L'autora de la novel·la gràfica La Cònca dels Àngels (Pagès Editors), que dibuixa la guerra des d'una perspectiva femenina, és la guanyadora del premi Sa Il·lustríssima 2025
Amb La Conca dels Àngels, publicada per Pagès Editors en la seva col·lecció gràfica «Doble Tinta», Berta Cusó es consolida com una veu artística d’una maduresa i sensibilitat singular en el panorama del còmic contemporani català.
El traç de Cusó és d’una finesa gairebé musical. Cada línia sembla sorgir d’un gest contingut, d’una observació atenta i empàtica de la fragilitat humana. El seu treball connecta plenament amb les estètiques més contemporànies del còmic d’autor europeu, que privilegien la intimitat, la quotidianitat i l’expressivitat mínima per sobre del relat espectacular. El seu estil connecta amb creadores com Aude Picault, Manuele Fior o Anna Haifisch, que exploren, des de llenguatges visuals subtils, la complexitat emocional i les formes de vulnerabilitat contemporànies.
La seva mirada —profundament femenina, però no pas essencialista— revela una manera d’entendre el dibuix com un art defensiu. Els seus personatges, delineats amb una dolçor que mai no cau en la ingenuïtat, respiren una veritat callada. Cusó desplega una estètica de la delicadesa que, lluny de la debilitat, reivindica la subtilesa com a forma de força i resistència.
El blanc del paper juga un paper actiu: és espai, és aire, és pausa.
Aquesta relació amb el buit remet a una sensibilitat que troba en la
contenció la seva potència poètica. Combinat amb el traç evanescent del
llapis blau i vermell, construeix un territori de memòria, introspecció i
correspondència entre el món exterior i l’univers interior dels
personatges. La Conca dels Àngels és, així, un llibre sobre la presència
i l’absència, sobre la llum que es filtra entre els marges del silenci.
Amb aquesta obra, Berta Cusó s’erigeix en una de les veus més personals i
prometedores del còmic català actual, una autora capaç d’articular un
llenguatge visual que dialoga amb la modernitat sense perdre la seva
arrel més íntima. La seva manera de narrar —dibuixant com qui escolta—
converteix La Conca dels Àngels en una experiència de lectura que no
només es mira, sinó que es respira.
Font: Jaume Capdevila - Núvol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada