28 de febrer 2008

Ninotaires catalans (tercera part)

La premsa catalana avui

El panorama actual es resumeix així: tenim nou diaris de difusió general; dos dels quals són exclusivament en català, Avui i El Punt (que publica edicions locals diferenciades); quatre és fets fora de Catalunya, que havien dedicat molt espai a realitzar fins i tot una edició encartada per Catalunya, però que han reduït i minimitzat el contingut local, son: ABC, El Mundo del siglo XXI, El País, La Razón i Público (fet majoritàriament a Madrid, però amb capital català). Finalment, dos diaris fets a Catalunya en castellà: La Vanguardia i El Periódico de Catalunya (si bé des de fa deu anys aquest ofereix una edició catalana traduint els mateixos continguts). A la premsa local hi ha diverses capçaleres de gran implantació en el seu territori: Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, La Mañana, Regió7, Segre, El Punt (amb edicions per barcelona, Barcelonès nord, Maresme, Vallés Occidental, Penedès, Tarragona-Terres de l’Ebre i Girona); a més dels no diaris El 9 Nou, El 9 Punt i el Diari d’Igualada. Hi ha també la premsa diària econòmica: Cinco Días, Expansión, La Gaceta de los Negocios, Negocio, El Economista. Dos diaris del port de Barcelona: La gaceta de El Vigía, i Marítimas. I cinc diaris d’informació esportiva: dos que venen de Madrid: Marca i As, dos fets a Barcelona en castellà: Sport i Mundo Deportivo i un en català: El 9 esportiu de Catalunya. Ah, i la premsa gratuïta: Metro directo, 20 minutos, Qué! i ADN a Barcelona, Aquí a Reus, Bon Dia Lleida a la capital de la Terra ferma, i els diaris del grup Més, que han durant uns anys amb edicions a Salou, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Cugat, Sabadell, Manresa, Tarragona i Vic, on s’havien associat amb La Marxa. M’agradaria també haver estudiat la resta de premsa a terres de parla catalana, des de la Catalunya Nord i Andorra a les illes i al País Valencià, però aquesta web no tè pressupost per desplaçaments...

Si hi repassem els ninotaires, a ABC no n’hi ha cap de català. A El País hi tenim Romeu, des de fa trenta anys amb les aventures de “Miguelito” i la seva colla. A l’edició catalana d’El Mundo hi tenim Pallarés amb un acudit diari. Fa temps, en alguns exemplars de l’edició catalana de La Razón hi havia una vinyeta signada per Víctor. Al jove diari Público hi trobem cinc acuditaires, i entre ells el manresà Manel Fontdevila a les primeres pàgines.

A La Vanguardia hi ha dos pesos pesats que hi publiquen a diari: Toni Batllori a les pàgines de política i el duet format per Ventura i Coromina a les pàgines d’opinió. Després, amb diversa periodicitat no diària. a les pàgines d’opinió les signatures de Krahn i Kap; al Magazine, Joma, Labanda i Krahn amb el ja clàssic “Dramagrama.
A El Periódico de Catalunya la vinyeta diària situada a la pàgina d’opinió la fa l’insuperable Miquel Ferreres, més una tira còmica “Familia Tipo” d'Horacio Altuna. També Nando hi signa petites vinyetes, a més de Tássies i Juanjo Sáez que hi publiquen els diumenges i Alfons López el dilluns. El Dominical d’El Periodico no té cap ninotaire català.

A l’Avui l’acudit diari és a càrrec de l’entranyable Fer a la pàgina dos (i els diumenges a primera plana). L’Avui també publica les “Granotes i cuques” de Daniel Boada i una altra tira de Montesol. En el suplement esportiu dels dilluns hi ha “La traveta” que signa Pepe Farruqo i Cifré els dijous.

A El Punt, hi ha un acudit editorial per a totes les edicions, a càrrec de l’efectiu Jap, i la tira de Jordi Soler i el seu Sísif. Segons les edicions s’hi pot trobar, a més, les vinyetes de Lluís Puigbert, Xavi Torrent i L’Avi.

És lògic que els dibuixants que hem esmentat fins ara siguin més coneguts, car treballen en els mitjans de més difusió. De tota menera, la premsa local catalana compta amb ninotaires de gran qualitat, amb un nivell a voltes superior a noms molt més coneguts de la premsa estatal. Si be, potser no tenen la difusió dels que hem esmentat abans, mantenen l’interès i l’estimació d’un gran nombre de lectors: al Diari de Girona hi trobem Bergé; al Diari de Sabadell, Escoda; al Diari de Tarragona, Faro; als diaris de Lleida, Marçal i Pep Monyarch publiquen a La Mañana, i Ermengol al Segre. Al Diari de Terrassa, hi signa a diari el Sr. Edi, i Alavedra hi fa una tira els dissabtes; al Regió7 hi trobem Manel Puyal, més Ricardo Peregrina i Kap amb acudits setmanals de suplements per al Baix Llobregat i el Berguedà respectivament; al Diari d’Igualada hi havia les signatures de Cosmos, Celdoni Martí, E.R. i Martí Garrancho (no se si en l’actualitat hi continuen perquè a l’actualitzar aquest text no he tingut temps de consultar-ne cap exemplar). A El 9 Nou/9 Punt hi ha Lluís Capdevila, Subi, Pilarin, Cli, Ran i Xavi Torrent (segons si es tracta l’edició del Vallés Oriental, Vallés Occidental, o Vic).

A la premsa econòmica, hi trobem a Napi i Pepe Farruqo com a acuditaires diaris de El Economista. I en premsa esportiva, en Caye a l’Sport, Kap a Mundo Deportivo, i L’Avi. a El 9 esportiu de Cataluya.

A la premsa gratuïta de Barcelona no hi trobem ninotaires catalans. Ben pocs n’hi ha als gratuïts d’altres poblacions, tan sols he pogut veure acudits de Napi al Més Tarragona, Aleix Saló al Més Sabadell, Balasch, que va deixar La Mañana pel Bon Dia Lleida, i Toni Donada al Més la Marxa. El gratuït Aqui de Reus, publica una tira còmica anomenada Xavals, amb guió de F.X. Pérez i dibuixos de Sánchez, Moreo, Antonio L.A. i Dani; i diverses edicions del diari Més, vinyetes de UPL, inicials de l’alacantí Ulises Ponce López.

Tot això pel què fa a premsa diària. D’alguna manera, cal fer menció, encara que no sigui de manera exhaustiva (ho sento, però a algun lloc cal posar els límits), dels ninotaires que treballen en publicacions setmanals i també la tasca d’interessants dibuixants que publiquen la seva obra en altres mitjans de periodicitat encara més espaiada (quinzenals, mensuals, trimestrals) a portals web o blocs. En aquest grup hi hauria autors com Paco Mir, Óscar Sarramia, Guillem Cifré, Joan Rubio , Ferran Martín, Ricard Peregrina, Yorgos, o Llorenç Pubill... O ninotaires que des de Catalunya publiquen en mitjans que no son catalans, com Juanjo Escofet al diari Certo de Barbanza, o Quim (Joaquim Paneque Figuerola) al Diario Siglo XXI.

Ninotaires catalans I
Ninotaires catalans II
Ninotaires catalans III
Ninotaites catalans IV

2 comentaris:

Juan Rubio ha dit...

Moltes gracies per fer sortir el meu nom per aquí...m'ha agradat molt...de vegades qu'al·lucino, et penses que ningú no et segueix i quan menys t'ho esperes t'arriba una cosa d'aquestes, i encara que sigui només un nom amb un vincle d'on et puguin trobar, entre tants noms il·lustres, em deixa que no se per on commençar a agrair.
Gracies de veritat,

Soler ha dit...

Estimat Jaume, tan sols et volia recordar que hi ha una revista mensual a l’alt Maresme “Que corri LA VEU” de distribució gratuïta, estic segur que no la coneixes però aquí podràs veure com es: www.quecorrilaveu.net
Salutacions
Ricard SOLER

Publica un comentari a l'entrada