Fa
anys i panys, com a regal de comunió em van regalar una consola pirata
que imitava la Nintendo NES. En aquesta, hi havia no sé quants jocs,
però en realitat molts eren diverses versions d'aquests. Per tant, en
realitat el còmput final era menor. Però així i tot, no hi faltaven el
Mario Bros, el Donkey Kong, el Tetris, l'Arkanoid, alguns jocs de
disparar, destacant el de matar ànecs (la consola anava amb una
pistola), el Contra i el Rockman, entre altres que ara no recordo. En
resum hores i hores, enganxat al televisor i a la consola, passant
pantelletes de tota mena, fins que l'interès per la consola es va
acabar, tot i que en altres temps l'he recuperat per recordar aquells
vells temps.
Com veieu tots aquests noms, són de videojocs
clàssics molt coneguts. I un d'aquests n'és el protagonista d'aquesta
ressenya, evidentment parlem de "ninotet" blau anomenat Rockman, que és tal com l'he anomenat sempre fins que al 28 Manga Barcelona vaig descobrir que tenia un altre nom, Mega Man, que és tal com es va conèixer aquesta saga de videojocs a Occident. I és que el manga que adapta aquest mític joc de Capcom fou la llicència que ens va anunciar Ooso Comics durant el passat Saló del Manga. En un principi estava planificat pel primer trimestre d'enguany, però finalment el primer volum ha acabat sortint aquest agost.
Mega Man Megamix (Rockman Megamix, en l'original) és obra de Hitoshi Ariga, que es va publicar originalment com a capítols one-shots a la revista Comic BomBom
de Kodansha entre 1995 i 1998 (dos volums recopilatoris, els abrils de
1997 i 1998). Posteriorment al Japó també ha estat publicada per
Enterbrain (tres volums, febrer, març i abril de 2003), i Weldge
Holdings (2 volums, maig de 2009), i finalment la de fukkan.com (2
volums, febrer i març de 2015), que és la que ens ha portat Ooso Comics.
El fet que hagi tingut diverses edicions, ha donat lloc que el
contingut hagi anat variant al llarg del temps, creant-se nous capítols i
modificant-se alguns i, per tant, aquesta última podríem considerar que
és l'edició definitiva fins al moment.
En un món on els robots formen part del dia a dia de la
humanitat, el Dr. Thomas Light aconsegueix crear un nou robot, en Rock,
un androide amb sentiments humans, el qual la seva principal funció és
ajudar el seu creador a gestionar els robots industrials que ajuden als
humans.
Un dia, els robots es giren en contra del seu creador i comencen a
atacar la població i a destruir-ho tot. En Rock, decidit a impedir que
provoquin el caos, i que tot torni a la normalitat, demana al Dr. Light
que el transformi en un robot de combat, i així esdevé el Mega Man.
Al
darrere d'aquest trasbals, hi ha el Dr. Wily que vol dominar el món, i
així ha manipulat els robots industrials creats pel Dr. Light per
aconseguir-ho. Aquest són en Cut Man, en Fire Man, en Guts Man, l'Ice
Man, en Bomb Man i l'Elec Man, que justament són els robots que al
primer videojoc de la saga, en Mega Man ha de derrotar, i aquesta
batalla és el que se'ns mostra en el primer capítol, i tot homenatjant
la saga al llarg dels següents capítols.
Concretament, aquest primer capítol, El naixement del Mega Man, fou creat el 2003, el que va comportar que el segon capítol Orde de destrucció, que es basa en videojoc Mega Man 2,
i original de 1995, es va haver de modificar el 2003, per tal que en
fos la continuació. El tercer capítol que inclou aquest primer volum és Cor Metàl·lic, publicat originalment el 1996 com a continuació d'Asteroid Blues inclòs a Mega Man Gigamix
també de Hitoshi Ariga (Weldge Holdings, 3 volums, 2009 - 2010). Per
aquesta ocasió, hi ha una sèrie de vinyetes que resumeixen aquesta
història. I com a darrer i quart capítol, tenim El robot del retorn assassí, original de 1996.
Aquells
lectors que han seguit els diversos videojocs de la saga, segurament
coneixeran a més profunditat els diferents elements que apareixen,
especialment els diferents robots a què s'enfronta en Mega Man, però
així i tot, la lectura es gaudeix, sense necessitat d'haver-hi jugat. I
tot i ser un komodo, destinat a un públic infantil, d'acció no en falta,
i el fet de tractar el ja antic i conegut tema de la relació entre
humans i robots, és a dir, les famoses lleis de la robòtica d'Isaac
Asimov, que tot i no mencionar-se explícitament, evidentment a la seva
manera s'hi fa referència. Com sempre que una obra sigui infantil, no
vol dir que un adult no la pugui gaudir, i fins i tot, llegir-la amb uns
altres ulls.
A més, però cal destacar les pàgines extres que s'inclouen al final del volum, on tenim la historieta Els creadors del Mega Man (Primera part),
on se'ns explica de manera versionada, com es va desenvolupador el
videojoc original, seguit d'uns comentaris d'en Keiji Inafune, un dels
creadors originals del videojoc, que elogia el treball de Hitoshi Ariga,
i per acabar tenim, les dues historietes de dues pàgines: La història secreta del naixement del Mega Man 1 de 2009, on ens parla justament de com va tenir lloc la creació d'Els creadors del Mega Man (Primera part), i La història secreta del naixement del Mega Man 2
de 2015, on ens parla de les diverses edicions de Mega Man Megamix i
dels capítols que inclou aquest primer volum. Sense dubte un material
que ens permet aprofundir millor en l'obra de Hitoshi Ariga com també en
la saga en general.
Com ja ens té acostumats Ooso Comics,
l'edició manté les característiques dels altres mangues que han
publicat, que continua sent encolat, però amb alguns canvis que cal
comentar. En primer lloc, sota la sobrecoberta, com a portada i
contraportada hi tenim les il·lustracions de coberta dels volums 1 i 2
d'Enterbrain, també incloses a dins a la pàgina inicial en color, on
també hi ha la del primer volum de Weldge Holdings. A més la traducció
de les onomatopeies en japonès, forma part de les vinyetes com a dibuix,
com passa en la majoria dels mangues actualment, i no pas com nota a
peu de vinyeta, com fins ara feia l'editorial. Tot un encert aquest
canvi. I els qui al seu moment han comprat el manga mitjançant la pre-venda,
hem rebut un clauer simulant el comandament de la Nintendo NES.
.jpg)
