24 d’octubre 2009

Nou número de Carabàs, el butlletí familiar de la biblioteca, dedicat al manga

Carabàs és un butlletí adreçat al públic familiar editat per les biblioteques públiques de Girona. La publicació és trimestral i cada edició del butlletí tracta un tema específic. A cada Carabàs hi trobareu articles, ressenyes de llibres que considerem recomanables i recursos que ofereixen les biblioteques i la xarxa. El primer butlletí de Carabàs va sortir a la primavera, tractant el tema de la lectura, el segon va sortir a l'estiu parlant del temps de vacances i la lectura en temps de lleure.

Coincidint amb les activitats del Dia de la Biblioteca, surt el numero 3 del butlletí i aquesta vegada tractant el tema del manga. En aquest nou butlletí hi trobareu un article en què Rosa Montañà explica les característiques del manga que més desconcerten, sorprenen o irriten i ofereix una selecció de títols i autors per fer-se una idea de la varietat temàtica i estilística del gènere. Així mateix, hi trobareu llibres i recursos sobre aquest gènere que tot i ser molt popular també és massa desconegut entre nosaltres.

Amb Carabàs, les biblioteques públiques de Girona volem donar a conèixer les possibilitats i eines que podeu trobar a les biblioteques tractant temes d’interès per a les famílies.

Esperem que el gaudiu!

4 comentaris:

Tònia Bauçà ha dit...

Molt interessant el butlletí i molt il·lustratiu l'article de Rosa Montañà. I és que el manga cada vegada té més presència a les biblioteques, ja que és un producte molt demanat pels adolescents. I els pares de fet ho agraeixen, ja que les sèries solen ser molt llargues i el producte surt car si tenim en compte que, a diferència del còmic clàssic, el manga és més un objecte d'usar i llençar.

Per Tutatis! ha dit...

De veritat creus que el manga és d'usar i llençar? :(

Tònia Bauçà ha dit...

No, tot no!!!!! Ja veig que no m'he explicat bé. Evidentment, hi ha manga i manga. Em refereixo a les sèries més comercials, adreçades als nanos o als adolescents. De fet, tinc entès que els japonesos s'agafen el manga més com un producte de consum d'usar i llençar, en el sentit, com es feia anys enrere, de les fotonovel·les o les revistes setmanals de còmic tipus Lilí, DDT, Pulgarcito, TBO, etc. Sempre hi havia qui les col·leccionava però generalment acabaven al fons de les escombraries. Jo he sentit pares i mares que ho expliquen això: que els seus fills frisen per tenir l'últim número de Naruto o de Dragon Ball i que un cop llegit ja no se'l tornen a mirar mai més.

Per Tutatis! ha dit...

Tònia, això del Japó és un tòpic que no del tot cert. Allò que els japonesos llencen al fem són les revistes de manga que són molt barates i es publiquen en paper dolent (són les que semblen guies telèfoniques). D'aquí es treuen els reculls en format "llibre" que és també allò que es ven aquí. I aquests darrers al Japó sí que es col·leccionen i guarden, estan ben editats com aquí i són "cars". Potser molts pares voldrien poder comprar aquestes revistes i prou però, això és altre tema.
Quant a que no els tornen a mirar, dic jo que igual passa amb els adults i els llibres o els DVDs, no?

Publica un comentari a l'entrada