Cornellà Vázquez (és net del gran Vázquez!) s'aprecia clarament. Així, aconsegueix construir un univers propi tant en l'apartat gràfic com al guió. La contundència del primer va emparellada amb la del segon i ambdues són capaces d'imprimir en el lector una doble força d'atracció i repulsió. És l'efecte que produeix un humor negre ben entès, unes històries angoixants que ben bé podríem qualificar de futur distòpic, i un estil de dibuix malaltís.
Em resulta difícil explicar en poques paraules la peripècia d'Abulio, envoltat de pensionistes terroristes, conspiracions i d'altres successos paranoics. És millor que ho veieu per vosaltres mateixos. Això sí, us puc assegurar que en cap moment no es perd en el surrealisme gratuït en el que sovint cauen els còmics d'aquest gènere. “Abulio” sembla amagar un rerefons de veritat i reflexió que potser és el secret de l'èxit de la seva proposta. És com quan hom té un malson format per elements que coneix però l'envaeix el desassossec per com es comporten.
En definitiva, “Abulio” és un còmic que paga la pena llegir per la seva visió intel·ligent i arriscada, i per l'èxit del seu resultat. Si us agrada el còmic en la seva vessant més “underground” (per artística i adulta) el trobareu genial. I si no és així he de dir que el trobe ben capaç de sorprendre-vos. Per cert, escolliu la versió en català.
Marc Pastor i Sanz (Per Tutatis!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada