16 d’abril 2012

Exposició antològica de Little Nemo al Saló


El Saló Internacional del Còmic de Barcelona vol rendir un homenatge a un dels grans mestres i alhora pioners del còmic com és  Winsor McCay (1869-1934) amb una exposició de caràcter antològic. Es podran veure pàgines originals de la seva mítica sèrie Little Nemo in Slumberland, a més de mostrar pàgines de premsa de l’època on es va reproduir aquest còmic. La mostra també inclou originals d’altres sèries seves Little Sammy Sweeze i Dream of the Rarebit Fiend, així com il·lustracions polítiques de l’època. L’exposició està comissariada per Vicent Sanchis, periodista i historiador de còmic, que compta amb originals procedents de la seva col·lecció, així com pàgines cedides per Bernard Mahé i Jaume Vaquer.

El còmic tot just acabava de nàixer quan Winsor McCay va ser capaç de tocar sostre, arribar a la mestria i desplegar un món de somnis que es pot considerar la culminació del nou art. Un segle després ningú no ha estat capaç, com McCay, de generar un concepte semblant, una combinació sorprenent on la imaginació encaixi a la perfecció dibuix, somnis, malsons, personatges, arquitectura, paisatges, paradisos i inferns. Més enllà de qualsevol moral. Això és Little Nemo, el somni de la perfecció de Winsor McCay. Aquesta exposició reuneix els originals que permeten copsar la creativitat del seu creador en la seva màxima expressió.

Winsor McCay va desplegar una activitat com a dibuixant frenètica, compulsiva. Va començar a treballar a la premsa com a il·lustrador el 1889. Des dels primers moments va ser capaç de crear i combinar acudits gràfics, il·lustracions, caricatures i dibuixos polítics, pàgines de còmic de sèries diferents i els primers grans intents de pel·lícules de dibuixos animats. McCay va començar a despuntar en l’estil que després el caracteritzaria amb les sèries Little Sammy Sneeze (1904) i Dream of a Rarebit Friend (1904), unes històries en què els personatges i l’estructura de la pàgina van transgredir els cànons i els límits que tot just el còmic començava a incorporar com a definitoris. El 1905 va començar a dibuixar la seva gran creació –Little Nemo in Slumberland– per a les pàgines dominicals del New York Herald.

Més sobre Mortadel·lo i el català

Que l'últim àlbum de Mortadel·lo hagi sortit també en català ha tingut el seu ressò, ja que malgrat publicar-se'n uns quatre a l'any en castellà d'aquest últim els mitjans n'han parlat més del que és habitual.

La informació que hi ha a destacar és que l'editor diu que ho han hagut de fer empesos per la gran demanda que hi havia i que la confiança que hi ha en què funcionarà és tan elevada que la primera edició de l'àlbum en català ha estat de 10.000 exemplars, xifres respectables a l'estat espanyol fins i tot per a un còmic editat en castellà. Això seria una quarta part de l'edició que fins ara es feia en castellà i com 5 vegades la primera edició habitual d'un àlbum estàndard en català. L'Ibáñez afirma que funcionarà i que hi haurà més àlbums per què els nens d'ara, com els seus néts, estan tan preparats pel català com pel castellà, que per a això calia que el llenguatge dels seus àlbums fos allunyat de l'academisme, cosa que ha aconseguit la traductora Tina Vallès que assegura que ha fet una traducció de la que n'està molt content.

Entrevista a Rac1

Reportatge a El País

Reportatge 1 i Reportatge 2 a El Periódico de Catalunya

Reportatge a La Razón

Notícia a El Punt Avui

Notícia al Diari Ara

Vídeo a Yahoo:


Entrevista a Barcelona Televisió:

www.btvnoticies.cat

Presentació d’Enfoteu-vos-en a Tarragona

El dia 20 d’abril es presentarà a Tarragona Enfoteu-vos-en. Humor indignat, una obra col·lectiva que compta amb la participació de 45 dibuixants que ens ofereixen una visió humorística (i indignada) de la situació actual que vivim. Els beneficis del llibre es destinen a Arrels Fundació.


La presentació es durà a terme a les 20:30 a la llibreria La Capona (C/ Gasòmetre 41-43) i comptarà amb una introducció de Pitu Tarrasa, director de Tot Tarragona, i la presència de tres dels autors del llibre: Faro, Napi i Miguel Villalba “elchicotriste”. A continuació teniu el vídeo promocional d’aquesta iniciativa:

Presentació d'El Juego Lúgubre a València

El proper divendres 20 d'abril, en Paco Roca presentarà la nova edició d'El juego lúgubre a partir de les 19:00 h a l'espai Mundo Cómic d'El Corte Inglés del centre comercial La Pirámide, a València.


La festa de Cavall Fort


22 d'abril
Parc de l'Estació del Nord de Barcelona

Lectors, amics, col·laboradors, entusiastes... tots hi sou convidats!
Ja ho tenim tot a punt per a la gran celebració de l'aniversari! Serà una festassa!


Consulteu tot el programa sencer AQUÍ!



QUAN?
El 22 d'abril de 2012
A partir de les 10.30 del matí i fins a les 7 de la tarda
ON?
Al Parc de l'Estació del Nord de Barcelona
C. dels Almogàvers, 27-61
Hi ha accés pel carrer de Nàpols (on trobareu el punt d'informació), i pel carrer dels Almogàvers i pel carrer de Sardenya.
DINAR
Els qui porteu entrepans o carmanyola trobareu una zona per a dinar-hi tranquil·lament. A més, el parc té una guingueta on es poden comprar begudes.
BOTIGA DE CAVALL FORT
Si encara no la teniu, el dia de la festa podreu comprar la samarreta dels 50 anys! I a més, també hi trobareu un munt de coses més de Cavall Fort: el PLOP de Cavall Fort, còmics i xapes dels personatges de Cavall Fort i el Tatano...


13 d’abril 2012

L'Ibáñez parla sobre el Mortadel·lo i Filemó en català

Que després de tants anys per fi torni a publicar-se Mortadel·lo i Filemó en català, ha portat a TV3 a fer una minúscula entrevista en la que l'Ibáñez es mostra esperançat pel que fa al futur del parell d'investigadors en aquesta llengua.

Entrevista a David Petersen, creador de Mouse Guard

Norma Editorial acaba de publicar el tercer volum de Mouse Guard titulat "Llegendes de la Guàrdia", el llibre guanyador del premi Eisner a la millor antologia de 2011. Aprofitant l'ocasió l'editorial ha demanat a David Petersen, creador de la sèrie, que els respongués unes quantes preguntes sobre el seu treball. Tot seguit l'entrevista en català:

Quan et vas adonar que podies guanyar-te la vida fent còmics?

Realment no me'n vaig adonar fins que ja me la estava guanyant. Vaig començar Mouse Guard pensant que podria ser una oportunitat de guanyar alguns diners extra, o que podia fer-me aconseguir algun altre treball. Però la idea que Mouse Guard pogués ser el meu únic treball i pagar les factures era una cosa que semblava un somni fins que va passar... Fins i tot llavors feia la sensació de ser un somni.

Com se't va acudir la idea de Mouse Guard?

Va sorgir d'una idea que vaig tenir a l'institut de fer un llibre antropomòrfic d'aventures a l'estil de dracs i masmorres. Era més com la pel·lícula de dibuixos de Disney Robin Hood que el que coneixes com Mouse Guard. Tenia diverses espècies d'animals com a personatges principals, i tots tenien més o menys la mida i les proporcions humanes. La idea mai va arribar a res, i a la universitat vaig decidir jugar amb la idea de nou, però amb alguns canvis, fent a cada animal amb la mida que li correspon, mantenint les seves relacions de predador/presa, i tractant a cada espècie com Tolkien tractaria una raça. Fent això em vaig adonar que personatges com els ratolins estarien molt aïllats atès que la majoria dels altres animals els considerarien menjar. Vaig desenvolupar la seva societat i la seva forma de vida, i vaig determinar que la història del ratolí era la més interessant i havia de ser la central. La resta d'animals simplement es van convertir en depredadors des del punt de vista del ratolí.

Quins artistes t'han influenciat més?

El vent en els salzes i Star Wars van ser grans influències quant a gènere i mitologia. Els treballs de Mike Mignola i Rick Geary em van inspirar especialment com a artista... Però la llista completa d'influències de llibres i artistes és molt més llarga...

Quins canvis has fet des de la idea original fins al llibre acabat?

Els llibres han anat creixent número a número. No faig molta preparació prèvia abans de començar amb cada un, així que encara que hi ha canvis, la majoria són petits i subtils. El major que se m'ocorre és l'últim capítol de Tardor 1152. La meva idea original era seguir a Saxon, Kenzie i Celanawe quan entren a Lockhaven a través d'una entrada secreta. Però en un dinar amb Jeremy Bastian quan estava començant el capítol vam començar a repassar el ritme i ens vam adonar de diversos problemes amb la història tal com se m'havia ocorregut. Arran d'aquesta conversa vaig decidir que el capítol es centrés en Lieam i Midnight. Les abelles també van aparèixer en aquella discussió.

Per què vas triar personatges d'animals en lloc d'humans? És més senzill explicar una història a través d'aquests personatges?

Els animals van molt bé per representar arquetips humans. Pots donar-los moltes característiques simplement escollint l'espècie que representarà al/s personatge/s. A Mouse Guard, el ratolí és el perfecte heroi improbable, està al principi de la cadena alimentària, és petit en el seu entorn, i sembla impossible que pugui sobreviure i superar aquestes amenaces. Si usés humans tot això seria molt més complicat de transmetre sense augmentar la mida de pràcticament totes les coses en el seu món, i augmentar els perills del terreny i el clima per als personatges humans.

Inicialment Mouse Guard seria un llibre en blanc i negre, com va ser aplicar color a les primeres pàgines?

Els orígens del blanc i negre estan relacionats amb el meu pressupost quan em vaig auto-publicar aquell primer número. Ho hagués fet a color des del principi si m'ho hagués pogut permetre. Quan Archaia va escollir el meu llibre per publicar-lo als Estats Units, em van demanar una mostra a color. Vaig intentar unes quantes vegades aconseguir un estil d'acolorit que s'integrés bé en el treball a tinta que ja havia fet, em va costar uns quants intents, però ho vaig aconseguir després d'un dia i poc més, i vaig enviar dues mostres a Archaia. Els hi van agradar, i seguim a partir d'allí. La clau era esbrinar on i quan fer un color-hold (o les àrees en què el treball en tinta seria pintat com una línia de color en lloc de en negre).

Et veus a tu mateix treballant en un llibre de superherois? Tens un personatge preferit?

La veritat és que no. Potser tingui una o dues històries curtes de superherois que se'm passin pel cap, però res tan llarg com per fer un número sencer. Em agradaven els còmics de superherois quan era més jove, però no crec tenir res nou que afegir al gènere.

A més dels EUA i Espanya, on més s'ha publicat Mouse Guard? Com han rebut els lectors els llibres en aquests països?

França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit. La resposta ha estat estupenda! A principis d'any vaig tenir l'oportunitat d'anar al Regne Unit per una convenció i a Alemanya per unes sessions de signatures. Els fans van fer un excel·lent treball donant-nos la benvinguda a Mouse Guard i a mi.

Com et vas sentir quan el New York Times va incloure Mouse Guard: Hivern 1152 en la seva llista de millors novel · les gràfiques? Van augmentar les vendes?

Vaig rebre una trucada mentre estava en una convenció, signant a la meva taula. En aquell moment no sabia  que el New York Times tenia una llista dels còmics i novel·les gràfiques millor venudes. Estava encantat i vaig passar la mitja hora intentant accedir a la llista amb el meu telèfon per provar-me que era real. Sí que vam veure un augment en les vendes des de la llista, però segueixo pensant que el boca-orella és el que millor manté a la sèrie.

Quina va ser la teva inspiració per als personatges de Mouse Guard?

Els amics. Penso que les interaccions entre personatges són sempre divertides quan els personatges xoquen entre ells (sovint per tenir diferents punts de vista). Baso els personatges en versions molt simplificades dels meus amics. D'aquesta manera sabia com funcionarien les relacions interpersonals. Mentre la sèrie s'ha endurit, els personatges han evolucionat i s'han desenvolupat més enllà de la llavor inicial d'amistat que els va inspirar.

Quin és el teu personatge favorit en Mouse Guard?

Tinc una debilitat per Saxon. Principalment perquè jo també tinc l'absurda costum d'actuar sense pensar.

Hi ha un joc de rol de Mouse Guard, has estat involucrat en el seu desenvolupament? Jugues habitualment a jocs de rol?

Vaig jugar a jocs de rol quan era més jove. Des dels dotze anys fins als vint i escaig vaig jugar de forma regular. Ja no ho faig principalment pel temps. Amb el joc de rol de Mouse Guard vaig deixar gran part del desenvolupament i el treball en mans de Luke Crane. No obstant això, els dos vam tenir unes quantes converses prèvies sobre com havia de ser el joc, la nostra filosofia sobre el que havia de ser, el que ens agradava i el que no. Des d'aquí vaig deixar a Luke fer tot el disseny de la mecànica del sistema i jo em vaig centrar en escriure més informació dels escenaris i dibuixant nou art per al llibre.

Quin és el futur per Mouse Guard? Tens planejat acabar-o simplement deixes que els personatges et diguin a on anar?

No tinc un final planejat. Tinc dues sèries més perfilades per després de La Destral Negra (sense incloure més sèries de Llegendes) i des d'aquí simplement continuaré fent mentre la gent segueixi gaudint-los.



Presentació d'Scrap Trek a Generación X Valencia



Nova firma de Francisco Ibáñez, a l'Hospitalet del Llobregat


El mestre Ibánez, reinicia les seves firmes aquest mes d'abril, amb parada a l'Hospitalet del Llobregat.


Carrefour Gran Via l'Hospitalet (Centre Comercial Carrefour. Gran Via 2, Avda. Gran Via 75-93), dissabte 14 d'abril, de 18:00 a 20:00 hores. En el que firmarà el seu nou treball de Mortadel·lo i Filemó: Londres 2012, ara també disponible en català.