19 de maig 2010

Premi ComiCat 2010 al millor còmic


Aquest any la votació dels candidats de les diferents categories dels Premis ComiCat s’ha concentrat durant el Saló del Còmic. Recuperats d’aquests dies tan intensos, ja podem donar a conèixer els guanyadors d’aquesta edició de 2010, corresponent als còmics publicats durant l’any 2009. Abans de començar amb la primera de les categories nominades (millor còmic), volem agrair-vos l’elevada participació, que s’ha incrementat en relació a l’any passat (i a l’any anterior).

I sense més preàmbuls, aquí tenim el guanyador al millor còmic:

Millor còmic editat (traduït o publicat originalment) en català l’any 2009:
Ramon Llull. La controvèrsia jueva d’Eduard Torrents


No podia haver tingut una millor acollida aquest treball del novell Eduard Torrents. Agafant com a protagonista un personatge tan ric (i sovint, malauradament, desconegut) com Ramon Llull, Eduard Torrents ens presenta una història de misteris farcida de pinzellades de pensament filosòfic medieval. El Ramon Llull que ens trobem en aquestes pàgines és un jove en etapa de formació que es veurà immers en una trama que va molt més enllà del que el protagonista pot pensar en un primer moment. La història plantejada ve del bracet d’una recreació gràfica de l’època que juga amb les llums i les perspectives, fruit de l’aplicació pràctica al dibuix dels coneixements tècnics de l’autor, enginyer de professió. No és fàcil entrar de ple en el món d’un personatge com Ramon Llull i menys encara saber transmetre part del seu llegat, però Eduard Torrents se’n surt prou bé amb aquesta obra. Esperem que aquest debut empenyi l’autor a continuar amb la seva carrera de dibuixant i guionista amb tanta empenta com ha començat.

La categoria de millor còmic ha estat, enguany, una de les més disputades. En segon lloc i a poquíssima distància del guanyador (de fet, només els separa un vot!), trobem Fills dels 80: la generació bombolla d’Aleix Saló, una de les meves debilitats (ho confesso). Aquest retrat, cínic i crític però basat en fets reals de la generació nascuda durant la democràcia ha connectat d’allò més amb aquest públic, identificat amb els ninots sense boca ni nas fruit de la imaginació de l’artista.

En tercer lloc, a una mica més de distància, trobem el tercer àlbum de la Història Universal de Quim Bou, tot un clàssic en les diferents edicions dels Premis ComiCat (i guanyador més d’un cop i en més d’una categoria!). Aquest àlbum d’aventures protagonitzat per l’Orn és sempre una aposta segura de bon guió i excel·lent dibuix.

Finalment, tanca la classificació en la categoria de millor còmic el primer àlbum del cicle de l’aigua d’Okko de Hub, una aventura amb estètica nipona que té un dels seus punts forts en l’aspecte gràfic. Per cert, senyors de Rossell, quan tindrem la continuació del cicle de l’aigua?

4 comentaris:

  1. Déu n'hi do que ajustat, només un vot entre el primer i el segon.

    I jo també soc un dels que espera el segon d'Okko.

    ResponElimina
  2. No feu com les editorials amb l'obscurantisme de les seves obres. Digueu quants han votat. :(

    ResponElimina
  3. Com? Tercer?
    Villarato!!!!!!

    Ha, ha! Felicitats a l'Eduard, que realment ha fet un gran àlbum, i l'Aleix, al que segueixo habitualment.

    Anònim: home, que diguin els qui han votat... si volen, no? Ja que ho organitzen ells, ells decidiran com fer-ho.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Ostres! Me n'assabento ara! Quina vergonya! Ja em perdonareu, des que sóc pare que tinc molt poc temps lliure, vaig passar pel Saló com un llampec, i em temo que fa molt que no em passava per aquí (el proper cop envieu-me un mail, bandarres ;-) )

    Moltes gràcies a tots els qui hagueu votat i a vosaltres, gent del Comicat!!!

    Realment, quedar per davant de l'Aleix i el Quim és -a més d'immerescut- tot un honor.

    ResponElimina