09 de febrer 2008

Autors convidats al Saló

Adam Hughes (Nova Jersey, EE.UU. - 1967)

Maze Agency, el seu primer treball rellevant, va veure la llum al mercat independent al 1988. L’esmentada sèrie li va obrir les portes de DC Comics, on va tenir la difícil tasca de substituir a Kevin Maguire com a dibuixant regular de Justice League. Hughes va sortir airós de la situació, mostrant que portava camí de convertir-se en un dels millors dibuixants del còmic nord-americà, en especial en el que respecta al retrat femení. Després d’això, Hughes va iniciar una nova etapa a la seva carrera, a la qual els seus treballs com a dibuixant es varen tornar un tant esporàdics i va passar a prodigar-se cada cop més com il·lustrador de portades. Tot i això, amb els anys noves contribucions seves com a dibuixant d’interiors s’han anat sumant a les anteriorment mencionades, d’entre les quals ressaltarem Ghost and Gen13: Ordinary Heroes, on va exercir també de guionista. A data d’avui, després d’una brillant tasca com portadista de Wonder Woman, el públic espera la seva aportació com autor completo a l’obra All Star Wonder Woman.


Frederick Peeters (Ginebra, Suiza - 1974)

Suís d’origen holandès, alterna la seva feina com il·lustrador en publicitat i premsa amb la seva dedicació a la historieta. Des dels seus inicis al 1997 s’ha convertit en un dels principals valors del còmic europeu. L’any 2001 va publicar a França l’obra autobiogràfica Píldoras azules (Astiberri) on parlava de la seva relació amb la seva parella, una noia seropositiva mare d’un nen de tres anys també afectat per aquesta malatia. Aquesta història el feu mereixedor del Premi Töppfer de Ginebra, resultà seleccionada pel Premi al millor àlbum del Festival d’Angoulême i va rebre una nominació a la Millor obra estrangera al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Altres obres seves fonen de manera magnífica el relat de gènere amb la prospecció psicològica, despertant gran interès de públic i crítica, entre les quals citarem Koma (Dibbuks), RG i Lupus (Astiberri), la quarta part de la qual li ha suposat el Premi a l’àlbum “essencial” al Saló Internacional de Còmic d’Angoulême 2007. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Astiberri.


Jock (East Kilbride, Escocia – 1972)

Mark Simpson, conegut com “Jock”, comença a treballar com a dibuixant de còmics al 1999 a les revistes britàniques 2000 AD i Judge Dredd, on juntament amb Andy Diggle crea el personatge “Lenny Zero”. Durant aquest període de la seva carrera la seva tasca el fa mereixedor del Premi Nacional del Còmic al Millor Debutant concedit al seu país l’any 2001, possibilitant també que sigui contractat per a treballar a Nord Amèrica al igual que el seu company Andy Diggle. Ambdós realitzen per Vertigo, el segell adult de DC Comics, la sèrie The Losers, obra nominada als Premis Eisner l’any 2003 i que es troba en procés de ser traslladada a la gran pantalla. En el que a Premis Eisner es refereix, Jock rep una nova nominació l’any 2006 a la categoria de millor portadista. També ha participat en la realització de la pel·lícula Batman: Begins i ha realitzat diversos projectos per MTV, British Airways, PlayStation, Nintendo, BBC, NBA i GT Interactiv. Els seus darrers treballs de còmic són Faker i Green Arrow: Year One.


Melinda Gebbie (San Francisco, EE.UU. - 1947)

La seva vinculació amb el còmic comença al 1973, després de conèixer a l’autora Lee Marrs, i dóna els seus primers resultats a la capçalera antològica Wimmen’s Comix on Marrs col•laborava a les hores. Aquesta revista antològica, de regust underground, prestava especial atenció a temes feministes, polítics, sexuals i autobiogràfics i, al llarg de la seva dilatada existència, va incloure diversos treballs de Gebbie. Després de petites contribucions a la diversitat d’antologies amb títols tan descriptius com Tits & Clits, Wet Satin o Anarchy, Melinda Gebbie publica el seu primer còmic complet al 1977. Aquesta obra, titulada Fresca Zizis, serà enjudiciada com obscena a Gran Bretanya i la seva possessió quedarà prohibida al país a partir d’aquell moment, sent requisats i cremats tots els exemplars existents de l’edició anglesa. La seva darrera contribució a la historieta ha estat la novel·la gràfica Lost Girls, realitzada juntament amb el seu marit Alan Moore, amb qui també va crear el personatge de Cobweb per a la sèrie Tomorrow Stories. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Norma Editorial.


Michael Golden (EE.UU. - 1955)

Va començar la seva relació amb el Novè Art cap el 1976. Després de treballar durant un temps en diverses sèries de l’editorial DC Comics, algunes d’elles de relativa vinculació amb el personatge de Batman, va passar després a treballar per a Marvel Comics a la sèrie de Los Micronautas. Amb posterioritat a aquest espai les seves aportacions a la historieta per a dedicar-se majorment a la publicitat, tot i que va continuar fent portades i alguna altra feina esporàdica. No obstant això, al 1986 es va produir la seva tornada al mitjà en una sèrie continuada titulada The ‘Nam que l’atorgaria gran predicament, per quant fou el primer comic-book que va plantejat el conflicte entre Estats Units i Vietnam en termes tan reals. Altres treballs destacats de Michael Golden han sigut Los Vengadores (1981), Marvel Fanfare (1982), Bucky O'Hare (1984 - 1985), Dr. Extraño i Spartan X (1998). Amb els anys Golden no tan sols ha exercit com autor, sinó que ha estat també Director artístic de Marvel Comics i ha realitzat tasques d‘editor.


Milo Manara (Bolzano, Italia - 1945)

Es va interessar pel còmic quan voltava els 20 anys, gràcies al vanguardisme present a obres com Barbarella i Jodelle. A una primera etapa, a principis dels setanta, a la seva producció es combinen diverses historietes eròtiques de butxaca amb treballs de militància d’esquerres. Després d’un període posterior, durant el que realitza projectes artísticament més ambiciosos juntament a diferents guionistes, al 1978 Manara inicia la seva carrera com autor complet amb HP y Giusseppe Bergman, primer pas d’una ascendent progressió on l’aventura i - de nou – l’erotisme, juguen un paper central. En aquest període – que es perllonga fins a l’actualitat – pertanyen la resta d’episodis de Las aventuras de Giuseppe Bergman, les diverses entregues de El Clic i El perfume del invisible i també històries como Gulliveriana i Kamasutra. Juntament amb la seva producció com autor complet, Manara ha realitzat col·laboracions amb autors tan destacats com Hugo Pratt (Verano indio, El gaucho), Federico Fellini (Viaje a Tulum) i Alejandro Jodorowsky (Los Borgia). Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb l’ Institut Italià de Cultura.


Moebius (París, França – 1938)

Jean Giraud, autèntic nom de Moebius, va donar les seves primeres pases com a dibuixant d‘historietes a la aridesa del western. Jijé, qui fora el seu mestre, li va proporcionar al 1963 el primer encàrrec destacat de la seva carrera: Blueberry. Després d’això, a mesura que passava la dècada dels seixanta, Jean Giraud va anar sentint, cada cop amb més intensitat, la necessitat de reinventar-se a ell mateix com Moebius. Tanmateix, Giraud continuava retratant el dur Far West amb un grafisme de marcat contrast de llums i ombres, Moebius s’adentraria en les profunditats insondables del fantàstic presoner d’una obsessiva devoció pel joc de matissos que permitien les trames manuals. I va ser Moebius qui va fundar als anys setenta Les Humanoïdes Associés en companyia d’altres il·lustres companys. Va ser Moebius qui va donar volada a propostes com El garaje hermético, Arzach o Venecia celeste; qui es va aliar amb Alejandro Jodorowsky per donar llum a El Incal, un dels principals referents de la ciència-ficció contemporànea; qui, a dia d’avui, s’ha convertit en un dels gegants de la creació gràfica a nivell mundial.


Paul Naschy (Madrid – 1934)

A principis dels seixanta el campió d’halterofília Jacinto Molina fou requerit per la seva fornida condició per a intervenir com extra a algunes superproduccions de Hollywood rodades a Espanya. Allò, juntament amb l’admiració que sentia pels clàssics del cinema de terror, va suposar el inici de la seva carrera com actor, guionista, productor i director cinematogràfic; ja sota el nombre artístic de Paul Naschy des de 1968. Amb els anys, Naschy ha arribat a intervenir en més de 100 pel·lícules, per les quals ha rebut reconeixement internacional i grans premis fins a convertir-se per dret propi en un dels noms fonamentals del cinema fantàstic espanyol. La seva gran tasca creativa al front de la Saga de Walpurgis ha trobat recentement el seu trasllat a la historieta en Waldemar Daninsky (El retorno del hombre lobo), una novel·la gràfica realitzada conjuntament amb Javier Trujillo que els ha fet mereixedors a ambdós del Premi a la “millor obra espanyola” a Expocòmic 07. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Aleta Ediciones.


Peter Bagge (Nova York, EE.UU. - 1957)

Peter Bagge és un dels autores més importants de l’actual còmic independent en la seva vesant derivada de l’underground. Bagge, després d’un breu pas als setanta per la School of Visual Arts de Nova York, durant la dècada dels vuitanta exerceix d’editor de la veterana revista Weirdo de Robert Crumb i treballa en diverses sèries que varen propiciar el naixement del seu personatge més famós fins a la data: Buddy Bradley. Les aventures de Buddy al Seattle dels noranta satiritzen la cultura grunge i devenen retrat caricaturesc de les pobres expectatives de la jove classe mitjana de l’època. Aquestes desventures han sigut recopilades a la capçalera Odio (Ed. La Cúpula), Premi a la Millor obra estrangera publicada a Espanya concedit al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1996. Altres títols importants a la carrera de Peter Badge són Buddy y los Bradley, Mundo Idiota, Studs Kirby, Junior y otros perdedores i Sudando Tinta, tots ells publicats per Ediciones La Cúpula.


Ray Harryhausen (California, EE.UU. - 1920)

L’escriptor de ciència-ficció Ray Bradbury i el responsable de l’stop motion de la primera versió de King Kong, Willis O’Brien, han sigut dues figures determinants a la carrera de Ray Harryhausen. Amb el primer va poder compartir la seva afició per la literatura fantàstica, mentre que el segon el va animar a entrar al món de l’animació de marionetes pel cinema. Les primeres feines de Harryhausen apareixen al llarg de la segona meitat dels anys quaranta, però no és fins a 1953, amb El monstruo de tiempos remotos, que consta en solitari com autor dels efectes d’animació d’una pel·lícula. És precisament durant aquesta dècada i la següent que es produeixen els seus treballs més recordats: La Tierra contra los platillos voladores (1956), Simbad i la princesa (1958), Los viajes de Gulliver (1960), Jason i los Argonautas (1963), Hace un millón de anys (1966) i El valle Gwangi (1969). A partir dels setanta els seus treballs es tornen més esporàdics, exercint també com a guionista i realitzant petits papers com actor.


Terry Moore (Texas, EE.UU. - 1954)

Fins fa poc temps s’hagués dit que Terry Moore era autor d’una única obra, doncs debutà al món del còmic al 1993 amb la seva sèrie Strangers in Paradise i, des de les hores, ha estat més de 14 anys treballant casi exclusivament en ella. Després d’intentar entrar a la indústria de les tires de premsa en varies ocasions, sempre sense èxit, el context de petites editorials que floreixen a principis dels noranta a Estats Units l’animaren a presentar un projecte de mini-sèrie que fou acceptat per Antartic Press. Aquella primera mini-sèrie de Strangers in Paradise l’animà a crear el seu propi segell editorial, Abstract Studio, Inc., des del que produiria la resta de la sèrie amb l’excepción d’un breu període a Homage Comics. Actualment, amb Strangers in Paradise ja finalitzada, mentre que espera que pugui ser adaptada a altres mitjans, Terry Moore ha sigut contractat en exclusiva per Marvel Comics per a desenvolupar les sèries Spider-Man Loves Mary Jane i Runaways mentre que prepara una nova obra de creació pròpia titulada Echo. Aquest autor ha estat convidat al Saló en col·laboració amb Norma Editorial.


Tim Sale (Nova York, EE.UU. - 1959)

Després de cursar estudis a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York i al Taller de dibuix de John Buscema, Tim Sale rep els seus primers encàrrecs professionals a partir de 1983. Amb el temps, una sèrie de contactes en convencions de còmic li permeten col·laborar amb Matt Wagner a Grendel: La hija del Diablo i amb James Robinson a Legends of the Dark Knight: Blades. Tot i que, per damunt de tot, ha sigut amb Jeph Loeb amb qui des de fa casi dues dècades forma un dels més reconeguts equips creatius del món del còmic, responsable d’obres tan celebrades com El Largo Halloween i Dark Victory (ambdues protagonitzades per Batman), Superman: para todas las estaciones, Daredevil: Yellow, Spiderman: Blue i Hulk: Gray. La seva comicografia es completa amb títols com Billi 99, Deathblow o els seu projecte més recent, Superman: Confidencial, realitzat juntament amb Darwyn Cooke. No obstant, si alguna cosa ha fet enlairar-se la seva carrera artística, ha sigut la seva contribució a l’èxit televisiu Herois, sèrie per a la que produeix totes les pintures que s’hi mostren.


Tony Harris (Charleston, Carolina del Sud, EE.UU. - 1969)

Aquest personal dibuixant va començar a destacar dins del món del còmic d’Estats Units a la sèrie d’Starman, capçalera mensual aixecada entre James Robinson i ell mateix que els feu a ambdós mereixedors d’un Premi Eisner al 1997. Després d’un breu període als Gaijin Studios a principis dels noranta, el seu nou espai creatiu de referència ha passat a ésser el Jolly Roger Studio, des d’on ha produït obres gràficament tan cridaneres com Doctor Extraño, Obergeist y JSA: The Liberty Files, a més de col·laborar en l’elaboració de projectes tan particulars com Lazarus 5. Després de col·laboracions molt puntuals en creacions tan longeves coo Iron Man i Batman Legends of Dark Knight, emprèn juntament a l’exitós guionista Brian K. Vaughan una nova sèrie mensual, Ex Machina, que al 2005 li fa guanyar un altre Premi Eisner. És en aquesta darrera sèrie on millor podem apreciar com s’ha depurat el grafisme de Harris amb els anys i el gran pes que la referència fotogràfica ha adquirit en ell.


Roman Dirge (San Diego, EE.UU – 1972)

Nascut al 1972 als Estats Units, és dibuixant, escriptor, prestidigitador i el creador de la sèrie de còmics de Lenore. Durant la seva època al institut va formar part de la banda “Of Worlds Long Dead”. Fou jutgat pels seus professors d’art com incapaç per dedicar-se a l’art pel seu estil cru, el que el va impulsar a abandonar aquesta primera passió per dedicar-se a la màgia. Anys després, la seva passió per l’art el portaria a crear a Lenore, l’encantadora nena morta, per la revista Xenophobe. Les tires còmiques captaran l’atenció de Dan Vado, president de Slave Labor Graphics, qui l’ajudaria a llançar-se a la fama. És també autor dels llibres Something At The Window Is Scratching, The Monsters In My Tummy, The Cat With A Really Big Head: And One Other Story That Isn't As Good i ha realitzat algunes feines per The Haunted Mansion Comics. Dirge també ha col·laborat en alguns capítols de Invader Zim, la sèrie de dibuixos animats del seu amic i col·lega Jhonen Vasquez.


Vittorio Giardino (Bolonia, Italia - 1946)

En 1979 deixa la seva professió d’enginyer electrònic per dedicar-se al còmic. Tres anys més tard, les seves obres comencen a ser traduïdes a diversos idiomes i li valen diferents premis internacionals. És en 1991 quan comença la seva col·laboració amb l’editor Casterman amb l’àlbum Vacaciones fatales. Al 1994 apareix el primer volum de les aventures de Jonas Fink, premiat amb l’Alph'art al millor àlbum estranger al Festival de Angoulême al gener de 1995. Des de les hores ha realitzat numeroses obres i rebut multitud de guardons, ¡No pasarán! És una de les seves obres més premiades i aclamades per la crítica internacional.


Font: Ficomic

2 comentaris:

merlanegra ha dit...

amb FICOMIC sempre em passa el mateix: no ser si alegrar-me perquè tradueixen al català o plorar per les poques ganes que mostren sempre.

Jau ha dit...

Giraud al saló!!!!!!!!!!!
Ahhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Publica un comentari a l'entrada