Sàpiens, una breu història de la humanitat és un assaig de l'historiador israelià Yuval Noah Harari va publicar el 2011, i que ens va arribar en català, el 2014 per part d'Edicions 62, esdevenint tot un best-seller mundial.
L'octubre de l'any passat, es va publicar la primera part de la seva adaptació en còmic El naixement de la humanitat, també publicada en català per Edicions 62, i el novembre d'enguany ens ha arribat la segona part, Els pilars de la civilització, també per la mateixa editorial.
Són quatre les parts que té el llibre
original: La revolució cognitiva, la revolució agrícola, la
unificació de la humanitat i la revolució científica.
Al primer volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat El naixement de la humanitat, ens mostra de manera molt ben explicada, atractiva, amb sentit crític i humor, com l'Homo sapiens,
nosaltres, l'home modern, va arribar a ocupar tot el món, això sí ja
deixant llavors una forta empremta al planeta, tot i ser-ne
inconscients. No només vam ser participis d'una manera o altra
l'extinció de diverses espècies animals, en especial la coneguda
megafauna, sinó també vam anar substituint d'una manera o altra altres
espècies humanes amb qui vam conviure durant molt de temps.
Però
l'empremta ecològica, tal com diem ara, d'aquells
caçadors-recol·lectors humans, al cap i a la fi la podríem considerar
mínima o poc rellevant, evidentment per aquells que en van patir les
llances doncs no. I sí així haguera sigut sempre, alguna altra espècie
hauríem fet desaparèixer, però en termes generals el món i la humanitat
no tindria res a veure a com és ara, tal com el coneixem.
És en aquest segon volum de Sàpiens: Una història gràfica titulat Els pilars de la civilització,
on se'ns explica el perquè el món és tal com el coneixem. I tot
comença fa uns 12000 anys, quan en diversos punts de la Terra, de manera
gradual, va succeir la Revolució Agrícola. I en el context geogràfic
que ens movem, la protagonista d'aquesta història és una planta fins
llavors no li havíem fet gaire cas: el blat. Aquella planta que de tant
en tant n'agafàvem les llavors, i fèiem farinetes, sent un altre dels
molts aliments que consumien, va passar a ser l'aliment essencial de
cada dia, el pa de cada dia, mai més ben dit.
Amb el pas del
temps, vam aprendre a cultivar aquella planta, però cultivar volia dir
canviar de vida. Anar deixant de ser caçadors-recol·lectors nòmades, a
ser agricultors sedentaris. Un procés que va durar el seu temps, no va
ser d'un dia per l'altre. Però si van aprendre a domesticar plantes, per
què no domesticar animals, i en lloc d'haver d'anar a caçar, doncs
tenir els animals en tancats, també va passar. Com que això, fou procés
gradual, com he dit, per ells cada pas que feien, era una petita millora
en la seva vida, i segurament, en aquells inicis ho fou, però clar no
sabien que el que havien iniciat no tenia marxa enrere i el que passaria
en realitat és que la humanitat s'acabaria complicant la vida.
La
població humana aniria augmentant i augmentant, aquells primers poblats
acabarien esdevenint grans ciutats amb milers de gent vivint-hi,
l'alteració de la natura ja començaria a ser inevitable i irreversible, i
tot acompanyat de malalties que fins llavors desconegudes, de fams per
culpa de basar-se en pocs aliments, allò de les males collites, també
van aparèixer les diferències socials, mentre uns pocs es dedicaven a
governar, d'altres a treballar de Sol a Sol, perquè els primers
poguessin viure bé. I evidentment tots aquests canvis acabarien donant
lloc a guerres entre ciutats primer, i regnes després, i evidentment si
vam domesticar ovelles, també vam domesticar altres humans,
esclavitzar-los, i que esdevinguessin un element més de la propietat.
Això de treballar per viure, viure per treballar, produir, és una cosa
que encara arrosseguem.
Però no es poden crear grans societats
humanes, sense quelcom que les lligui fortament. Al primer volum de
l'adaptació gràfica, ja se'n va parlar, i ara hi aprofundirem. Aquelles
primeres ficcions que ens vam imaginar quan érem caçadors i
recol·lectors, ara serien essencials que molta i molta gent de tota mena
d'una mateixa ciutat o territori visqués sota control, sota certa
harmonia. Aquelles primeres ficcions s'anirien fent cada vegada més
complexes, esdevenint el que coneixem com a poders religiosos o civils, o
sigui tots els ordres imaginaris on uns manen i els altres treballen, i
que s'han perpetuat fins avui. Si una entitat polític-administrativa
existeix és perquè la gent que hi viu hi creu en aquesta ficció. En el
moment que una gran majoria hi deixa de creure per difondre'n una de
nova, o bé arriba una de ficció forastera, i aquesta nova sigui la que
sigui té reeiximent, un nou ordre imaginari s'imposa. I d'exemples en la
nostra història no en falten, i normalment acompanyats de grans
conflictes bèl·lics.
Però aquest procés gradual i llarg, on cada
vegada es posseïen més coses, es va requerir un nou mitjà
d'emmagatzemar informació; el cervell humà no estava preparat (i no ho
està) per tot el que s'estava esdevenint. Tal com l'agricultura va
aparèixer en diferents llocs del planeta independentment, també ho feu
l'escriptura, però aquella primera escriptura no servia per explicar
rondalles o les ficcions que tinguéssim, per això tenien el cervell i la
parla, sinó per comptabilitzar el que es tenia. Saber quan sacs de blat
hi havien als magatzems, de quants soldats es disposava, quanta gent
pagava impostos, o que posseïa cadascú, era una informació que s'havia
d'anotar en algun material o altre. Els números van ser l'origen de
l'escriptura.
Les ficcions han esdevingut ordre i llei, donat
lloc a totes les societats que han poblat la Terra, els ordres
imaginaris que veiem quan mirem un mapa polític. Les diverses jerarquies
que han existit i algunes d'alguna manera o altre s'ha perpetuat són
ficcions: la segregació racial als Estats Units d'Amèrica o el sistema
de castes de l'Índia en són dos exemples. Però també tenim el gènere, o
més ben dit el patriarcat, sent una de les jerarquies més antigues, on
ser home, implicava unes coses i era qui tenia els drets, i ser dona,
n'implicava unes altres coses i era qui no tenia drets. Per sort, amb el
pas del temps, les dones han guanyat drets, tant que fins i tot han
esdevingut governants, però així i tot encara falta molt per canviar.
Tal
com ens diu, és impensable suprimir les ficcions, amb la quantitat de
gent que camina per aquest planeta, en el fons tothom vol creure en
alguna cosa. Ara bé, sempre es pot intentar canviar aquestes ficcions,
perquè tal que siguin les millors possibles pels afectats. Ja que
escapar-nos d'aquestes ficcions és impossible, és a les nostre mans
decidir com han de ser.
Aquests
paràgrafs són un breu resum de què al llarg de les 250 pàgines
del còmic se'ns anirà explicant, en els seus els quatre capítols:
L'espiga dels horrors, Homes i mites, Dins del laberint i El gabinet de
la Dra. Ficció. Sense
dubte entenent el nostre passat, ens permet entendre el
nostre present, i tot i que ens diguin el contrari, tot es pot canviar.
No hi ha res etern. Tota ficció es pot canviar.
Continuo
sense haver llegit el llibre original, però aquesta igual que en la
primera part gràfica, aquesta segona continua en el mateix nivell,
propera al lector, amb exemples, perquè tot quedi ben clar, i
com he dit més amunt amb sentit crític, amb humor, per tal que la
càrrega que portem a l'esquena en la nostra evolució i història
sedentària no ens sigui
feixuga, però sense enganyar-nos, la realitat és la què és. I certament
no podem jutjar els nostres avantpassats per haver decidit canviar
d'estil de vida, ja que al cap i a la fi va ser un procés al llarg de
moltes generacions i en diferents punts del món. I tot i
que ara tenim tots els coneixements possibles, actuem perjudicialment
envers el planeta i envers nosaltres
mateixos. Algunes ficcions s'han canviat i es canviaran, però d'altres
estan molt ben arrelades, i aquestes són les que ens porten pel mal
camí.
A veure quan tocarà llegir el llibre original i així percebre com pertoca la gran feina han fet l'autor original, en Yuval Noah Harari, com els altres dos autors que han treballat a l'adaptació, en David Vandermeulen i en Daniel Casanave,
no només per fer l'adaptació de part de l'obra original sinó també
aprofitant per afegir-hi conceptes ben actuals, d'avui en dia, i així
actualitzar el Sàpiens original.
Hem
domesticat plantes i animals, ens hem esclavitzat, ens hem assentat
creant ciutats i regnes, però per alguns el món s'ha quedat petit i
segurament hi hagi més terres més enllà de les mars per descobrir i
dominar. Toca unificar la humanitat, i els diners, els imperis, i les
religions seran els protagonistes del tercer volum de Sàpiens: Una història gràfica. Si segueixen el mateix ritme, a finals del 2022 l'hauríem de tenir.
