Norma Editorial acaba de publicar el tercer volum de
Mouse Guard titulat "
Llegendes de la Guàrdia", el llibre guanyador del premi Eisner a la millor antologia de 2011. Aprofitant l'ocasió l'editorial ha demanat a
David Petersen, creador de la sèrie, que els respongués unes quantes preguntes sobre el seu treball. Tot seguit l'entrevista en català:
Quan et vas adonar que podies guanyar-te la vida fent còmics?
Realment no me'n vaig adonar fins que ja me la estava guanyant. Vaig començar Mouse Guard pensant que podria ser una oportunitat de guanyar alguns diners extra, o que podia fer-me aconseguir algun altre treball. Però la idea que Mouse Guard pogués ser el meu únic treball i pagar les factures era una cosa que semblava un somni fins que va passar... Fins i tot llavors feia la sensació de ser un somni.
Com se't va acudir la idea de Mouse Guard?
Va sorgir d'una idea que vaig tenir a l'institut de fer un llibre antropomòrfic d'aventures a l'estil de dracs i masmorres. Era més com la pel·lícula de dibuixos de Disney Robin Hood que el que coneixes com Mouse Guard. Tenia diverses espècies d'animals com a personatges principals, i tots tenien més o menys la mida i les proporcions humanes. La idea mai va arribar a res, i a la universitat vaig decidir jugar amb la idea de nou, però amb alguns canvis, fent a cada animal amb la mida que li correspon, mantenint les seves relacions de predador/presa, i tractant a cada espècie com Tolkien tractaria una raça. Fent això em vaig adonar que personatges com els ratolins estarien molt aïllats atès que la majoria dels altres animals els considerarien menjar. Vaig desenvolupar la seva societat i la seva forma de vida, i vaig determinar que la història del ratolí era la més interessant i havia de ser la central. La resta d'animals simplement es van convertir en depredadors des del punt de vista del ratolí.
Quins artistes t'han influenciat més?
El vent en els salzes i Star Wars van ser grans influències quant a gènere i mitologia. Els treballs de Mike Mignola i Rick Geary em van inspirar especialment com a artista... Però la llista completa d'influències de llibres i artistes és molt més llarga...
Quins canvis has fet des de la idea original fins al llibre acabat?
Els llibres han anat creixent número a número. No faig molta preparació prèvia abans de començar amb cada un, així que encara que hi ha canvis, la majoria són petits i subtils. El major que se m'ocorre és l'últim capítol de Tardor 1152. La meva idea original era seguir a Saxon, Kenzie i Celanawe quan entren a Lockhaven a través d'una entrada secreta. Però en un dinar amb Jeremy Bastian quan estava començant el capítol vam començar a repassar el ritme i ens vam adonar de diversos problemes amb la història tal com se m'havia ocorregut. Arran d'aquesta conversa vaig decidir que el capítol es centrés en Lieam i Midnight. Les abelles també van aparèixer en aquella discussió.
Per què vas triar personatges d'animals en lloc d'humans? És més senzill explicar una història a través d'aquests personatges?
Els animals van molt bé per representar arquetips humans. Pots donar-los moltes característiques simplement escollint l'espècie que representarà al/s personatge/s. A Mouse Guard, el ratolí és el perfecte heroi improbable, està al principi de la cadena alimentària, és petit en el seu entorn, i sembla impossible que pugui sobreviure i superar aquestes amenaces. Si usés humans tot això seria molt més complicat de transmetre sense augmentar la mida de pràcticament totes les coses en el seu món, i augmentar els perills del terreny i el clima per als personatges humans.
Inicialment Mouse Guard seria un llibre en blanc i negre, com va ser aplicar color a les primeres pàgines?
Els orígens del blanc i negre estan relacionats amb el meu pressupost quan em vaig auto-publicar aquell primer número. Ho hagués fet a color des del principi si m'ho hagués pogut permetre. Quan Archaia va escollir el meu llibre per publicar-lo als Estats Units, em van demanar una mostra a color. Vaig intentar unes quantes vegades aconseguir un estil d'acolorit que s'integrés bé en el treball a tinta que ja havia fet, em va costar uns quants intents, però ho vaig aconseguir després d'un dia i poc més, i vaig enviar dues mostres a Archaia. Els hi van agradar, i seguim a partir d'allí. La clau era esbrinar on i quan fer un color-hold (o les àrees en què el treball en tinta seria pintat com una línia de color en lloc de en negre).
Et veus a tu mateix treballant en un llibre de superherois? Tens un personatge preferit?
La veritat és que no. Potser tingui una o dues històries curtes de superherois que se'm passin pel cap, però res tan llarg com per fer un número sencer. Em agradaven els còmics de superherois quan era més jove, però no crec tenir res nou que afegir al gènere.
A més dels EUA i Espanya, on més s'ha publicat Mouse Guard? Com han rebut els lectors els llibres en aquests països?
França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit. La resposta ha estat estupenda! A principis d'any vaig tenir l'oportunitat d'anar al Regne Unit per una convenció i a Alemanya per unes sessions de signatures. Els fans van fer un excel·lent treball donant-nos la benvinguda a Mouse Guard i a mi.
Com et vas sentir quan el New York Times va incloure Mouse Guard: Hivern 1152 en la seva llista de millors novel · les gràfiques? Van augmentar les vendes?
Vaig rebre una trucada mentre estava en una convenció, signant a la meva taula. En aquell moment no sabia que el New York Times tenia una llista dels còmics i novel·les gràfiques millor venudes. Estava encantat i vaig passar la mitja hora intentant accedir a la llista amb el meu telèfon per provar-me que era real. Sí que vam veure un augment en les vendes des de la llista, però segueixo pensant que el boca-orella és el que millor manté a la sèrie.
Quina va ser la teva inspiració per als personatges de Mouse Guard?
Els amics. Penso que les interaccions entre personatges són sempre divertides quan els personatges xoquen entre ells (sovint per tenir diferents punts de vista). Baso els personatges en versions molt simplificades dels meus amics. D'aquesta manera sabia com funcionarien les relacions interpersonals. Mentre la sèrie s'ha endurit, els personatges han evolucionat i s'han desenvolupat més enllà de la llavor inicial d'amistat que els va inspirar.
Quin és el teu personatge favorit en Mouse Guard?
Tinc una debilitat per Saxon. Principalment perquè jo també tinc l'absurda costum d'actuar sense pensar.
Hi ha un joc de rol de Mouse Guard, has estat involucrat en el seu desenvolupament? Jugues habitualment a jocs de rol?
Vaig jugar a jocs de rol quan era més jove. Des dels dotze anys fins als vint i escaig vaig jugar de forma regular. Ja no ho faig principalment pel temps. Amb el joc de rol de Mouse Guard vaig deixar gran part del desenvolupament i el treball en mans de Luke Crane. No obstant això, els dos vam tenir unes quantes converses prèvies sobre com havia de ser el joc, la nostra filosofia sobre el que havia de ser, el que ens agradava i el que no. Des d'aquí vaig deixar a Luke fer tot el disseny de la mecànica del sistema i jo em vaig centrar en escriure més informació dels escenaris i dibuixant nou art per al llibre.
Quin és el futur per Mouse Guard? Tens planejat acabar-o simplement deixes que els personatges et diguin a on anar?
No tinc un final planejat. Tinc dues sèries més perfilades per després de La Destral Negra (sense incloure més sèries de Llegendes) i des d'aquí simplement continuaré fent mentre la gent segueixi gaudint-los.
