L'Onada

L'Onada
Stefani Kampmann, Morton Rhue
Takatuka [+]
176 pàgines, tapa dura, blanc i negre
19,00 €

En 1967 Ron Jones, un professor de secundària nord-americà va ser incapaç de fer entendre als seus alumnes com va ser possible que el poble alemany es deixés endur per la barbàrie nazi. Els mitjans docents tradicionals no van funcionar i, per solucionar-ho, va idear la realització d'un experiment sociològic. Aquest consistia a simular el naixement d'un moviment autoritari basat en la disciplina al que va anomenar “La Tercera Onada” i al qual va fer participar els alumnes sense explicar-los les seves veritables intencions. Per a la seva pròpia sorpresa, l'assumpte va funcionar terriblement bé, els alumnes es van implicar fins a límits insospitats i les conseqüències se'ls van anar de les mans en tan sols una setmana. Tant els pares com la resta de professors van exhortar Jones a posar-hi fi i aquest ho va fer donant una veritable lliçó que segurament els estudiants no oblidaran mai.

Aquest fet real va ser motiu d'adaptacions literàries, cinematogràfiques, teatrals i fins i tot en format d'una novel·la gràfica com la que ara ens ocupa. La berlinesa Stefani Kampmann realitza aquí una adaptació del llibre de Morton Rhue, conegut escriptor de literatura juvenil, amb gran intel·ligència. En tot moment posa els seus dots artístics al servei del contingut, el qual intenta primer de tot fomentar la reflexió en el lector. Es nota que no perd mai de vista ni el públic al que es dirigeix ni la qüestió de fons, i ho fa mantenint l'interès. La lliçó sobre com combatre el feixisme i la temptació autoritària queda clara: no es tracta d'un enemic exterior, “està entre nosaltres i dins de nosaltres”.

Amb un dibuix atractiu, de gran dinamisme, i un ritme narratiu àgil i intens, aquest còmic resulta tan interessant com a útil, doncs no volguérem haver de repetir l'experiment. La recomanació al públic juvenil és obvia, així com la seva vàlua com a material docent, però trobe que qualsevol lector trobarà aspectes positius. Per últim, cal aplaudir l'esforç de Takatuka en la realització de dues edicions simultànies, una en espanyol i una altra en català, una llengua que com sabreu va ser víctima de la nostra pròpia “onada”.

Marc Pastor i Sanz (Per Tutatis!)