18 anys seguint l'actualitat del còmic en català!
Aquest divendres 12 de juny a les sis de la tarda, a la Biblioteca Pare Gual Pujadas de Canet de Mar (Riera de Sant Domènec, 1A), es presentarà Caritat del Río, obra publicada per Garbuix Books, tot comptant amb la presència del seu autor, en Pep Brocal, i de Gregorio Luri, doctor en filosofia i autor d'"El cielo prometido: Una mujer al servicio de Stalin."
Font: Pep Brocal
Per aquest pròxim mes de juny, Norma Editorial traurà com a novetat de còmic El matx del segle, de Julie Billault i Seb Piquet.
A la venda el 19 de juny!
El matx del segle, de Julie Billault i Seb PiquetLIVERPOOL, 1915. Amb els homes combatent al front, les dones ocupen els llocs de treball vacants per mantenir la producció de l’armament. Però les fàbriques no són l’únic espai on les dones han reemplaçat els homes: també han saltat als camps de futbol, on les Newton Ladies són les reines indiscutides en tots els estadis.
Inspirada en la història verídica de les llegendàries Dick, Kerr’s Ladies, la guionista Julie Billault i el dibuixant Seb Piquet recreen els orígens del futbol femení en una novel·la gràfica que juga en una altra lliga.
Aquest dijous 11 de juny a dos quarts de set de la tarda, a Can Marfà Gènere de Punt del Museu de Mataró (Passatge de Can Marfà, núm. 1), es presentarà La vida secreta de la roba, novetat de març de Pol·len Edicions, tot comptant amb la presència del seves tres autores, Clara Mallart, Anna Llarch i Panchulei, i amb la col·laboració de Víctor Calderón i Pedro Vicente del Roble del programa Els Bufacanyes de Mataró Radio.
Font: Pol·len Edicions
Per aquest mes de juny, Panini Comics posa a la venda el divuitè volum de l'edició Maximum de Berserk, de Kentaro Miura.
A la venda el 18 de juny!
Com a primera novetat de juny, Animallibres i Bromera, ambdues del mateix grup editorial, per les edicions catalanes i valencianes respectivament, ens porten el cinquè volum d'Agència Dental Màgica, de Nacho Golfe i Núria Aparicio, titulat El cargol de Frankenstein / El caragol de Frankenstein.
Com a segona novetat de maig, tindrem el segon volum de Magalí.
Com a novetat de juny, Mai Més Llibres publicarà Soc un gat, d'Oriol Vlak, el seu debut com a autor total (guió i dibuix).
A la venda el 17 de juny!
Mentre els colors desapareixen i el fum satura l’aire, un gat perdut es veu empès a afrontar una missió èpica: rescatar el seu amic i, de passada, salvar-nos a tots de les urpes de la Gran Fàbrica, un gegant de ferro en expansió constant que ho devora tot.
Amb la companyia d’un llop savi i una enigmàtica cria de sirena, el gat haurà de fer front a un sistema de producció desmesurat i absurd, amb l’esperança d’aturar la devastació. Aconseguirà rescatar el seu amic i retornar el color al món?
Que no pari el fum!
Vic, capital de la comarca d’Osona, acull el Vic Freak, un esdeveniment dedicat a la cultura freak, el manga, l’anime, els videojocs i l’univers geek que s’ha consolidat com una de les cites més destacades del sector a la Catalunya Central. El Vic Freak atrau cada any un públic jove i familiar interessat en les noves tendències de l’oci alternatiu i la cultura pop.
A més, el Vic Freak a Osona es complementa amb activitats participatives i propostes per a tots els públics, creant un ambient dinàmic i festiu que el converteix en una opció ideal per visitar Vic i descobrir noves formes d’oci i entreteniment.
Aprofitant la visita al Vic Freak, es poden descobrir indrets emblemàtics com Vic, amb la seva coneguda Plaça Major i el centre històric, així com espais naturals propers com Rupit i Pruit o Tavertet, ideals per completar la jornada.
Podeu consultar la seva informació al següent enllaç i a Instagram.
Font: Fires catalanes
El jurat del premi València de novel·la gràfica ha atorgat el premi a l’obra Magma, una proposta d’Emma Casadevall que compta amb l’assessorament de Jorge Emilio Mendoza Piña
La ciutat de Terrassa acull aquesta setmana, del l’1 al 6 de juny les Primeres Jornades del Còmic, sota el nom d’ègarcòmic. Aquesta nova insígnia cultural neix amb la ferma voluntat de consolidar-se com un espai de trobada, diàleg i celebració de la narrativa gràfica a Catalunya. El projecte busca connectar lectors, autors, editorials, llibreries i professionals del sector, oferint una plataforma d’expressió artística, pensament crític i oci de qualitat tant per al públic local com nacional.
Mostra: Dissabte, 6 de juny de 2026 (de 10 h a 21 h)
Llocs: Plaça del Vapor Ventalló, Arxiu Tobella i Biblioteca Central de Terrassa
Web i Instagram
Cartell del 1r ègarcòmic dibuixat per DaniZAR (Dani Zarzuelo)
L’esdeveniment aposta per un format altament accessible, familiar i
participatiu que s’estendrà de dilluns a dissabte amb una ambiciosa
programació que inclou conferències especialitzades, una exposició d’art
original d’interès internacional, certàmens de caràcter social i una
gran fira a l’aire lliure com a cloenda.
UNA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE PRIMER NIVELL
Durant tota la setmana, ègarcòmic vertebra les seves activitats en diferents equipaments clau de la ciutat, oferint continguts que combinen la nostàlgia històrica amb les tendències de futur del sector:
UN PROJECTE AMB ÀNIMA: COMPROMÍS SOCIAL I SOLIDARI
Més enllà de la seva dimensió cultural, ègarcòmic neix profundament vinculat al compromís social i solidari. Els beneficis de les activitats es destinaran íntegrament a la investigació del càncer infantil, en col·laboració amb Policías X Valientes. Aquesta sensibilitat solidària connecta directament amb diverses iniciatives impulsades de manera molt activa des de Terrassa durant els darrers anys en suport als infants afectats per aquesta malaltia.
CONCURS DE DIBUIX INFANTIL I OBERTURA DE LA MOSTRA
Amb l’objectiu de promoure la creativitat i apropar els llenguatges de la vinyeta als més joves, les jornades impulsen un Concurs de Dibuix Infantil orientat a infants de 6 a 12 anys. En sintonia amb els valors del festival, la convocatòria s’estén no només als centres educatius de la ciutat, sinó també de manera molt especial als infants ingressats a les plantes d’oncologia infantil de diversos hospitals, col·laborant directament amb la iniciativa «Policías X Valientes».
AVÍS ORGANITZATIU IMPORTANT: Per motius de logística, la Mostra de Còmic concentrarà tota la seva activitat el dissabte 6 de juny. Durant tota la jornada (de 10 h a 21 h), la Plaça del Vapor Ventalló es transformarà en l’epicentre de l’esdeveniment, omplint-se de carpes amb editorials, botigues especialitzades, espais d’autoedició, signatures i trobades directes amb autors.
L’organització manté oberta la convocatòria per a aquelles editorials, llibreries, creadors o associacions nacionals que desitgin contractar un espai de venda o exposició, així com la crida de voluntaris que vulguin formar part activa d’aquesta fita cultural de Terrassa.
SOBRE ÈGARCÒMIC
Ègarcòmic és una iniciativa cultural independent de nova creació amb seu a Terrassa que neix l’any 2026 amb l’objectiu de dignificar, difondre i celebrar el potencial de la narrativa gràfica en totes les seves vessants. A través d’un model de festival participatiu i integrat a la ciutat, pretén esdevenir un referent fix dins del calendari de certàmens del còmic a nivell català i estatal.
Font: Ràdio Star Terrassa
La dibuixant i directora francoiraniana Marjane Satrapi, autora de Persèpolis, ha mort als 56 anys, a París. En un comunicat, la família ha explicat que ha mort de tristesa després de perdre ara fa un any el seu marit, el productor, actor i guionista Mattias Ripa, que va morir el 8 d'abril del 2025.
 |
| Marjane Satrapi, extreta d'Editorial Finestres |
Satrapi va aconseguir reconeixement internacional amb la seva novel·la gràfica Persèpolis que més endavant va convertir en una pel·lícula amb el director de cinema Vincent Paronnaud.
Tota la seva obra, on destaquen títols com Brodats (2003), Pollastre amb prunes(2009) i El sospir (2011), està marcada per la situació de les dones al seu país.
Aquests darrers anys, ha estat Reservoir Books, agafant el relleu a Norma Editorial, qui ha ha publicat les seves obres. Com a obra més recent de Marjane Satrapi, Editorial Finestres va publicar Dona, Vida, Llibertat, una antologia d'obres de diversos autors que fou coordinada per ella.
Font: 3Cat Info
Ahir, 2 de juny de 2026, va morir Josep Maria Cadena i Catalán a noranta anys. Va ser un influent periodista, crític d'art i historiador de la premsa catalana. Jaume Capdevila Kap (a la foto amb Josep Maria Cadena l'any 2016), ha volgut escriure unes paraules recordant l'amic i savi que ens ha deixat.
Josep Maria Cadena o el fil de la memòria
Feia alguns anys que Josep Maria Cadena no sortia de casa. No estava pas malalt o impedit; senzillament sentia el pes dels anys i preferia estar-se a casa "per no prendre mal", segons les seves pròpies paraules. A casa, però, mantenia una intensa activitat, furetejant entre les pàgines de la seva extensa col·lecció de premsa satírica, posant punts, triant dibuixos i prenent notes, sempre amb algun projecte al cap. Acompanyat sempre per la Carme, pacient i dolça, el vell Cadena passava el dia assegut a la seva butaca, al costat de la finestra, amb un volum de Cu-cut!, damunt els genolls i amb una petita tauleta al costat, on arrenglerava els paperets curosament retallats per assenyalar les pàgines, i on tenia el telèfon, que era el seu fil amb el món. Aquest dimarts aquell fil s'ha trencat. Josep Maria Cadena i Catalán ha mort a noranta anys i ens deixa un buit d'aquells que no s'omplen fàcilment, perquè era d'aquelles persones que contenen, elles soles, una era sencera.
Deixo unes notes apressades, escrites amb el cor encongit, amb els dits que van sols per què el cap encara s’ha de fer a la idea del buit que deixa aquesta pèrdua. En Cadena era tot bonhomia i ironia. Era una biblioteca sencera, una hemeroteca i una sala de conversa tot en un. La conversa era, de fet, el seu medi natural. Cadena tenia la memòria d'aquells vells savis de poble que recorden exactament on eren quan va passar allò que ningú no recorda, i que troben la connexió imprevista entre un parell de dades inconnexes amb la naturalitat del qui simplement llegeix un mapa que porta massa temps desplegat al cap. Amb la companyia indispensable del seu “Vull dir, doncs”, tenia un reguitzell d'anècdotes sempre a punt, dispensades amb una ironia suau i una generositat absoluta. Passar una tarda amb ell era una experiència que deixava el cervell ple i els peus, estranyament, lleugers.
Ens unia la passió per la premsa satírica, aquella premsa que ell havia reivindicat amb insistència i elegància des de les pàgines del Diario de Barcelona, on la seva secció dominical Gentes de Pluma y Lápiz, publicada entre 1969 i 1975, recordava figures oblidades des de Padró o Moliné a Opisso i Junceda, i va esdevenir una referència per entendre la història de l'humor gràfic i del periodisme català. Per aquelles pàgines desfilaren tots els grans artistes del nostre país, fins i tot alguns noms que el règim pretenia fer oblidar per la seva vinculació amb l'extinta República. Cadena ho feia amb aquella discreció calculada que permet dir allò que no es pot dir sense que ningú pugui posar-hi el dit a sobre. Era un art que la dictadura, involuntàriament, havia contribuït a perfeccionar. Potser era la manera de saldar un deute. Perquè Cadena, que va mantenir sempre una forta consciència nacional i democràtica, havia après a llegir i escriure en català gràcies a una col·lecció de revistes En Patufet que tenien a casa seva, ja que a l’escola franquista la llengua catalana era una assignatura proscrita.
Josep Maria Cadena ha estat un personatge fonamental del periodisme català contemporani, sobretot pel seu compromís amb la professió i amb els valors democràtics, fet que el dugué —amb discreció, però fermesa— a ser darrere d'algunes de les iniciatives periodístiques més assenyalades durant la transició democràtica: el 1966 va ser un dels fundadors del Grup Democràtic de Periodistes, agrupació clandestina que s'oposava al control franquista de l'Associació de la Premsa de Barcelona. Aquella mateixa empenta el portà a ser un dels artífexs de la transformació d'aquella associació franquista en el Col·legi de Periodistes, i, sobretot, a ser un dels impulsors del diari Avui, el primer gran diari en català a Catalunya d'ençà de la guerra. Va ser l'home que va omplir la fitxa que demanava el Ministeri d'Informació i Turisme per a concessió de diaris, un pas indispensable perquè el projecte fos una realitat. Un gest administratiu que, en el context d'aquells anys, era molt més que un tràmit: era un acte de fe. També fou l’home que, malgrat que havia de ser el nou director d’aquell novell diari, feu un pas al costat amb absoluta generositat perquè els equilibris polítics del moment requerien un altre nom al capdavant de la redacció.
La seva obra com a recuperador de la memòria de la premsa satírica catalana és, senzillament, imprescindible. Sense la seva persistència i el seu rigor, el franquisme hauria aconseguit, almenys en part, el seu objectiu d'esborrar una bona part de la memòria d'aquells artistes i periodistes que van esmerçar el seu talent a la premsa humorística catalana. Com a crític d’art, fou sempre generós i benèvol. Centenars d’artistes van rebre l’afalac necessari, la paraula justa, en aquell moment tan delicat en què mostres la teva obra al públic. Casa seva era un petit museu. Al minúscul menjador, atapeït de llibres, restava lliure un únic pany de paret, també atapeït, però d'obres d'art d'artistes catalans d'extraordinari talent: els Opisso, pare i fill, Cornet, Junceda, Soler-Jové, Aragay, Vives-Fierro i tants d'altres. Cada quadre tenia la seva història, i Cadena la sabia i l’explicava, i en aquell moment la paret deixava de ser una paret i es convertia en un finestral obert a cent anys de cultura catalana. Una cultura que, durant la grisor del franquisme, Josep Maria Cadena va descobrir que li era pròpia i que estava perseguida. Així va començar a interessar-se pel passat i s’endinsà el món de les llibreteries de vell, on trobava tresors editats en català abans de l’intent de genocidi cultural que perpetrà el franquisme. Aquell jove Cadena va passar tant de temps a les llibreries de vell, que acabà per casar-se amb la filla d’un llibreter. La Carme ha estat sempre al seu costat des d’aleshores, això sí, sempre envoltats de llibres i d’aquell aroma especial que té el paper quan envelleix.
Quan la Fundació Gin va decidir tirar endavant l’ambiciós projecte d’un Museu Virtual d’humor gràfic, Cadena va compartir el seu enciclopèdic coneixement amb generositat amb l’equip de redactors que van escriure els centenars de biografies de dibuixants, revistes i personatges que omplen la web d’Humoristan. Fou també un il·lustre col·laborador dels Premis d'Humor Gat Perich. A poc a poc s'havia convertit en una de les veus més respectades del jurat, i sovint es conxorxava amb en Fer per atorgar el premi a qui ell considerava que se'l mereixia, amb aquell aire de conspirador benvolent que posaven quan creien que ningú s’adonava que tot el peix estava venut. Un any li vam concedir un premi Perich d'Honor, en reconeixement de la seva tasca periodística —Cadena havia signat una excel·lent biografia de Perich, la més completa que s'ha escrit fins ara, i de la que l’associació que gestiona el premi en prengué el nom: Perich sense concessions—. Doncs bé: arriba el dia de donar-li el premi, i en Cadena, que no s'havia perdut cap edició del Gat Perich, aquell dia no apareix. Pànic! Havíem intentat mantenir tan bé el secret del seu premi per tal que fos una sorpresa, que no li havíem dit ni el dia en què se celebrava la cerimònia. A correcuita el vam haver d'anar a buscar a casa, i amb la complicitat de la Carme i els fills, cames ajudeu-me cap a l'auditori on li havien de concedir el gatet de plata. Va arribar, va recollir el premi amb aquell somriure bonhomiós tan seu de qui fingeix sorpresa, però en realitat ja ho sap tot, i la sala li va fer una ovació que ell no s'esperava del tot, aquesta sí.
Amb en Cadena i en Lluís Solà i Dachs —un altre il·lustre investigador de la nostra premsa satírica i bon amic i company de trifulgues— vam escriure a sis mans la biografia del dibuixant Shum. En Cadena s'encarregà de perseguir els sumaris de la instrucció dels judicis, enterrats al fons de no-sé-pas-quin arxiu judicial, i redactà al detall la crònica judicial amb aquella minuciositat seva que no deixava cap cap per lligar. Quan l'editor de Diminuta, el també enyorat Joan Anton Sánchez, va veure el patracol resultant, ens va fer retallar la meitat del text per no enfarfegar el lector. I en Cadena, comprensiu com era, va rebaixar el seu text a molt menys de la meitat sense ni un mot de queixa. No tothom que ha escrit molt sap renunciar a allò que ha escrit. Ell sí.
Un dels darrers cops que el vaig veure, el vam anar a visitar amb en Lluís Solà. Jo restava mut, embadalit sentint-los recordar batalletes, anècdotes i facècies. Entre els dos, sumaven més de cent vuitanta anys. Eren dos homes que havien viscut de veritat allò que els altres simplement hem llegit, i la conversa entre ells tenia aquella densitat particular de les coses que no es poden reproduir.
Josep Maria Cadena tenia noranta anys i un telèfon sobre la tauleta, i fins al final va tenir coses per dir i projectes al cap. Havia dedicat la vida a preservar el fil que uneix el present amb el passat: aquell fil prim i resistent fet de noms, de dibuixos, de capçaleres i de trajectòries que el franquisme havia volgut escapçar i que ell, amb paciència de restaurador i tenacitat de periodista, havia anat reconstituint un a un. Gràcies a aquest treball, la mirada cap al futur té ara on recolzar-se. Cadena ha trenat per a nosaltres una corda ferma de memòria —de l'art i dels artistes catalans, de les seves lluites i els seus somriures— sense la qual estaríem, simplement, més orfes i més sols. Ja no li podrem tornar a trucar per demanar-li qui sap què sobre aquest o aquell dibuixant de l’any de la picor. El fil amb el món s'ha tallat. Però el fil de la memòria, aquell que ell va cosir amb dècades de feina minuciosa i apassionada, roman més ferm gràcies a ell.
Jaume Capdevila Kap
Per aquest mes de jumy, Edicions Cavall Fort ens porta el número 1533 de Cavall Fort per la primera quinzena del mes, i per altra banda, tenim el número 246 d'El Tatano.
Fonts: Cavall Fort i El Tatano
El novembre de 2024 vaig conèixer l'existència de l'Editorial Cor Còmics, gràcies a la publicació del primer número de la seva primera sèrie Costat obscur, que tot just s'acabava de publicar, en aquell mes, podent-lo trobar a diferents llibreries de Barcelona, o comprant-lo per correu ordinari.
Darrere de Cor Còmics, hi ha tres germans amants del còmic, el cine,
la novel·la, els relats de fantasia i ciència-ficció. Ells són en Marcel, en Jordi i en Màrius Coromines Rierola. Llegint el Qui som?
del seu blog, coneixerem les seves motivacions, que també han volgut
plasmar al text introductori d'aquest primer número. També podeu
seguir-los a Instagram.
A
més, també ens fan saber i afegeixen que amb aquest projecte, volen
publicar un còmic "grapa" al més pur americà però fet a casa i amb
personatges catalans.
Tots tres germans som uns enamorats del còmic des de petits, tant del
còmic americà, com del còmic europeu. Esperen créixer com a autors de
còmics amb aquest primer projecte que han iniciat tots junts amb molta
il·lusió.
Tal com hem dit Costat obscur és la seva
primera sèrie, tenint disponible els tres primers números. El segon va
sortir el maig de 2025 i el tercer, el novembre de 2025 S'espera que ben
aviat tinguem el quart número.
Tot i que fa temps que fa que
existeix, no ha estat fins al febrer d'enguany que no en vaig comprar
els dos primers números. Havent de baixar a Barcelona, vaig arribar-me
fins a Continuarà Còmics, i sabent que els hi havien de tenir, els vaig comprar. El tercer, però no el tenien, el vaig comprar al passat 44 Comic Barcelona, tot coneixent dos dels seus autors.
Així havent fet aquesta breu presentació, comencem amb el primer número de Costat obscur titulat Una nova albada, que inclou els dos primers capítols de la sèrie.
Per aquest juny, Distrito Manga, segell editorial de Penguin Random House, publicarà el quinze volum de Wind Breaker, de Satoru Nii.
Wind Breaker vol. 15, de Satoru NiI
Revoluciones lejanas és un llibre de memòries parcials de l'Alfons López. Recull les seves estances de cooperació internacional a l’Amèrica Llatina, preferentment allà on es desenvolupaven processos revolucionaris.
Segons l'autor: "És un llibre on es complementen i interactuen amb el text llenguatges diversos derivats del dibuix com el còmic, la il·lustració, la caricatura i l’humor gràfic. Podríem dir doncs que és un llibre Il·lustrat, tot i que sospito que no seria del gust de Rousseau. I també és un llibre de reflexió biològica: per què l’esquerra ensopega sempre amb la mateixa pedra fins a arribar a la seva pròpia extinció? Té una relació incestuosa amb la pedra?"
Presentació: Dimarts 9 de juny del 2026 a les 19.00 h. Llibreria Documenta, Pau Claris, 144, Barcelona.
Revoluciones lejanas. Memorias más o menos parciales. A. López. Editorial Milenio. 308 pàgines. 42,00 €. ISBN: 978-84-19884-94-7
Com a llançament d'aquest juny, Salvat, segell editorial del Grup Anaya, ens porta l'edició especial amb setze pàgines exclusives de Les XII proves d'Astèrix.
Juli Cèsar proposa el repte definitiu. Astèrix i Obèlix accepten. Roma no sap en què s'ha ficat.
Exasperat per la resistència d'un petit poble gal, Cèsar llança un desafiament sense precedents: dotze proves inspirades en els treballs d'Hèrcules. Si els gals les superen totes, l'Imperi Romà és seu. Si fallen una sola, es converteixen en esclaus. Spoiler: Cèsar no ha llegit bé els seus rivals. El que aquest pobre home no ha calculat és que Astèrix té més astúcia que tot el Senat junt, i que Obèlix té més gana que l'exèrcit romà al complet.
L'aventura avança prova a prova a ritme trepidant, amb un humor que barreja l'acció més física amb la sàtira més afilada. Una de les proves els enfronta a una burocràcia romana tan absurda i laberíntica que porta dècades arrencant riallades a lectors de totes les edats, i continua sent tan vigent com el primer dia.
Astèrix és d'aquells àlbums que els pares compren «per als nens» i acaben llegint ells primer. Aquesta edició especial del 50 aniversari de la pel·lícula d'animació original de Goscinny i Uderzo inclou 16 pàgines de contingut extra, convertint-la en la versió més completa disponible. Un clàssic per compartir en família, de 0 a 99 anys, amb o sense poció màgica.
En la segona tanda de novetats del mes de juny, Planeta Comic traurà volum 18è de Haikyû!!
Haikyû!! vol. 18, de Haruichi FurudateEl Karasuno contra el Shiratorizawa! Comença un partit molt emocionant.
Després de derrotar els seus arxienemics de l’Aoba Jôsai, el Karasuno s’haurà d’enfrontar als campions del Shiratorizawa a la final de la lligueta de representants de la prefectura!! Els de negre ho tenen molt difícil contra la força demolidora de l’Ushijima, una estrella tan increïble que no sembla de l’escola superior, però finalment comencen a aprofitar les oportunitats creades per les recepcions d’en Nishinoya. Quina serà la clau per a atrapar el Shiratorizawa?!
Avui dissabte, en el marc de la VIII Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (CatCon) que se celebra durant aquest cap de setmana, organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) s'han entegat els XVIII Premis Ictineus. L'obra guanyadora en la categoria de còmic ha estat Nausicaä de la Vall del Vent, de Hayao Miyazaki, traduïda per Marc Bernabé i publicada per Planeta Cómic. El 2025 es van publicar els tres primers volums, i enguany se n'ha publicat dos més, i cara el juliol està programat el sisè volum dels set que tindrà la sèrie.
Font: SCCFF
Com prou bé sabeu, la revista Camacuc, arriba a casa cada dos mesos, però detectant que a algunes xiquetes i xiquets l’espera se’ls fa molt llarga, han decidit que a partir d’ara, a banda dels sis números anuals, també hi haurà dues edicions especials!
Font: Camacuc
Tancant
l'agost de l'any passat, es va presentar una campanya de micromecenatge
per tal de publicar un còmic sobre memòria històrica, recuperant un
malaurat lloc que segurament la gran majoria de nosaltres desconeixem.
Una història sobre la presó franquista situada a la més petita de les
quatre illes Balears: La Colònia Penitenciària de Formentera.
I així després d'una reeixida campanya, el gener d'enguany, amb el suport de La Oveja Roja, ens va arribar I un dia. Formentera 1940, d'Antoni Ferrer, Vicent Ferrer, Carles Torres i Víctor Escandell. El primer ocupant-se de l'assessorament històric, els dos següents ocupant-se del guió i el darrer, de les il·lustracions.
Acabada
la Guerra Civil, per acabar d'esclafar encara més tots aquells van
lluitar al bàndol republicà o aquells que eren simplement militants
d'esquerreres o d'ideologies afines, va venir una forta repressió, i la
presó fou un recurs àmpliament utilitzat per tots ells.
Així al
llarg de la geogràfica d'aquella Espanya franquista, es van construir
presons en diferents indrets, i una petita illa fou elegida per
haver-n'hi una, Formentera, que va entrar en funcionament el 1940.
Certament, si aquesta illa ja fou de per si una presó, s'hi va construir
una altra. Com es podia fugir d'una illa sense saber nadar o disposar
d'una embarcació, i més si, era el primer cop que veies la mar?
Així
durant els tres anys que la presó va estar en funcionament, milers de
presos hi van ser portats, i la mort també hi va ser omnipresent, no pas
per cap tret, sinó per les dures condicions, manga d'higiene i fam que
hi havia en aquell lloc. Cinquanta-vuit persones hi van morir.
Però
la repressió a part de ser física, corporal, també la fou mental, ja no
només pels adoctrinaments franquistes que van haver de suportar, sinó
que la gran majoria dels internats provenien de territoris ben
allunyats, molts eren de Badajoz. I, per tant, hi havia aquesta tortura
mental de ser un lloc ben allunyat de la seva terra natal i especialment
de les seves famílies que segurament no en sabien res d'ells.
L'avanç
de les forces aliades per la Mediterrània en el context de la Segona
Guerra Mundial va forçar el tancament de la presó a finals de 1942. Els
presos van ser traslladats a Barcelona i Lleida.
Així a partir
de totes les investigacions i recerques que s'han portat a terme, com
també a partir dels testimonis de supervivents, els quatre autors, cada
un des de la seva faceta, i amb el màxim de respecte als qui van passar
per aquesta presó, ens mostren com en fou l'estada a través de diferents
històries, moltes d'elles anònimes però d'altres amb protagonistes amb
nom i cognoms. Posar noms i cognoms és una manera de donar dignitat als
corresponents represaliats. Molts en altres contextos i situacions
encara esperen trobar aquesta dignitat mentre els seus ossos es troben
enterrats qui sap on.
Ens trobem amb diferents històries cruels i
dramàtiques, totes elles enfortides pel seu dibuix realista,
intencionadament creat amb aquesta intenció, mostrar-nos les penúries
que van haver de viure tota aquella gent.
Al final, l'obra compta
amb un rellevant apartat documental que ens permet aprofundir tant en
el seu procés creatiu com en la història i
context del penal. Així, en primer lloc, tenim una cronologia a càrrec
d'Antoni Ferrer, començant el 1929 i finalitzant el 2025, on se situen
els fets més importants d'aquest període de temps que van tenir lloc a
Formentera com a Eivissa, o a les Balears en general. Continuem amb una
sèrie de pàgines, també d'Antoni Ferrer, on ens donarà el context
històric de cada un dels capítols que té el llibre. I ja per acabar
tenim unes pàgines dedicades al procès creatiu, en primer lloc, unes
dedicades a la part il·lustrada, per part d'en Víctor Escandell, i una
altra a la part del guió, per part de Vicent Ferrer i Carles Torres.
És
doncs una obra que torna a la vida i d'una manera magnífica un lloc que
malauradament va existir. El treball creatiu doncs compleix amb
exquisidesa el seu objectiu, mostrar-nos el pitjor de la humanitat, però
també la solidaritat que hi va haver entre ells que la van patir.
Avui en dia, amb el temps i amb altres usos que hi va haver a posteriori, ha donat lloc que només hi hagi ruïnes sota el nom d'Es
Campament, al nord de Formentera, al lloc de la Savina, per si teniu
curiositat de saber on fou situada aquesta presó.
I un dia. Formentera 1940
és una d'aquelles obres dignes de la memòria històrica per tal que no
quedi en l'oblit els horrors molta gent van viure, i en especial aquesta
illa de les Pitiüses, com a escenari del que hi va succeir.
Marc "Llop Segarrenc"
FOLGUEROLES ES CONVERTEIX DE NOU EN CENTRE DEL CÒMIC
CATALÀ
El dissabte 30 i diumenge 31 de maig arriba la Fira del Còmic de Folgueroles. La dotzena edició d’aquesta trobada anual que aplega dibuixants i aficionats,
parades de còmics i actes festius per a totes les edats.
La temàtica d’enguany és el gènere d’espases i bruixeria.
Entre els dibuixants convidats d’aquesta edició els aficionats hi trobaran autors
com Oriol Garcia Quera, Pilarin Bayés, Carlos Azagra, Joan Boix, Carles
Roman, Gabriel Díaz Barragan, Albert Campillo, Roc Calvet, Judit Franch,
Ricard Dilmé, David Imposi, Dani Dànius, Montse Batalla i Xavier Domínguez,
José “Bouman” i altres. Tots ells signaran els seus còmics a la fira que es farà
durant tot el dia en les parades de còmics i productes relacionats.
Les activitats començaran el dissabte dia 30 amb l’espectacle “Històries de
sorra” a càrrec de l’artista Toni Ortiz,a les 10 de la nit a la plaça Verdaguer.
Una xocolatada popular i l’habitual pregó, que aquest any anirà a càrrec de la
Jutjessa de Pau Anna Sala iniciaran la jornada de diumenge, continuant amb
una desfilada de personatges fantàstics i vehicles de pel·lícules i espectacle de
màgia amb Mag Xule.
Hi haurà dues mostres de dibuixos originals, una de Rafael López Espí i una
del còmic Bruixes 1617 d’Oriol Garcia Quera.
A la tarda hi haurà una micro-exposició comentada sobre les sirenes de dues
cues i els còmics de François Bourgeon davant la portalada de l’església i una
demostració d’arts marcials.
També tindrem la gravació del podcast Freakland amb l’editor Daniel Custer.
I la diada finalitzarà amb la presentació del còmic “La meva foscor”, a càrrec de
la seva autora Judit Franch. I també una micro-exposició sobre sirenes de dues
cues i còmic.
La Fira del Còmic de Folgueroles es converteix així, per un cap de setmana, en
el centre del còmic català, una cita per als aficionats i també les famílies.
Tots els actes es fan a la plaça Verdaguer i en cas de pluja al pavelló vell.
Associació d’amics de la Fira del Còmic de Folgueroles
* Per més informació, seguiu el seu Instagram
Font: Ricard Dilmé (via correu electrònic)
La Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) organitza els dies 30 i 31 de maig la CATCON 2026, VIII Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, que tindrà lloc enguany a l’edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú. L’acte té el suport de l’Ajuntament d’aquest municipi, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Míriam Bonastre l'autora del cartell d'enguany també és una de les convidades d'honor. I de motius no en falten. Enguany entreDos Editorial ha publicat Valentina de Montblanc, un dels títols més venuts per Sant Jordi, que a més, paral·lelament ens ha arribat en forma de sèrie d'animació a TV3. Així doncs no hi faltaran actes on ella i la seva nova obra en seran protagonistes.
Així entre els diferents actes hi haurà, que són dels nostre àmbit.
Dissabte 30 de maig
Sala 1
13.00 – 14.00 h Lliurament dels XVIII Premis Ictineu. Acte presentat pel periodista Adam Martín
Còmics nominats: Nausicäa de la Vall del Vent (vols. 1 a 3), La paràbola dels talents i Univers! vol. 2
17.00 – 17.55 h Influència del còmic en la societat.
Programa de ràdio en directe, amb Albert Monteys, Andreu Zaragoza i
Míriam Bonastre, conduït per “Narranació”, amb Javi Fernández i Laia
Rubio
Diumenge 31 de maig
Sala 1
13.30 – 14.30 h Entrevista a la convidada d’honor Míriam Bonastre, a càrrec de Mixa
15.30 – 16.30 h Com s’ha creat la sèrie ‘Valentina de Montblanc’, amb Míriam Bonastre i Luee animació, conduït per Roxana Canudas
Sala 2
11.00 – 11.55 h El doblatge i la traducció al català de l’anime ‘One Piece’, amb Oriol Canal, Joaquim Toset, Roser Agnès, Alba Grau i Neus Sendra
Per aquest pròxim mes de juny, Norma Editorial traurà el vint-i-dosè volum de Chainsaw Man.
Dues setmanes més tard, com a novetat de còmic traurà El matx del segle, de Julie Billault i Seb Piquet.
A la venda el 5 de juny!
L'animador i dibuixant d'humor gràfic Jordi Amorós i Ballester (Barcelona, 1944), conegut com a Ja, ha mort a vuitanta-dos anys.
En els temps finals de la dictadura franquista va despuntar una lliga d’autors extraordinaris que van començar a donar canya a la dictadura en el camp de l’humor dibuixat. Jordi Amorós “Ja” va ser un d’aquests valents. Ja va provocar els poderosos i se’n va burlar en aquest període, ho va continuar fent durant la "transició" i no va canviar amb el nou mil·lenni. Ja era un humorista genial. Amb un traç espontani i ràpid, marca de la casa, va saber utilitzar un llenguatge popular per expressar una sàtira virulenta, salvatge i directa de la nostra societat. El seu treball era mostrar els saborosos secrets que pot haver-hi darrere de l’allau de missatges de propaganda amb què bombardegen a la societat els que manen. Per fer-ho, no buscava dibuixar vinyetes boniques, el que li interessava era transmetre gràficament, de la manera més clara possible, la seva idea al lector. Va col·laborar en revistes com Mata ratos El Papus, El Jueves o Mongolia.
Va dirigir el llargmetratge Historias de amor y masacre el 1978, considerat el primer llarg d’animació per a adults fet a l’estat espanyol. Entre els altres títols de dibuixos animats que va dirigir destaquen Gugu, i Mofli, el último koala (1986). L’any 1989 va realitzar el llargmetratge d'animació en català Despertaferro per al cinema i el 1990 va crear una nova productora, Cine Nic. Aquí es pot recuperar una llarga entrevista feta al dibuixant l'any 2019.
Jordi Riera Pujal
Per aquest proxim juny, Bindi Books treurà Heura. Començar de nou, la primera història llarga d'aquest personatge creat per Volker Schmitt i il·lustrat per Màriam Ben-Arab, havent tret l'any passat un volum recopilatori amb les historietes publicades a Cavall Fort.
A la venda el 4 de juny!
El gran col·lapse no va arribar amb una explosió. Va ser com si el món hagués emmalaltit.
Durant dècades havien vist tots els senyals, com tot s'agreujava, però les persones van trigar molt temps a reaccionar. Fins que va ser massa tard…
Els anys passen i l'Heura i la seva família no es rendeixen. El món està malalt, però creuen que encara hi ha esperança. Tenen un pla i faran el que calgui per salvar el món!
Com a novetat de juny d'Editorial Finestres, es publicarà el sisè volum de Vinyetari, que recopila les millors historietes de no-ficció del sisè Premi Ara de Còmic en Català de 2025.
La seva publicació la va avançar Finestres al seu pla editorial publicat a mitjan gener.
LES MILLORS HISTORIETES DE NO-FICCIÓ DE LA SISENA EDICIÓ DEL PREMI ARA DE CÒMIC EN CATALÀ.
Aquest sisè volum del Vinyetari selecciona les millors historietes presentades a la sisena convocatòria del Premi Ara de Còmic en Català, representant una estimulant pluralitat de veus, d’estils i de temàtiques que tenen en comú la capacitat d’arribar a un gran públic amb interessos dispars.
El sisè volum de l’antologia Vinyetari és una clara aposta pel talent local i per la no-ficció, convertint-se en testimoni del talent d’autores i autors tant novells com consagrats, tot destacant noms com Marlene Krause, J. Lobo Hispano, Anna-Lina Mattar, Anadiplosis, Miguel Pang, Danide, Ferran Vidal o Joan Codina, entre d’altres.
